F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Sant Martí del Clot, entitat de població de la Vall de Bianya, municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).
- Sant Martí del Clot, també és conegut com a Sant Martí de Tornadissa o Tornadissa – Vikipèdia.
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms: Església de Sant Martí de Bianya - Generalitat de Catalunya. *
Accés – Visitada: 21/04/2018.
0 - Punt d’inici: Un lloc (42 13 13.0 02 26 26.0) situat a tocar del PK nº 91 de la carretera N-260, on prenem una sortida indicada: Sant Martí de Solamal.
1 – A 42 13 11.6 02 25 36.9 Hi ha una cruïlla. Indicat. Continuem per la dreta, una zona inundable. Entrem a camí de terra, transitable, però una mica bonyegut.
Ja es veu l’església.
2 – A 42 13 14 02 25 35 no es pot continuar. Hi ha una tanca. Aparquem el cotxe i continuem a peu per unes escales. Hi ha un indicador: Sant Martí.
3 - Localització: N 42 13 14.5 E 02 25 33.8 – Altitud: 397 m.
La introducció de les coordenades anteriors en una mapa de Google comporta la presentació d’un mapa que no és correcte. No interpreta un tros de camí transitable com a tal.
De totes maneres, aconseguim fer un M A P A des del punt 0 al punt 1, que pensem que permet fer-se una clara idea del recorregut a efectuar.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació: (Abril 2018).
“Descripció
Església romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva.
L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle XVIII.
Notícies històriques
La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona.
El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582).
En ocasions, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.”
Ampliació del text d'un plafó informatiu situat al davant de l'església:
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
