F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Afores de Masquefa, vila i municipi de la comarca de l'Anoia (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: A la pàgina web de la Diputació de Barcelona, es descriu una mica el fallit procés de declaració com a BCIN aquesta edificació.
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament al costat, en una ampla esplanada situada al davant mateix.
A dia d'avui es pot veure una fefaent mostra d'incivisme. A la part del darrera de l'església, hi ha una porta de vidre ben gruixut, completament destrossada. No obstant, sembla ser que els brètols, no han aconseguit entrar a l'edificació.
Altres noms:
Accés - Visitada el 13/09/2013:
A tocar de les darreres cases de Masquefa, hi ha el carrer Ametllers (41 30 18 01 48 37). En aquest lloc, hi ha un cartell assenyalant per anar a l'església de Sant Pere. En la mateixa direcció parteix un camí, que en un curt recorregut ens portarà davant de la porta del cementiri (Durant el recorregut pel poble, hem trobat indicacions per arribar-hi).
Quan arribem a la porta d'entrada al cementiri (41 30 24.09 01 48 34.71), situats de cara a la façana, veurem que per la part esquerra d'aquesta edificació hi ha un camí, indicat, per anar a l'església, per on continuarem.
Circularem llavors per un camí de terra, que en un recorregut d’uns 800 metres ens deixarà davant mateix de l’església.
A dia d'avui, la primera part d'aquest camí, en baixada, ha estat perfectament transitable amb un vehicle de turisme. Ara bé, la segona part, especialment quan ja estem vora l'església, a mitja pujada, uns sots al bell mig del camí, produïts per l'aigua de la pluja, poden dificultar bastant la circulació.
Llevat que es disposi d'un vehicle 4x4, potser caldria valorar l'oportunitat de deixar el cotxe al costat del cementiri i fer a peu aquesta darrera part de l'itinerari, perfectament assumible en uns deu o quinze minuts.
Localització: N 41 30 32.53 E 01 48 32.08 – Altitud: 245 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
“ Descripció
L'edifici que ha pervingut fins als nostres dies fou edificat a finals de segle XII o començaments del s. XIII.
Es tracta d'una construcció d'una sola nau coberta amb volta i acabada amb un absis en forma de semi-cercle. Aquest absis, tot i que és molt senzill, constitueix l'única part de l'església amb elements decoratius, llevat de l'òcul: un fris de dents de serra i per dessota una sèrie d'arcuacions de les dites llombardes, que semblen sostingudes per petites mènsules amb relleus esculpits d'animals, figures humanes, petxines,...molt dins de la línea de les construccions del s. XII.
En el mur frontal, a ponent, trobem un òcul de grans dimensions i de decoració vegetal, emmarcat per uns carreus ben tallats i regulars que podem observar al llarg dels murs exteriors de tota l'església. En alguns moments s'hi poden apreciar les marques de picapedrer , característiques de les obres realitzades al s. XIII.
Pel que fa a l'interior, la part més separada de l'absis és ja clarament gòtica, amb voltes de creueria, que sostenen el cor En el baptisteri, mancat de la pica baptismal, s'observen restes de pintures que representaven el Baptisme de Jesús.
El campanar ha sofert modificacions en la teulada que antigament era horitzontal i ara apareix a quatre vessants i acabada en punta.
Notícies històriques
Citada per primera vegada l'any 936, l'església romànica de Sant Pere i la Santa Creu, està situada en un espadat entre el Torrent del Cementiri i la Riera a uns cinc-centes metres del poble de Masquefa del qual era antigament la parròquia.
L'edifici que ha pervingut fins als nostres dies fou edificat a finals de segle XII o començaments del s. XIII.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2013):
“ Descripció
Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis.
En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics).
Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W.
La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un.
La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior.
La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau.
Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere.
Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors.
A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta.
Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.
Història
El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila.
Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
