F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Montcada i Reixac, població i municipi del mateix nom a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona). És l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac.
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hi ha una planura al davant, per poder aparcar-hi còmodament. Al costat hi ha el cementiri.
“Després d'ésser cremada quan la Guerra dels Segadors (1651) fou reconstruïda (1676)”
No és visitable lliurament. De totes maneres hi ha un cartell enganxat a la porta d'entrada, amb els horaris de les Misses.
Pensem que uns moments abans o uns minuts després dels actes religiosos, es deu poder visitar aquesta església.
De les diverses parts del conjunt, església, cementiri i campanar, sens dubte l'element més significatiu, és aquest darrer element.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/02/2015:
(1) Circulant per la carretera BV-5001 (Sant Adrià de Besòs / La Roca del Vallès), a tocar del PK nº 9, prenem una sortida indicada, situada a 41 29 44.6 02 11 55.6, per on entrem a un camí de terra, transitable. Deixarem a l'esquerra les pistes del club de tenis Reixac.
Els següents metres del recorregut, a tocar de les parets d'unes cases/finques, són una mica esquerps i estretets. Ben aviat el camí es fa més ample.
(2) A 41 29 32.2 02 12 27.6, se'ns incorpora un camí per la dreta. Tenir-ho en compte a la tornada.
(3) A 41 29 44.0 02 12 24.8, arribem a la planura on hem aparcat el cotxe.
Distància aproximada del recorregut per camins de terra: uns 1.600 metres.
Localització: N 41 29 45.1 E 02 12 23.0 – Altitud: 154 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2015):
“ Descripció
El seu conjunt és un exemple d'arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, any 992, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l'any 1028 s'hauria engrandit.
L'estat actual és producte de la restauració a que ha estat sotmesa.
En primer lloc, quan fou reconstruïda l'any 1676, i després més recentment s'han anat fent millores per a la seva conservació. La factura és representada per pedres i carreus ben escairats disposats per fileres.
Les obertures són finestres amb esplandit. La porta d'entrada, orientada a migdia, és d'arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l'emmarcament per l'intradós.
El temple és de planta rectangular i a l'interior s'hi distribueixen dues naus orientades de l'est a l'oest. La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l'exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l'interior.
Seguidament del mur de migdia s'estén el cementiri de la parròquia.
La coberta és de teula àrab.
El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l'església encara que també podria ser anterior i formar part d'una torre de defensa o de guaita.
El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s'obren quatre finestres amb arc de mig punt.
Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l'església el 1676.
La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l'arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l'obertura de l'arc.
Notícies històriques
Església parroquial de l'antic nucli de Reixac. Actualment encara en depenen els habitants pertanyents a la seva contrada i els del barri de Sant Pere de Reixac.
Es conserva l'església a partir de la reconstrucció de l'any 1676 i de posteriors millores.
El lloc és documentat l'any 963 i l'any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d'un alou i que comprenia els llocs de Porciano al pla; Bello Viziano, Albiniana i Canalies a la serralada.
L'església fou consagrada el 28 de desembre de 1048 per Guilabert, bisbe de Barcelona. L'any 1171 fou donada a la canònica de la seu de Barcelona. L'any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de Murtra.
Després d'ésser cremada quan la Guerra dels Segadors (1651) fou reconstruïda (1676).
L'any 1778, el bisbe de Barcelona, José Climent, la fa vicaria perpètua pel decret de Carles III. L'any 1876 passà a Montcada. Actualment, el nucli de Reixac és tot un símbol i motivació per a la contrada i, en l'anomenat Pla d'en Reixac, s'hi realitzen tot tipus de manifestacions culturals, a la vegada que compte amb una "Associació d'Amics de Reixac".
La torre-campanar representa una tipologia que fa pensar una mica en el seu primigeni origen i utilitat. Si a més a més observem l'interior de la torre -actualment la sagristia de l'església- seria bo pensar el camí desenvolupat fins a la seva estructura actual.
L'element, malgrat presenta a primera vista un bon estat, hauria de ser revisat i vigilat el sistema de la seva conservació, doncs les pedres del segon cos, posades només amb el sosteniment que produeix la pressió de la col·locació, algunes d'elles han caigut.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
