F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Correà, entitat de població disseminada.
- “Gran part de la parròquia de Correà pertany a la jurisdicció municipal de l’Espunyola i la resta a la de Montmajor. És tracta d’un veïnat disseminat.” – Segons es diu a la pàgina web de l’Ajuntament de L’Espunyola.
- En qualsevol cas, ambdues poblacions i els seus respectius termes municipals, pertanyen a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic – Barroc - (Patrimoni.Gencat). Aquesta pàgina “adjudica” aquesta església a Montmajor.
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: “L'església actual és obra del s. XVIII, aprofitant part del mur de tramuntana de l'església romànica” – (Pat.mapa).
Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral de la carretera. A la vora, hi ha un cementiri.
La rectoria, situada al costat, és una bonica edificació.
Boniques vistes als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 06/09/2014:
Circulant en sentit Ripoll per la carretera C-26 - (Eix Prepirinenc) -(Alfarràs – Balaguer - Ponts - Solsona - Berga – Ripoll - Sant Joan les Fonts - Figueres – Roses), trobant-nos en terrenys de l’Espunyola, a tocar de la fita del PK 129, en un lloc situat a 42 01 38.23 01 43 06.83, veurem una sortida indicada a mà esquerra – Correà - per on continuarem.
Seguirem encara per terreny asfaltat, que en un curt recorregut, ens portarà al davant de l’església
Localització: N 42 02 01.1 E 01 43 05.5 – Altitud: 802 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):
- Aquesta pàgina “adjudica” aquesta edificació a L’Espunyola.
“ Descripció
Església de planta quadrada, d'una sola nau amb capelles laterals coberta a dues aigües de teula àrab amb una torre campanar de base quadrada rematada amb barana de pedra balustrada, a tramuntana de l'edifici.
La porta d'entrada és allindada i sense ornamentacions, oberta al mur de ponent.
L'església conserva però, decoracions vestigis de la primera construcció romànica.
El mur de migjorn de l'església actual correspon al mur de tramuntana de l'església romànica primera, encara és visible algun fragment d'aquest mur, sobre un parament ben escairat i un fris suportat per mènsules.
Afegit al mur de migdia, trobem també la rectoria.
A la capella lateral hi ha el retaule de Sant Isidre, neoclàssic. Mare de Déu dels Torrents Talla romànica del segle XII, procedent del Santuari de la Mare de Déu dels Torrents.
Notícies històriques
El lloc de Correà apareix documentat en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria de la Seu d'Urgell de l'any 839 (document del s. X-XI).
El lloc no va perdre mai la seva importància i sempre fou una església parroquial.
El 1337 consta que el rector de Correà estava obligat a celebrar missa a l'església veïna de St. Salvador de Montmajor, també romànica. Durant el s. XVI la documentació enregistra als diferents rectors del lloc.
L'església actual és obra del s. XVIII, aprofitant part del mur de tramuntana de l'església romànica.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):
- Aquesta pàgina “adjudica” aquesta edificació a Montmajor.
“ Descripció
L'església es troba situada dalt d'una elevació del terreny i molt a prop del lloc on hi ha les ruines del castell de Correà que es troba dalt d'un turó dins el terme de L'Espunyola.
L'església és una construcció del segle XVII, d'estil clàssic rural. És de pedra ben acarreuada per fora, coberta amb teulada a doble vessant i amb la rectoria adossada pel costat de migjorn.
Està orientada de ponent a llevant, amb la porta principal oberta a ponent, seguint l'orientació de les esglésies medievals, ja que al reconstruir-la al segle XVII es van aprofitar part dels murs medievals i que encara es poden veure a la dreta de la façana.
L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i flanquejada amb capelles laterals en les que hi ha diferents retaules barrocs. A l'altar major es conserva el retaule de Sant Martí (1717); el del Roser es conserva a la capella lateral esquerra, esculpit el 1729 i daurat per Miquel Pernau; el retaule de Sant Antoni de Pàdua (XVIII); el retaule del Sant Crist (XVIII), molt malmès ja que manquen elements; i el retaule de Sant Isidre (XVIII), amb elements esculpits en marbre. Per tant, dos retaules barrocs i tres neoclàssics.
Té un campanar de planta quadrangular adossat a l'església pel costat nord i que segueix l'estructura dels campanars construïts al llarg dels segle XVII a la comarca: amb quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes i rematat a la part superior amb una barana de pedra.
La porta principal és amb llinda horitzontal, i sobre ella s'obre un ull de bou.
Observacions:
Correà es troba repartit entre els municipis de Montmajor i L'Espunyola.
L'església és parròquia del terme de Montmajor, tot i que la rectoria pertany a L'Espunyola.
D'aquesta església procedeix un fragment d'una taula policromada de Sant Adjutori, d'època renaixentista, que es troba al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.
