F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Pràcticament adossada al Mas la Cortada, una edificació dels segles XVII / XVIII – (Pat.mapa), situada en terrenys de Puig-reig, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
El mas encara és habitat.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 04/09/2014:
ITINERARI NO DISPONIBLE
Localització: N 41 56 42.9 E 01 53 27.6 – Altitud: 435 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):
“ Descripció
Església d'estructura romànica (segle XII-XIII) modificada per les remodelacions posteriors dels segles XVII i XVIII.
Església d'una sola nau i coberta amb volta de mig punt. Fou bastida sobre la roca i en un lloc elevat.
El campanar originari fou substituït per un altre d'època imprecisa.
La façana a ponent té una porta d'arc de mig punt i una finestra amb una senzilla motllura sobre l'entrada.
Notícies històriques
Aquesta església no va ser considerada com un edifici romànic fins que la Gran Enciclopèdia Catalana la qualificà com a tal.
És un edifici d'estructura romànica modificada.
La documentació del segle X ja fa referència a l'Església de Sant Miquel. Les tombes antropomorfes, encara visibles en tots els indrets propers a l'església, mostren la seva antiguitat.
L'església conserva la tomba d'Antoni Lluc i Cortada, emparentat amb els Comtes de Merlès, de l'any 1697.
Aquesta propietat pertanyia a la Família Oriola-Cortada, fins que a principis de segle XX fou adquirida per l'actual família que té cura de la conservació de l'Església de Sant Miquel.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):
“ Descripció
Església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII) situada en dependències del mas de la Cortada.
Ha estat força modificada per remodelacions posteriors dels segles XVII i XVIII, les quals són difícils de precisar, ja que l’aparell dels murs presenta importants variacions i irregularitats, i la part que s’ajusta més a l’obra romànica (amb carreus de forma més o menys quadrada i ben disposats en fileres) es situa a la part superior dels murs.
És una església d'una sola nau i coberta amb volta de canó.
Fou bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s’assenta el mas. El campanar originari fou substituït per un campanar d’espadanya d'època imprecisa.
La façana principal, a ponent, té una porta d'arc de mig punt i, damunt d’aquesta, una finestra amb una senzilla motllura de punt rodó. A l’interior es conserven restes molt parcials de pintures del segle XVIII (recentment restaurades).
La volta del sostre, avui enguixada, presenta una factura irregular i no sembla romànica. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d’Antoni Lluch i Cortada.
Observacions:
-
- A les immediacions de l’església s’hi van localitzar restes de tombes antropomorfes.
- Inscripció a la sepultura del paviment: "VAS DE ANTONI LLUCH I CURTADA I DELS SEUS. ANY 1697".
- Entre els murs de l’església es va recollir una destral de pedra polimentada (de la mateixa tipologia que les pròpies del neolític) i una figureta de marbre corresponent a un sant.
Història
És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d’època romana, ja que s’han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa.
Podria tractar-se d’una vil·la o, tal vegada, d’un lloc de culte, ja que l’església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l’any 925, amb anterioritat al mas.
Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d’aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll.
Al voltant de l’església s’han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l’antiguitat de l’ocupació humana en aquest indret.
En els seus inicis l’església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers.
Conserva la tomba d’Antoni Lluc i Cortada, emparentat amb els comtes de Merlès, de l’any 1697, que eren els propietaris del mas.
Dels segles XVII-XVIII són les modificacions de l’estructura romànica de l’església. L'any 1746 en un document de compra-venda figura l'església com a parròquia i també el nom de Sant Miquel dels Lluchs.
La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig de l'any 1745 ja esmenta la tradició de fer missa "Dia 29 Sant Miquel Arcangel, se deu dir un ofici a la capella rural de Sant Miquel dels Lluchs i han de donar dinar en dita casa al prior, vicari y escolà..." .
Aquesta propietat va pertànyer a la família Oriola-Cortada fins a principis del segle XX, després va ser propietat dels Bosc i dels Monell, i l'any 1934 Lluís Roset, el besavi de l’actual propietari, va adquirir la propietat del mas. Aleshores l’església encara tenia un porxo davant la façana.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran
