F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Cardona, vila i cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es conserva. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 28/03/2014:
Trobarem una de les portes, a la Plaça de la Fira de Dalt. N'hi ha una altra a tocar del Portal de Sant Miquel.
Localització: N 41 54 49.5 E 01 40 52.5 – Altitud: 503 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):
“ Descripció
Construcció religiosa: església gòtica d'una sola nau de 50 m de llarg per 13,5 m d'ample i 18,50 m d'alçada.
Aquesta nau única s'engrandeix amb la construcció de capelles laterals sostingudes per arcs ogivals.
Al presbiteri s'obren set finestrals sota els revoltons sostinguts pels nervis que s'uneixen a la clau de la volta.
L'església té una amplia cripta que forma una sala amb vuit espais coberts i amb nervis que conflueixen a la clau del centre.
Les dues portes originals, una al peu de la nau i l'altra al cantó de tramuntana, són senzilles, d'arcs apuntats amb simples capitells.
L'església fou ampliada pel cantó de migdia amb capelles des del s. XVII.
Campanar. Correspon al campanar de la primera església, de planta quadrada i massisses proporcions, és l'únic element que es conserva de la primera església. Els carreus que el formen estan considerablement malmesos.
Pica baptismal de forma octogonal. En una de les cares hi ha l'escut dels Cardona amb la data de 1489. Està assentada sobre un cos arrodonit que té unes petites incisions longitudinals. La boca és circular.
Mare de Déu del Patrocini. Imatge d'1,40 m feta en fusta policromada i alabastre. Representa Maria dempeus i coronada amb el Nen, a qui mira dolçament, sobre el braç esquerre, mentre que al dret porta un llibre obert. La tipologia i l'estil corresponen al gòtic francès.
Sarcòfag dels Gibert. Urna gòtica de petites dimensions, rectangular i amb coberta a manera de llosa. Les parets estan decorades amb relleu escultòric amb un seguit d'escuts heràldics i representacions figurades. Fou malmesa durant la Guerra Civil.
A una de les capelles laterals hi ha el retaule gòtic de la Pentecosta i a una altra hi ha el retaule gòtic de Santa Anna i la Verge.
Capitell de creu de terme. Durant les obres de restauració de la façana de ponent de l'església, es va trobar quan es va desmuntar un mur, un capitell de creu de terme fragmentat en dues parts gairebé simètriques amb una característica de l'època gòtica. El capitell amb forma de prisma octogonal emmarca un conjunt de figures religioses disposades, frontalment i de forma individual, sota d'una sèrie d'arcs conopials rematats per florons, entre una successió de pilastres decorades amb motius geomètrics. Les pilastres s'acaben amb elements de caire naturalista i recolzades en unes dobles bases de perfil poligonal. El cos central del capitell descansa en una cartel·la de base poligonal amb una decoració de frondes, on s'ha esculpit una figura gesticulant, com a al·legoria del dimoni, en contrast amb els referents religiosos de la part superior. Els dos fragments que formen el capitell fan 72 cm d'alçada, dels quals 56 corresponen al cos central, 6 a la base i 10 al coronament. Els costats de l'octògon són de 20 cm i el costat del quadrat on s'inscriu és de 37 cm.
Notícies històriques
L'església romànica de Sant Miquel de Cardona està documentada a partir del segle XI, la primera notícia és de l'any 1013.
Cap el 1090 fou introduïda la reforma agustiniana. De la comunitat, formada per un abat, dotze canonges i diversos beneficiaris en depenia el priorat de Sant Jaume de Calaf. L'any 1223 l'església de Sant Vicenç aconseguí el dret d'enterrament i el capellà fou nomenat rector abans del 1280. Depenia de Sant Vicenç del castell de Cardona.
L'església romànica fou substituïda per una gòtica a finals del segle XIV.
L'església de Sant Miquel de Cardona fou consagrada el 13 de juny de 1398 i adquirí la categoria de parròquia als segle XVI, concretament l'any 1589. Quan la comuniL'any 1589 el bisbe d'Urgell lliurà els cardonins de l'obligació de pujar a l'església del castell per a batejar-se. Així la pica fou traslladada de l'església de Sant Vicenç a la de Sant Miquel.
La Mare de Déu del Patrocini, anomenada abans Nostra Senyora de l'Altar Major, substituí el 1423 la Verge romànica de pedra (actualment MDS). Fou portada de Marsella per Joan Ramon Folc I. Tornant de la Campanya de Nàpols el 1422 i degut a un fort temporal, s'encaminà amb les seves naus cap a Marsella, ciutat dominada pel seu rival Lluís d'Anjou i que saquejà durant tres dies enduent-se les relíquies de Sant Lluís, bisbe de Marsella, la cadena del port i dos objectes més: la imatge de la Verge i la reixa de ferro del portal que foren portats a Cardona.
Pere Gibert, senyor del Pujol de Planes que tenia residència fixa a la vila de Cardona a la casa Palau situada al carrer Major cantonada Doctor Melí. La seva tomba, originàriament situada a la capella de Santa Anna, actualment es troba al timpà de l'arc ogival que comunica amb la sagristia major de l'església de Sant Miquel. Es creu que el cavaller va morí a traïció en una cacera. A l'urna s'hi llegeix: ASI JAU EN P. GUIBERT DE LA VILA DE CARDONA. tat de Sant Vicenç és va veure obligada a abandonar la seva residencia al castell, ocuparen l'església de Sant Miquel.”
Com haurà observat algun atent lector, al darrer paràgraf hi ha un parell de frases sense sentit; segurament mancaran fragments de text ...
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