Història
La parròquia de Correà pertanyia a la jurisdicció de la Vall de Lord. Actualment forma part del Bisbat de Solsona i es troba entre els municipis de Montmajor i L'Espunyola.
Territorialment està dins el terme de L’Espunyola, mentre que la dependència eclesiàstica és de la parròquia de Montmajor.
L’església apareix esmentada a l’acta de consagració de la catedral de La Seu d’Urgell l’any 839.
Moltes cases que foren de la jurisdicció dels Correà, van passar als senyors feudals de L'Espunyola, entre elles la mateixa rectoria de Correà.
La primitiva església havia de ser d'estil pre-romànic ja que existia abans de l'any 1000; i al segle XII es podria haver fet el temple romànic.
Al segle XVII, ja per que el romànic havia passat de moda, o per que estava en mal estat l'edifici, o perquè el temple havia quedat petit, es va fer l'edifici nou.
Es va començar l'any 1693; el mestre d'obres de l'església fou Miquel Garriga i Giralt; com a picapedrer treballà Joan Bernadí, àlies el Jano.
De la primitiva església tan sols queda un mur que va ser aprofitat per l'actual construcció al costat nord.
L'altar major es comença a realitzar al 1717 i el 1736 es comença a daurar per Miquel Pernau de Sabadell. Probablement l'escultor fou Seguimon Pujol de Folgueroles, car treballà a molts retaules de la zona (VILAMALA, 200).
Des de la guerra del francès fins a la segona guerra carlina es feren les despeses de manteniment de les parets del cementiri vell i es va daurar algun altar petit.
L'armari de la sagristia es féu al 1853. A l'altar major s'hi ha posat la imatge de la Mare de Déu dels Torrents, imatge del segle XIII i procedent del santuari dels Torrents de l'Espunyola.”
- Finalment, i per completar la informació sobre aquesta edificació, ens complau extreure de la pàgina de l’Ajuntament de L’Espunyola, el següent text: (Agost 2014):
“Església de Sant Martí de Correà
Contacte: Mossèn de la parròquia d'Avià
Hores convingudes.
És una construcció del s. XVII, en la que s’aprofita un tros del mur de l’antiga església romànica, que encara es pot veure a la dreta de la façana.
Devia ser d’estil preromànic ja que apareix esmentada ja a l’any 839.
És probable que al s. XII, es fes l’edifici romànic, en plena vigència del Castell de Correà i els seus feudals.
A l’interior de l’església, es conserva un altar barroc, l’altar major, presidit per Sant Marti.
També hi trobem una imatge romànica de la Mare de Déu dels Torrents, talla de fusta policromada.
Altres altars laterals són: el del Roser, barroc; l’altar de Sant Antoni de Pàdua; l’altar del Sant Crist i la Dolorosa i l’altar de Sant Isidre.
Gran part de la parròquia de Correà pertany a la jurisdicció municipal de l’Espunyola i la resta a la de Montmajor. És tracta d’un veïnat disseminat.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
Relativament a la vora, trobarem el
Bressol de la Mare de Déu del Bosc: Monument funerari - cromlec :
A continuació us oferim la informació que sobre aquest tema apareix a la pàgina web de l'Ajuntament de L'Espunyola (Setembre 2014):
“Es tracta d’un sepulcre megalític, situat a uns 25 m al nord de l’ermita de la Mare de Déu del Bosc, al peu de la carretera que va de Berga a Cardona, just a l’altura de la gasolinera.
Sis lloses configuren la cista de 1,60 m de llargada, 1,20m d’amplada i 0,96 m de profunditat. Presenta un túmul planer i circular d’uns 5,50 m de diàmetre perimetrat, amb un peristàlit que el delimita i conté. Fou excavat per Serra Vilaró vers l’any 1918.
No s’hi troba cap resta antropològica, sinó un petit aixovar ceràmic, alguna joia d’origen marí i una agulla de coure.
Les restes es conserven al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.
Cal dir que no és l’únic monument funerari que trobem dins del terme municipal de l’Espunyola. El Collet de les Forques just a la cruïlla Cardona-Berga-Casserres, avui totalment inidentificable, El Codonyet del Cint, al costat del mas de Codonyet .”
On és ? A la C-26 (Carretera de Berga a Solsona), circulant en sentit Ripoll, entre els PK 133 / 132, darrera de l’església de la Mare de Déu del Bosc, la façana de la qual dona a la carretera. (Hi ha una indicació).
Aparcament: En un lloc situat a 42 02 29.4 01 44 11.0
A l'altra banda de la carretera, hi ha una benzinera fora de servei.
Coordenades: Donant l'esquena a la paret posterior de la capella, cal caminar unes 50 passes a la dreta, tal i com es veu al mapa mapa – 42 02 33 01 44 10 -(La situació de la icona és aproximada).
Com a referència, podem dir que el cromlec es troba en la vertical, per sota d'una línia de telèfons sostinguda per pals de fusta. No és molt gran, com s'aprecia a les fotografies.
