F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Olesa de Montserrat, vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona)
Època: Segle X – Preromànic – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat). Suposem que l'edificació que gaudeix de protecció, és el castell de Sacama, les suposades (i minses) restes del qual es troben a la vora de l'església.
Estat: Bon estat. Restaurada. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 22/06/2013:
Com ja hem comentat anteriorment, l'església es troba a la vora de les restes del castell de Sacama. Així doncs, redirigim als lectors interessats en el tema, a la nostra pàgina web del castell, on hi trobaran, entre altres, la deguda informació per arribar-hi.
Localització: N 41 34 0.80 E 01 54 43.42 – Altitud: 460 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya,*ens complau extreure una petita informació (Juny 2013), que tracta conjuntament del castell i de l'església de Sacama.:
“ Descripció
Restes de murs medievals a l'ermita i voltants de Sant Pere Sacama.
És un castell bastit entre la roca, aprofitant les parets rocoses naturals per encaixar-hi les bigues i parets d'obra.
Hi ha un mur i diversos fragments que reomplen les esquerdes de la roca construïts en "opus spicatum".
A la part de ponent hi ha restes d'una estructura amb aparell de carreus ben tallats, que podríem ser de la fi del segle XII o del segle XIII.
Notícies històriques
Castell termenat.
Documentat el 962.
El Castell de Camba fou venut el 963 pel Comte Miró al seu fidel Digfredo.
Sembla que fou aquest darrer personatge que donà el Castell de Cambra, amb la seva Església de Sant Pere, al Monestir de Ripoll, el 966.
Però sembla que el domini fou ocupat pel Comte Borrell i això provocà, ultra un precepte de Lotari, diversos plets, un dels quals, celebrats a Vic el 1003 es resolgué a favor de Ripoll.
Entorn del 1020 es celebrà un nou judici a Sant Cugat que fallà, també, a favor del monestir ripollenc.
Més tard el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat (1261).
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure d’una altra pàgina web de Pat.mapa – (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya - arqueologia), el següent text (Juny 2013):
“ Descripció
Per accedir al jaciment cal agafar el carrer Anselm Clavé i continuar per la carretera de Terrassa.
Un cop passat el nucli urbà d'Olesa, agafar la carretera B-120, direcció Terrassa, i en el punt quilomètric 9,9 hi ha un trencall a mà esquerra que és una pista forestal que porta fins a l'ermita de Sant Pere Sacama.
Sant Pere Sacama està situat a uns 3 km d'Olesa de Montserrat, en un turó de bon camp visual, entre les serres de l'Orpina, el Cairat i Coll Cardús.
S'hi troben diferents construccions d'època medieval: la capella, restes d'un castell i d'una masia.
El castell és d'estil preromànic i romànic, segles X al XII.
Té planta rectangular i murs bastits entre la roca, excepte el de ponent que és d'opus spicatum.
La capella és romànica.
Té una nau capçada amb absis semicircular.
Els murs són de diferents paraments i han estat reconstruïts.
A part d'aquests dos edificis, s'han trobat restes d'estructures d'època medieval, a partir del segle X o XI, que eren probablement habitacles.
En aquest mateix sector hi hagué enterraments, segurament posteriors al moment d'habitacle de la zona, ja que normalment aquests s'agrupen al voltant de l'església i lluny dels habitatges.
Els enterraments marcarien el final de l'ocupació, i serien datables a partir del segle XIII, moment a partir del qual l'ocupació queda limitada al castell fins al segle XV, quan es construeix la masia.
Tot aquest jaciment, però, presenta nombroses restes ceràmiques d'època ibèrica, però no estan relacionades amb les estructures descobertes.
No es pot concretar el tipus d'assentament d'època ibèrica que hi hagué, ni els seus límits cronològics.
Únicament la ceràmica àtica permet donar la data del segle IV aC.
A partir de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1999 a l'interior de l'ermita, ha quedat provada la presència d'un jaciment d'època ibèrica en aquest indret.
El material arqueològic d'aquesta època localitzat al jaciment es caracteritza per l'alt percentatge de ceràmiques fetes a mà i amb les superfícies brunyides.
Això, junt amb l'aparició d'un parell de fragments de ceràmica àtica de vernís negre, indica un context cronològic de l'Ibèric Antic, sense que es pugui precisar més.
L'arquitectura documentada en aquest assentament ibèric és feta a base de murs de sòcol de pedra i la resta de tovots, dels quals n'ha quedat algun rastre.
La planta que dibuixen aquests murs és molt poc explícita.
Una de les troballes més significatives del període ibèric durant aquesta intervenció fou la fauna, assimilable a un sacrifici de fundació.
Context
Turó situat davant del Puig Ventós, entre la serra de l'Horpina i la del Cairat al nord-oest i la del Coll Cardús a l'est.
Vegetació de matolls, amb arbres dispersos.
A l'obaga, formació boscosa.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
