F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Vilada, població i municipi del mateix nom a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Lliurament accessible, al menys el dia de la visita. Un forrellat sense pany, permetia el lliure accés a l'auster interior.
- Al costat del Mas de Sant Miquel de les Canals
- Situat en un lloc de gran bellesa paisatgística, envoltada de prats i amb extenses vistes a l'abast.
Altres noms:
Accés - Visitada el 09/10/2014:
Circulant per la carretera C-16 en sentit nord, sobrepassem Gironella i prenem la sortida 90, entrant a la carretera C-62. Més endavant, sobrepassem una sortida a mà esquerra indicada per anar a Olvan, fins arribar a una altra sortida, entre els PK 26/25, també a mà esquerra (42 02 21.9 01 57 31.0) que ens aboca al PK 0 de la carretera BV-4346, per on continuem, indicada per anar a Sant Andreu de Sagàs, que també sobrepassarem.
A 42 04 51.2 01 57 42.0 arribem al llogaret de La Quar. Veiem l'Hostal Sant Maurici. Al fons, en el mateix sentit de la marxa en que hem arribat, hi ha una sortida amb una indicació: La Portella. Continuem en aquesta direcció.
Quan arribem al Monestir de Sant Pere de La Portella, sense arribar a tocar aquesta edificació, continuem per la dreta (42 06 15.3 01 57 09.8). A partir d'ara ja trepitjarem tota l'estona camins de terra. Caldrà transitar-hi amb un vehicle 4x4.
Uns 700 metres més endavant, a 42 06 22.8 01 57 06.5, trobem una desviació: per la dreta veiem que accedeix a una casa. Nosaltres hem de continuar per l'esquerra, en pronunciada baixada.
A 42 06 18.0 01 56 49.0, nova desviació. Continuem per l'esquerra i continuem baixant.
A 42 06 08.8 01 56 01.1 – Travessem el torrent.
A 42 06 08 01 55 47 (1) hi ha una discreta desviació a mà dreta, que s'enfonsa una mica en sentit invers a la marxa, lògicament, sense cap indicació, que es dirigeix al llit del riu. Uns dies enrere, havíem intentar accedir a Sant Miquel per aquesta via. És a dir, vàrem travessar el torrent per aquest lloc, després d'haver comprovat que a l'altra banda hi continua el camí. Per aquí vam continuar (Super imprescindible ara ja un 4x4 ...) pujant per un estretet camí, a estones amb un terra força malmès, quan no ple de pedres ... fins un lloc on vàrem trobar la carretera bloquejada per una gran roca (3). Mitja volta i cap avall (2).
Avui dia 9 d'octubre, hi hem tornat de nou, des del lloc anterior (1), continuant per l'ample camí que ens ha portat fins aquí.
A 42 06 07.7 01 55 27.7, de nou, tornem a travessar el torrent. Val a dir que, a dia d'avui, ens tots els casos, el caudal d'aigua que porta, és mínim, i el pas no ofereix cap dificultat.
Molt pocs metres més endavant, a 42 06 06 01 55 25, trobem una cruïlla, amb una corba molt tancada, a la dreta, enfilant-se. Per aquí hem de continuar. (Per l'esquerra, aniríem, després d'un recorregut d'uns 7 km. aproximadament, a sortir molt a la vora de la Colònia Rosal. És el recorregut que hem fet, a la tornada, en les dues ocasions que hem estat en aquesta contrada).
Com en l'altra camí, de nou, cal posar les marxes reductores.
A 42 06 22 01 55 04, desviació, continuem per la dreta, i amunt. (A l'esquerra, veiem una casa vella, malmesa i abandonada).
A 42 06 30 01 55 31 Desviació. Hi ha una torre de transport d'energia elèctrica. Continuem per la dreta i amunt. (2). És en aquest lloc on conflueix la pista assenyalada abans, que tenia el camí barrat per una roca al bell mig del pas.
A 42 06 31 01 55 34, hi ha una ampla raconada a la dreta del camí, on recomanem aparcar el cotxe, i continuar a peu.
Això és així, perquè hem descobert que una mica més endavant, aproximadament a 42 06 35.1 01 55 31.6, al bell mig del camí hi ha una petita barrera que impedeix la continuació del pas de vehicles a motor. És per això, per tal d'estalviar-vos el retorn des d'aquesta barrera, fins a la raconada indicada, en baixada i en marxa enrere, que ja avisem de que cal parar aquí.
Al cap d'uns deu minuts de caminar tot xino xano, som a tocar de l’església que buscàvem.
Aquesta descoberta ha sigut molt bonica. A peu o a cavall, és una excursió ben recomanable.
Remarca:
- Una línia de torres de transport d'energia elèctrica passa pel bell mig del pla on hi ha aquesta edificació. La visió dels cables o de les torres, durant el recorregut d'aproximació, pot ajudar en la localització.
- El lloc a on hem anat a parar, de retorn, quan diem que ho hem fet per un camí diferent del de l'anada i que ens ha portat a la vora de Cal Rosal està situat a 42 04 00.9 01 52 33.9.
