F O T O S
A la dreta de la fotografia, porta d'entrada al cementiri.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de La Corriu, una de les set entitats de població del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment aparenta bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral de la carretera, davant de l’església.
Altres noms:
Accés - Visitada el 21/11/2014:
Rodant per la carretera LV – 4241 (Berga / Sant Llorenç de Morunys), i circulant en aquest sentit, en un lloc (42 07 42.6 01 39 54.3) situat entre els PK 40 – 39, trobarem una desviació a mà dreta, indicada, per accedir a La Corriu i Valls, cap a on ens dirigirem, rodant tota l’estona per carretera asfaltada.
Al cap de ben poc arribarem al llogaret de Valls, on ja veurem l’església de Santa Maria de Valls a la dreta de la carretera
Continuant per aquest vial, trobarem més endavant una desviació a 42 08 12.8 01 40 17.9, indicada, per anar a La Corriu, seguint per l’esquerra.
A 42 09 03.0 01 39 23.3 trobarem una altra desviació, també indicada: Per la dreta al Santuari de Puig-aguilar 3 km. Per l’esquerra a Sant Martí de la Corriu, 0,8 km. Evidentment, continuarem en aquesta darrera direcció. En poca estona arribarem al nostre objectiu.
Localització: N 42 09 06.2 E 01 39 13.4 – Altitud: 1.174 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):
“ Descripció
Aquesta església ha patit diverses mutilacions i afegits al llarg del temps.
A la capçalera de l'absis original se'n va construir un altre, també quadrat.
Al cantó nord hi ha l'afegit d'una capella, una sagristia i un campanar d'espadanya amb dues finestres d'arc de mig punt.
Al frontis, refet de nou, hi ha una gran portalada gòtica que conserva encara la ferramenta de la portalada romànica.
Aquests ferros estan força malmesos; el motiu és una estreta cinta horitzontal acabada en dues volutes, combinada amb un altre semblant, però més curta i creuant-ne verticalment, també hi ha algunes petites incisions en aquestes cintes. És segurament una obra d'un artesà popular.
De les finestres originals nomes en queda una al mur meridional, les altres dues existents són posteriors; totes tres tenen una llinda monolítica on s'ha retallat un arc de mig punt.
La finestra que està oberta a l'absis original és d'una esqueixada una altra es de dues esqueixades i l'altra és de parets paral·leles.
Al mur oest de la capella afegida hi ha una escala adossada que puja fins a la coberta.
A l'interior les voltes són apuntades, a l'igual que els arcs de les capelles i els dos pre-absidals en degradació que substitueixen l'antic mur de l'absis primitiu i que donen pas a l'absis nou.
L'interior es enguixat i repintat. La coberta es a dues vessants. A les golfes de l'església, formant part d'una paret, es conserva un bloc de pedra rectangular, aprofitat d'una altre construcció. En ell es pot observar un relleu molt desgastat i de formes tosques.
Es representen tres espais.
En el primer, sota un arc de mig punt, sembla haver-hi una Mare de Déu amb el Nen al costat esquerre.
Al mig, en un arc de mig punt de doble llum que l'anterior, hi ha dues figures de costat.
Per últim, inscrit dins d'un rectangle, hi ha un sarcòfag vist des de dalt i una figura, molt més petit que aquest, dintre. Aquest relleu es pot posar en relació amb altre de la portalada de Santa Maria de Puig-Aguilar; en aquest cas és més complex però presenta les mateixes limitacions tècniques i la incapacitat d'ordenar els motius.
En el santuari també es representa un sarcòfag amb un cos a l'interior i la representació de la Mare de Déu amb el Nen; potser tenen relació amb rituals funeraris, podria tractar-se d'un ex-vot ofert a causa de la mort d'un infant, tot i que és pot clar.
Notícies històriques
Es troba dins del antic terme del Castell de Sisquer, al lloc de la Corriu.
Tingué ja d'antic una funció parroquial que avui ha perdut . Entre els anys 872-879, quan el Comte Guifré i els bisbe de la Seu d'Urgell, Galderic organitzaren les parròquies de la vall del Lord no figura encara com a parròquia. En canvi als segles X i XI ja figura com a tal a l'acta apòcrifa de Consagració a la Seu d'Urgell.
Al segle X també apareix esmentada en la dotació del monestir de Sant Pere de Graudescales. No sabem si també hi estava compresa l'església.
Al segle XIV encara manté les funcions parroquials que perd en temps moderns degut al despoblament. La similitud entre els relleus d'aquesta església i la de Puig-Aguilar, i la proximitat geogràfica, fa pensar en la mà d'un mateix autor, popular, i una mateixa datació al segle XIII.
Investigant sobre el bloc de pedra, trobem que en l'enciclopèdia del Romànic català, es descriu malament la seva situació; no es troba al brancal esquerre de la porta, sinó està situat a dalt a les golfes de l'església formant part d'una paret.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
