F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys del municipi d’Albanyà (Alt Empordà) – Girona. De totes maneres, pel camí hem trobat un cartell informatiu que esmentava aquesta contrada com “Espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa”.
Època: Segle XII - Romànic.
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurada, presenta un magnífic aspecte. Un forrellat sense cadenat permet el lliure accés al seu auster interior, sense cap moble. A la capçalera hi ha restes de pintures al fresc.
Una petita colònia de ratapinyades penja cap per vall, del bell mig del sostre de la nau.
Altres noms:
Accés - Visitat el 01/08/2009:
Procedents de Sant Llorenç de La Muga i circulant per la carretera GI-511 en sentit Albanyà, arribats a aquesta població, anem a petar al carrer Maçanet de Cabrenys (42 18 18 2 43 12 - Si feu aquest trajecte, entendreu el sentit de “anar a petar”), on comença el present itinerari.
Fins arribar al nostre destí circularem durant uns 8 km. per una carretereta de muntanya, a vegades asfaltada i sovint no. Tot i que hem fet aquesta excursió en un cotxe convencional, lleugers d’equipatge i sols dues persones, potser caldria que cadascú es plantegés l’oportunitat de fer-ho. Segurament els pneumàtics, els amortidors i sobre tot els baixos del vostre cotxe us ho agrairan. Evidentment amb un vehicle tot terreny la cosa canviaria ...
Durant el recorregut trobarem dues desviacions, cap a l’esquerra, ambdues (42 18 53 02 42 13 i 42 18 59 02 40 49), amb indicacions per anar a Sant Miquel de Bassegoda, cap a on ens dirigirem.
Finalment arribem a una desviació, on un altre cartell informatiu ens dirigeix cap a l’esquerra, amb destinació a Sant Martí de Corsavell.
Aparquem el cotxe al voral de la carretera ( 42 18 48 02 40 27) i continuem a peu per una pista que descendeix suaument.
Al cap d’un quart d’hora arribem a les restes que buscàvem
Localització: N 42 18 45 E 02 39 53 - Altitud: 595 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya ens complau extreure la següent informació - Novembre 2020:
Descripció
Situada a ponent del nucli urbà de la població d'Albanyà, en el vessant oriental del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell.
Església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant, que fou sobrealçat en algun moment posterior a la construcció del temple.
De fet, actualment encara es pot apreciar la cornisa i les lloses de l'antiga coberta.
La nau està coberta per una volta de canó apuntada mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera, i s'obre a la nau mitjançant un gran arc triomfal bastit amb carreus de pedra.
Està alçat respecte el nivell de circulació de la nau i presenta tota la conca absidal decorada amb pintures murals del segle XIX-XX.
Una cornisa motllurada recorre els murs laterals de la nau, en el punt on es recolza la volta.
Adossat també a aquests murs hi ha un banc corregut de pedra.
El temple s'il·lumina mitjançant dues finestres de mig punt i doble esqueixada obertes al mur de migdia de la nau.
A l'absis, en el mateix costat meridional, hi ha una altra finestra més simple.
El paviment interior del temple és bastit en pedra ben desbastada.
El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat format per tres arcs en gradació i guardapols sobresortit.
Damunt seu hi ha una cornisa motllurada que divideix el parament en dues parts.
A la part superior hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada, formada per dos arcs en gradació protegits també per un guardapols.
La part superior del parament està rematada per una cornisa motllurada disposada a mode de carener, damunt la qual s'assenta un gran campanar d'espadanya de doble obertura, amb dos grans finestrals de mig punt per ubicar les campanes.
Els murs laterals de la nau presenten cornises motllurades a la part superior dels paraments.
La construcció és bastida en carreus de pedra escairats lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars.
A l'exterior de l'absis s'observa el traçat del que podria ser una ampliació de la zona absidal o bé un replantejament de la construcció inicial.
Notícies històriques
L'indret, del qual es tenen notícies documentals des de la darreria del segle IX, fou colonitzat per monjos benedictins provinents del cenobi de Santa maria d'Arles.
Cal dir que ja se citava l'existència de l'"Ecclesiam de Curcavelo", l'any 1019, quan s'efectuà la seva cessió a la Canònica de Girona.
Més tard, l'any 1171, s'esmentà com a "Sancti Martini de Curchavello", mentre que, en la segona meitat del segle XIV, se l'anomena "Sancti Martini de Cursavello".
Al perdre la seva independència va passar a dependre de Sant Andreu de Llorona.
L'església formaria part d'un conjunt poblacional típicament medieval que inclouria el poble de Corsavell (avui dia enrunat i cobert pel bosc), la necròpolis entorn de l'església i la casa forta de Corsavell ubicada al sud-est de l'església.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Edificacions properes:
- Torre de Corsavell, situada al costat mateix d’aquesta església.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
