F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al costat del Mas Terradelles, una edificació del segle XVI, en terrenys de Santa Maria de Merlès, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hi ha un petit cementiri al costat. Còmode aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 16/05/2014:
Hem començat l'itinerari d'avui dins de la població de Navàs, en un lloc situat a les coordenades 41 54 10.8 01 52 42.5, al Passeig de Circumval·lació a la confluència amb la carretera de Berga (C-1411z), molt a la vora de la Plaça Catalunya.
En aquest lloc, hi ha el PK 0 de la carretera BV-4401, vial que farem servir per acostar-nos a aquesta edificació.
Abandonarem aquesta carretera per una sortida a mà dreta (41 57 01.5 01 57 17.8) que trobarem aproximadament entre els PK. 10 -11, degudament indicada. Ara entrarem a un camí de terra, transitable.
Curiosament hi ha indicadors a banda i banda d'aquesta entrada, però les grafies (b-v / a-e) són diferents.
Més endavant, a 41 56 32.6 01 57 44.5 trobem una desviació, indicada: per la dreta a Sant Jordi de Lloberes. Per l'esquerra a Sant Miquel de Terradelles. Evidentment, continuem en aquesta darrera direcció, circulant per un camí de terra, transitable, però amb algun bony al terra, de tant en tant.
A 41 56 19.0 01 57 58.0 trobem una desviació, després de deixar enrere un hidrant de bombers, i continuem per l'esquerra, en baixada.
A 41 55 50.0 01 58 06.8 creuem pell bell mig els terrenys d'una masia. Des del desvio de Sant Jordi, fins aquest lloc, hi ha uns 2 km. aproximadament.
Finalment arribem a un lloc (41 55 42.6 01 5819.1) a uns 300 metres, on hi ha l'església NOVA de Sant Miquel de Terradelles, i al costat, la Rectoria.
Des d'aquest lloc ja és visible al davant l'església de Sant Miquel de Terradelles, cap a on ens dirigirem a continuació.
Des de la desviació que mena a Sant Jordi fins a Sant Miquel, hi ha una distància aproximada d'uns 2,3 km. Des de la carretera general BV-4401, uns 3,7 km.
Localització: N 41 55 39.2 E 01 58 33.8 – Altitud: 581 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2014):
“ Descripció
Església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada amb un absis semicircular al costat de llevant.
L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església.
Al centre té una finestra senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornada amb relleus en forma de trena.
Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, moderna, sobre la qual hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat.
El campanar d'espadanya, com la porta, és molt transformat. A cada costat de la capçalera, com si fos un creuer, hi ha un parell d'arcs, els quals s'insinuen a l'exterior per un sortint dels murs, al final de la nau. L'aparell és de blocs grossos ben polits i col·locats a trencapunt. Els murs de llevant i ponent s'aixequen sobre el nivell de la teulada.
Notícies històriques
Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església.
Aquest edifici fou renovat al segle XII, abans del 1152 i, era parròquia independent, considerada com a filial de Gaià (Bages).
Al segle XIV i a causa de la disminució de població del lloc, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània. Al segle XVII i amb el consegüent augment de població, l'església fou modificada; s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior, etc.
L'any 1838 fou tapiat l'absis, el qual restà com a sagristia.
Una església nova i una rectoria foren acabades l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica fou abandonada. Fins els anys 70 fou magatzem de la masia veïna.
L'any 1970 començaren les primeres obres de neteja de l'església de Sant Miquel i a l'any 1979 es consolidà la teulada. El mateix any la parròquia sol·licità a la Diputació de Barcelona la col·laboració en les obres de restauració, acabades l'any 1982.
Simultàniament a les obres de restauració s'ha condicionat al culte. A l'altar s'hi ha col·locat una imatge de Sant Miquel, obra de l'escultor Emili Colom, oferta per la diputació de Barcelona.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Maig 2014):
“ Descripció
L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles.
Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant.
L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc.
Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca.
Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat.
Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou.
La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció.
Observacions: Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou.
L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic.
Les primeres notícies sobre l'església de
Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual.
Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós.
Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià.
Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior.
Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral.
L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans.
Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles.
Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia.
El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació.
L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs:
Església NOVA de Sant Miquel de Terradelles
Com hem vist anteriorment, (Diputació de Barcelona), ”Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887.
Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles.”
Quatre ratlles i unes quantes fotografies, per documentar mínimament el
Mas Terradelles:
- De la pàgina web Pat.mapa, referit a aquest mas, ens complau extreure la següent informació (Maig 2014):
“ Descripció
Masia de planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent.
A llevant s'alça a pocs metres l'església romànica de Sant Miquel.
La masia és de construcció austera amb finestres allindades de petites dimensions. L'ampliació del segle XVIII al cantó del migdia continua amb l'austeritat de la casa.
Notícies històriques
La masia de Terradelles surt esmentada en el Fogatge de 1553, dins "la parròquia y terme de Cornet, La viuda de Terradelles". Cornet pertany al Bages, però geogràficament està molt a prop de Terradelles (municipi de Santa Maria de Merlès), de tal manera que fins i tot avui Terradelles té amb Cornet, Sant Feliu Sasserres i Prats de Lluçanès, molta més relació que amb Santa Maria de Merlès.
Terradelles assumí un paper principal al segle XVIII i XIX com a centre de reunió al redós de l'església de Sant Miquel, que originàriament depenia de Gaià (segle XII).
A partir de 1838 es realitzà una gran reforma de l'església romànica. A causa del concordat de 1854 es pensà erigir una nova església i rectoria, un xic apartada de la Masia.”
