F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Cambrils, entitat de població d'Odèn, que a la vegada també és entitat de població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hi ha un cementiri al costat.
Altres noms:
Accés – Visitada el 26/05/2017:
El punt d'inici d'avui ha estat des d’un lloc (0) situat a 42 08 22.4 01 23 25.2. El motiu de situar-nos aquí, no ha estat cap altra que el que ens trobàvem “pentinant” aquesta zona del Solsonès.
En aquest lloc trobem la confluència de dues carreteres: La L-401 i la LV-4011. Continuarem per aquesta darrera via, seguint les indicacions d’un cartell: Solsona – C-26 – Ribera Salada (No hi arribarem).
Aviat trobem el destí, sense destorb i trepitjant tota l’estona terreny asfaltat.
(1) - Localització: N 42 07 59.0 E 01 23 14.6 – Altitud: 1.141 m.
M A P A del recorregut
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Descripció
L'església parroquial de Sant Martí, que es troba al nucli més important del municipi d'Odèn, és un edifici d'origen romànic refet al segle XVII.
De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esbiaix.
La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur N es va obrir per donar accés a un cos afegit on s'hi troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre amb accés ran de l'arc preabsidal.
Notícies històriques
L'any 1051 l'església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré (1041-1075).
La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d'Alinyà i a Oliba Esclua una tercera part dels rèdits que els corresponien per tal que la defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i s'establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li pertangués.
L'església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002) mitjançant actuació a càrrec de l'1 % cultural, així com la plaça de l'església (2003). “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
