F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Vallhonesta, una entitat de població, un petit nucli rural de Sant Vicenç de Castellet, poble i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Restaurada en diverses ocasions: “Va ésser refeta el segle XIII” i “fou restaurada entre els anys 1952 i 1955 i les obres s'han millorat en successives campanyes, sempre però només a l'exterior”. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 25/04/2014:
L'inici de l'itinerari proposat avui, cal situar-lo a tocar de les darreres cases de la població de Sant Vicenç de Castellet. Des del final del carrer Eduardo Peña, confluència amb el carrer Àngel Guimerà (41 40 28.0 E 01 51 40.9), emprenem el camí per la carretera BV- 1229, en direcció a Castellgalí.
Aviat deixem aquesta carretera per una sortida a mà dreta (41 40 55 01 51 58) on hi ha unes indicacions:
- Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis i Sant Pere de Vallhonesta. Som-hi.
A la propera desviació que trobarem, continuem per la dreta (Per l'esquerra hi ha una indicació de carrer sense sortida). Travessem un túnel, on per dalt hi discorre la carretera C-16 (Autopista Barcelona - Manresa). Al cap d'uns metres ja ens trobarem rodant per un camí de terra.
Més endavant, en un lloc (*) situat a 41 40 42.5 01 52 49.8, trobarem una sortida a l'esquerra, una pujada, un camí cimentat, amb indicacions per anar a Sant Jaume de Vallhonesta. Nosaltres, ara, seguirem en la direcció per on veníem, indicada per anar a Sant Pere de Vallhonesta, cap a on ens dirigim.
Finalment arribem a un lloc situat a 41 40 24 01 53 22, on a la dreta de la carretera hi ha un indicador d'aquesta església. Hi ha una pujadeta, que té tancat el pas als vehicles a motor amb una cadena.
Aparquem el cotxe i ens disposem a caminar. En deu minuts, tot xino xano, som a tocar de l'església.
Distàncies :
- Des de la sortida de la carretera BV-1229, fins a la cruïlla de Sant Jaume i Sant Pere (*), el compta quilòmetres del nostre cotxe marca uns 1300 metres aproximadament. Des de la cruïlla de Sant Jaume i Sant Pere, fins el lloc on hem aparcat, uns 1200 m. aproximadament.
- Camí transitable, però amb algun que altre bony al terra, de tant en tant.
Localització: N 41 40 26.7 E 01 53 16.2 – Altitud: 355 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2014):
“ Descripció
Església romànica construïda el segle XII, a partir d'obres anteriors probablement del segle XI i preromàniques, va ésser refeta el segle XIII.
Aquest temple té una nau amb l'absis a llevant, decorat amb cinc grups d'arcuacions cegues entre bandes llombardes, amb una finestra d'arc de mig punt al mig, coberta amb un quart d'esfera i sobrealçat a partir d'arcuacions amb una aparell molt més petit.
L'element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre obertures molt esveltes.
L'interior de l'edifici està força malmès i conserva restes de les pintures murals amb que fou decorat però que es varen perdre, en part, degut a la pintura del segle XIX.
Aquesta església fou restaurada entre els anys 1952 i 1955 i les obres s'han millorat en successives campanyes, sempre però només a l'exterior.
Notícies històriques
L'església es dins l'antic terme del castell de Castellet i després d'uns primers anys amb categoria parroquial, aviat fou sufragània de Sant Vicenç de Castellet o Sant Vicenç de Castellbell.
El lloc de Vallhonesta està documentat des de l'any 1115 i els feudataris n'eren els Guàrdia de Montserrat. El caràcter parroquial el deuria perdre després de la pesta negra de 1348. Des de l'any 1850, formà part del municipi de Sant Vicenç de Castellet, tot i que antigament era un lloc independent en l'aspecte civil, formant una quadra jurisdiccional que va estar en mans de diverses famílies.”
-
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Abril 2014):
“ Descripció
L'església de Sant Pere de Vallhonesta es troba a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclau dels masos de Vallhonesta.
És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement pre-romànic).
És d'una sola nau amb l'absis a llevant decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit.
L'element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte el mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha una espitllera central.
L'interior es troba bastant malmès, tot i que conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884.
Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis.
La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs formers adossats interiorment als murs de la nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior.
La portalada s'obre al mur de migjorn, d'arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s'obria al mur de ponent.
A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia per una escala al costat de la porta. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic altar que ara es troba a l'exterior de l'església.
A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i altre Sant Josep.
També es va malmetre el campanar en treure les campanes posant dinamita.
Observacions: Per tal de visitar l'interior de l'església cal demanar que obri el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet. El dia 1 de maig es celebra l'Aplec del Panellet.
Història
L'església es trobava dins l'antic terme de Vallhonesta que constava com un enclau a part del de Castellet i ja documentat al segle XII com a domini comtal.
Inicialment Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX.
Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermessenda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials.
Es constaten diferents etapes de construcció. La part més antiga és l'absis i l'inici de la nau, corresponents al segle XI.
La resta de la nau s'edificà més tard possiblement per a reemplaçar una nau pre-romànica i que posteriorment es va refer en part el mur de ponent on s'assenta el campanar.
Aquestes darreres obres sembla que es van fer a finals del segle XIII. El revestiment de la volta és la remodelació més moderna.
Entre 1952 i 1955 va ser restaurada, amb campanyes posteriors que han millorat l'exterior principalment.
L'any 1979 es crea la comissió de veïns de Vallhonesta. Es va fer una segona restauració assessorada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i l'assessorament de l'arqueòleg Ramon Camprubí, entre el 1983 i 1985, es repiquen i rejunten els murs exteriors, s'enderroca el cor i es consolida el campanar.
De l'any 1936 al 1953 no es va celebrar culte, però des del 1954 es celebra cada any la festa del Panellet el dia 1 de maig.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
-
-
- Com es fa esment en el text de l'itinerari, el recorregut inicial és vàlid per anar tant a Sant Jaume, com per anar a Sant Pere de Vallhonesta.
-
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages:Veure en un mapa més gran.
-
-
- Al costat de l'església trobarem Can Campaner, edificació del segle XIII que feia les funcions de casa del capellà i rectoria.
-
Altres llocs interessants per visitar:
Pel camí trobarem, indicats, els següents paratges:
Camí del Maquis
Roure Gros del Rubió, un arbre monumental.