- Com sempre diem, als llocs segurament s'hi pot arribar de moltes maneres. Però nosaltres només detallem la ruta que coneixem. En aquest cas concret, hem vist petis cartells informatius, de color verd, de senderisme, com a punt d'inici d'altres rutes, en el Pont de Pedret i en el Pont d’en Climent.
- (3) Lògicament, algun dia, una persona o altra traurà aquesta roca ... i aquesta informació quedarà desvirtuada.
Localització: N 42 06 38.8 E 01 55 15.8 – Altitud: 983 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
Temple de reduïdes dimensions, només té una nau coberta amb volta de canó i acabada amb un absis cobert amb volta de quart d'esfera, situat a llevant.
El portal principal d'arc de mig punt adovellat, actualment està tapat. L'actual porta d'accés és posterior, i està situada al mur frontal, sota del campanar d'espadanya d'una obertura.
Situada al bell mig d'uns planells dalt de tot d'una carena, amb un paisatge obert, a 1.000 m. d'alçada, a tocar d'una casa de pagès.
Notícies històriques
Carena sobre els Canals de Sant Miquel. Accés per pista des de la Colònia de la Plana, (km. 39 de la carretera C-1411 de Manresa a Berga), remuntant per la dreta la riera de la portella (10 km.) i brancal en forta pujada, a l'esquerra, abans d'arribar a la Portella, 3 Km.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):
“ Descripció
Es tracta d'una capella rectangular, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular a llevant.
L'absis, però, té una amplada poc usual i no és coberta per un quart d'esfera, sinó que s'obre directament a la nau. Al centre de l'absis s'hi nota l’existència d'una antiga espitllera, que ha estat tapiada. No obstant, se'n obrí una altre a la banda de migjorn, gairebé entre l'absis i la nau.
També és al mur de migdia on trobem la porta d'entrada primitiva, actualment tapiada. Podríem dir que aquesta porta és l'element més destacable de l'edifici i, possiblement, el més pròpiament romànic.
Es tracta d'una porta coberta amb amb unes curioses i estretes dovelles i és recolzada damunt d'uns bancals, amb pedres col·locades verticals i horitzontals alternativament.
La porta actual va ser oberta al mur de ponent. És una porta força senzilla, encara que és coberta amb una gran llinda de pedra. Damunt de la porta s'hi obrí també una espitllera en forma de creu llatina.
El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, que sembla més modern que la resta de l'edifici.
L'aparell de tots els murs és gros i poc polit, però mostra molt bona disposició. L'interior de l'edifici és completament enguixat amb alguns fragments de policromia moderna als murs i a la volta. Queden testimonis d'un cor de fusta. Uns bancs raconers moderns, de fusta, envolten la nau. L'altar també és força recent.
Observacions:
Tot i que popularment es denominada església, no passa de ser una capella o oratori, tant en la seva estructura com en les seves funcions.
Història
L'oratori o capella de Sant Miquel va ser consagrada el 20 de març de 1168.
La consagració la va fer el bisbe de la Seu d'Urgell Arnau de Preixens. El prelat hi assistí cridat pel seu fundador Bertran d'Avià, que havia construït de nou l'edifici ("qui oratorium illud de novo edificaverat").
La resta del document mostra que es tracta d'una capella aixecada per un particular i que tan sols era un lloc de culte, sense cap circumscipció adscrita i sense cap tipus de dret parroquial ("habeat... perpetuo iure, integre et libere, sine vinculo tocius secularis persone").
Bertran d'Avià també es va comprometre a donar la cinquena part dels fruïts d'un cap contigu a l'església, pel seu manteniment, i una candela cada any. La donació la feia en remissió dels reus pecats. També donà la tasca i la primícia del seu treball, però pel remei de l'ànima dels seus pares. El seu fundador també s'obligà a donar cada any pel sínode de quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell, sota l'autoritat i govern dels quals és constituït.
L'oratori es deixà sota la doble advocació de Sant Miquel i Sant Victor, però aquesta darrera sembla que va caure en desús poc temps després. En una permuta de 1346 també hi trobem esmentades com a afrontació "les Canals de Sancto Michele". Fins al segle XVIII ja no tornem a trobar notícies que facin referència d'una manera directa a la capella, en motiu d'una capbrevació que la menciona com a afrontació. Hem de creure, però, que degué servir majoritàriament com a capella particular, segurament de la mateixa casa de Sant Miquel de les Canals, situada a una desena de metres.
En aquesta casa va néixer, al primer terç del segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard fou abat de la Portella i de Breda. Viladomar és conegut a l'àmbit eclesiàstic català per l'impuls que donà al monaquisme de la contrareforma.
El 1937 l'església va ser incendiada i es varen perdre el cor i els elements litúrgics.
Se sap també que s'havia celebrat una petit aplec el dia 8 de maig i es donava un panet als feligresos. Actualment s'ha tornat a recuperar, però varen passar uns anys durant els quals la festivitat es deixà de celebrar. Hom dóna un panet que és costejat pels propietaris de la casa de Sant Miquel, però ara ja no es celebra a l'oratori, sinó a l'església parroquial.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
