F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Pol de Mar, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. El dia de la visita s'anava a celebrar un casament. Minuts abans vàrem poder entrar a l’església i fer el petit reportatge que presentem en aquesta pàgina.
Vistes des de Sant Pau
Altres noms: Església de Sant Pol - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 02/05/2015:
Un dels possibles accessos: a 41 36 06.0 02 37 33.0 hi la Pujada de Sant Pau, que desemboca al carrer que al mapa de Google s'identifica amb el nom de carrer Pau Simon.
En aquest carrer hi ha places d'aparcament, de pagament. Per altra banda, per les escales de la Pujada de Sant Pau, accedirem directament a l’església.
Localització: N 41 36 07.6 E 02 37 33.5 – Altitud: 31 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i amb dos arcs formers.
L'absis té forma semicircular i al seu interior hi ha tres nínxols d'arc de mig punt amb una finestra.
La nau es va allargar pels peus de l'església en època moderna amb una torre de planta quadrada rematada per dues espadanyes, una al canto de migjorn i l'altre a la de ponent.
L'absis, l'any 1434, es va sobrealçar per fortificar-ho però a la part exterior es pot veure la seva alçada original marcada per un fris d'arquets cecs.
Les façanes sud i oest estan arrebossades i pintades, la resta de l'edifici és de pedra vista.
Sota l'església hi ha una cripta de planta rectangular i coberta amb volta de canó. Probablement aquesta cambra sigui anterior a l'edifici actual (segles V-VII).
Notícies històriques
El monestir existia ja el 955. El 1061 va ser abandonat pels freqüents atacs dels pirates i el monestir va quedar en estat ruïnós.
A finals del segle XI, Ramon Berenguer I el va cedir als monjos de Sant Honorat de Lerins; aquests, l'any 1263 el van vendre a Guillem de Montgrí que el va cedir a la cartoixa d'Escaladei. A partir d'aquest moment, la cartoixa va augmentar considerablement el seu patrimoni.
Les freqüents topades amb els Cabrera i la impossibilitat de trobar en aquest lloc la pau i la tranquil·litat que cercaven els cartoixans foren causa que el papa Benet XIII autoritzés el 1415 la fusió de la comunitat de Sant Pol amb el monestir cartoixà de Montalegre (Tiana). A partir d'aquí la seva vida va anar decaient i el 1434 el monestir fou venut pels cartoixans als vescomtes de Cabrera i va ser utilitzat com a fortificació.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
