És una edificació del segle XVI
Si per si sola ja seria recomanable la invitació de veure l'església de Sant Nicolau, a Bellpuig, la presència en aquest cenobi del MAUSOLEU DE RAMON FOLCH DE CARDONA, una bellíssima obra del renaixement italià, fa del tot imprescindible visitar aquest lloc.
F O T O S
Any 2015
Any 2017
I T I N E R A R I 
Situació: A Bellpuig, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell - (Lleida).
Època: Segle XVI – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant mateix de la porta d'entrada, on hi ha una ampla plaça. Visitable. Cal dirigir-se a l'Oficina de turisme de Bellpuig, des d'on ens acompanyaran per facilitar-nos l'accés per fer una visita, lliure o guiada a l'Església de Sant Nicolau.
- En un lateral de l’Església de Sant Nicolau, hi ha el Sepulcre de Ramon Folch de Cardona.
- A la pàgina web de l'Ajuntament de Bellpuig, es diu que “La qualitat dels elements escultòrics fan que el conjunt sigui una de les millors obres de l'escultura del Renaixement existents a Catalunya i a l'estat espanyol”.
Altres noms:
Accés – Visitada el 29/12/2015 i 11/02/2017:
Al carrer Replà de l'Església.
Localització: N 41 37 30.8 E 01 00 43.7 - Altitud: 303 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):
“ Descripció
L'església parroquial de Sant Nicolau és de nau única amb capelles laterals a banda i banda.
La coberta es disposada amb volts de creueria composta.
Altar pla amb presbiteri lleugerament més elevat i al seu lateral esquerra s'hi localitza la sagristia fruit d'una ampliació del segle XVIII. També d'aquesta cronologia és la veïna capella dels Dolors.
Al seu interior hi la taula de Sant Jeroni, dels segles XV-XVI i realitzada amb pintura al tremp. També hi ha la Taula de Sant Agustí, gòtico-renaixentista.
Els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals esdevenint divisions internes en comptes d'ésser estructures exterioritzades.
A l'interior de l'església es pot contemplar el sepulcre funerari de Ramon Folch de Cardona, una peça feta en marbre a Itàlia d'estil renaixentista.
La portalada d'ingrés a l'església té tots els seus elements disposats seguint els esquemes clàssics dels arcs de triomf on hi destaquen dues grans columnes que sostenen un entaulament al mig del qual s'hi situa un frontó amb una fornícula en el seu interior. A l'interior d'aquesta fornícula s'hi pot observar la presencia d'una figura de pedra de la Mare de Déu amb el nen Jesús. Més amunt hi ha un petit rosetó.
A la part posterior de l'església s'alça un alt campanar de sis cares amb una finestra d'arc apuntat a cada cara per les campanes.
L'accés a l'església es fa a través d'una escalinata barroca del 1792.
Pica baptismal de pedra que consta de la pica, el peu, un peduncle i el sòcol.
La pica és gallonada i està rematada per un fris decorat amb relleus de caps de querubins. La pica s'assenta sobre una columna de perfil balustrat que està sobre un voluminós sòcol. Aquestes dues parts no són de la mateixa època sinó que es van unir posteriorment.
A la rectoria, en un armari, es conserva la Taula de la Verge de la Palma, del segle XVI, realitzada en pintura al tremps sobre taula.
Notícies històriques
La primitiva església de la població de Bellpuig estava situada al clos de la vila pels volts del segle XIII.
Aquesta primera església es corresponia amb l'estil romànic i probablement estaria situada on avui en dia hi trobem l'inici de l'escalinata d'accés a l'església parroquial actual.
Les obres de reforma de l'església se situen entre els anys 1571 i 1591.
El temple va quedar pràcticament derruït durant la Guerra Civil i va ser reconstruït seguint el patró original.”
- Els curiosos “canons” que rematen la part superior d'aquesta església, ens recorden força els que també hi ha a l'Església parroquial de Santa Maria, a la població de Linyola, a la comarca del Pla d'Urgell.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
A L T R E S
Escalinata barroca del segle XVIII, per accedir a l’Església de Sant Nicolau.
Als peus de l'escalinata hi ha un plafó informatiu, del qual extraiem el següent text:
“Monumental escalinata que data de l'any 1792.
D'acord amb l'estil de l'època, en que eren generalitzades les grans construccions, es va projectar aquesta obra monumental i utilitària que havia de servir per la comoditat dels fidels, feta de manera que impedís el que aleshores es podia considerar la “indecència de les dones”.
Dissenyada en cinc trams de deu graons cada un, més el replà i,al capdamunt, un petit trams de cinc graons més, fa pensar que la font d'inspiració va ser el Rosari, ja que s'avé amb les denes del mateix i el Glòria al final.
Al final de cada tram, una barana de pedra barra el pas i trenca la monotonia de l'obra amb uns poms al centre, obligant a pujar-la fent esses.
L'efecte erosiu produït per l'ús continuat i l'acció meteorològica, feren necessària una intervenció, l'any 1994, per millorar el seu propi ús i la seva conservació.”
Bellpuig - Altres
- Corredor del Call
- Altres porxos
