F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Borredà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Com sigui que no hem arribat a tocar-hi, sols podem dir que persones d'aquesta contrada ens han dit que està en força mal estat. Per altra banda, hem pogut veure algunes fotografies a Internet, que corroboren aquesta situació.
Altres noms:
Accés - Visitada el 12/09/2014:
Des de Borredà, circulant per la carretera C-26 en sentit Ripoll, hem pres una sortida a la dreta (42 08 17.5 02 00 50.1) que ens ha abocat a la carretera BP-4654, per on hem continuat, fins un lloc (42 07 56.1 02 02 43.7) on hem pres una desviació a la dreta, indicada per anar al Càmping Puigcercós, que hem deixat enrere, fins arribar a un lloc situat a 42 07 01.6 02 02 04.8, on hi ha una sortida a un camí de terra.
Una barrera tanca el pas als vehicles. Hem deixat el cotxe aparcat en aquest lloc i hem continuat el camí a peu. En deu minuts hem arribat a una zona on al davant se'ns presenta una extensa zona de conreus. A la dreta veiem el Mas de Boatella, cap a on ens dirigim.
És un gran mas, una majestuosa edificació, actualment deshabitada. Hem fet unes quantes fotografies del mas i de la capella que hi ha al costat. Després també hem obtingut fotografies de l’església de Sant Martí de Boatella, amb teleobjectiu, doncs no ens hi hem acostat.
Localització: N 42 06 55.6 E 02 02 03.6 – Altitud: 784 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):
“ Descripció
Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada.
Originàriament l'església tenia un absis a llevant però fou substituït per una sagristia rectangular; també la primitiva porta, avui tapiada i al costat de migjorn, ha estat substituïda per una de moderna.
Al mur frontal s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures altes i esveltes, cobertes amb arc de mig punt.
Al centre de la nau hi ha uns graons que porten a un espai a mode de cripta o càmera sepulcral.
El parament és de carreus de pedra sense desbastar, disposats en filades i deixats a la vista.
Notícies històriques
L'església, originàriament parròquia del municipi, surt esmentada el 1905 (???).
Cap al s. XIV quedà com a sufragània de Sta. Maria de Borredà i també de Ripoll. Per a independitzar-se d'aquesta tutela aviat fou de nou església parroquial, amb una certa dependència del prior de St. Jaume de Frontanyà.
L'església fou molt modificada a partir del s. XVII, car la veïna casa de Boatella hi féu considerables obres (decoració interior, escut dels Boatella a façana, retaule del s. XVIII, etc.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):
“ Descripció
L'església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d'una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular.
Al mur de migdia i al de tramuntana s'hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l'interior és ple de bardissa, així com l'espai del cementiri situat a l'interior d'un mur de pedra seca que tanca l'església pel sector de llevant i migdia.
Observacions:
La llinda de la porta conserva l'escut de la família Boatella: un bou, l'anagrama amb la llegenda "ATELLA" i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611.
El retaule, totalment perdut, era de l'any 1730.
A l'interior de l'església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758.
História
El lloc de Boatella és documentat des de l'any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d'Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà.
Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic.
Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s'enterraren a la cripta.
L'església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
La Masia Boatella
Situada a prop d'aquesta església, i que dona nom a aquesta contrada, és un magnífic exemple de masia clàssica.
- De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):
“ Descripció
Gran masia d'estructura clàssica, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia.
La masia es fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys; a l'estructura central, del s. XVII, i s'hi afegí, al s. XVIII, un cos rectangular que es va cobrir amb una teulada d'una sola vessant que arrenca de la teulada principal i que fou subjectat per tres contraforts.
Aquesta ampliació i les pallisses i estables construïdes a l'entorn de la masia, tanquen una gran era enllosada situada davant la façana principal.
En aquesta façana hi destaca la porta amb la llinda i l'eixida d'arc rebaixat del primer nivell. A la façana de ponent, amb finestres i balcons amb llindes de pedra ben polides, hi destaquen les finestres d'arc de mig punt que il·luminen les golfes i formen una elegant sèrie d'obertures situades sota el ràfec de la teulada.
Al sector de llevant de la masia hi ha una interessant pallissa de planta rectangular, amb doble balconada de fusta.
El cos més antic de la masia queda ubicat, actualment, al sector nord de la masia, i és la part de la casa que fou adaptada com a habitatge dels masovers.
Malauradament l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del s. XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna.
El casal ha estat objecte de saquejos que han afectat també l'interior de l'edifici (mobiliari, llindes, cairons, bigues , etc.).
La masia de Boatella conserva diferents llindes amb l'escut nobiliari de la família format per un bou, un anagrama amb les lletres "atella" i un arbre a la meitat inferior, inscrits en l'esquema general de l'escut quadrat francès. Les llindes porten les dates 1688, 1708, 1719 i 1734.
Observacions:
L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002, i en espera de la resolució judicial.
Història
La primera notícia documental del lloc de Boatella és de l'any 919 i es tracta d'unes terres i unes vinyes que comprà Radulf, bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pelós, i a l'entorn de les quals concentrà importants dominis.
A Boatella també hi tenia propietats Sunifred, comte d'Urgell al 940 i el monestir de Sta. Maria de Ripoll.
L'any 1433 és documentat Umbert de Boatella, amo del mas del mateix nom i resident a Vic. L'any 1680 l'abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos de Borredà i fins i tot el dret d'actuar com a senyor del lloc.
El 1706, i en plena Guerra de Successió, Felip V segregà l'abaciat de Ripoll que passà a ser administrat per la Real Junta Eclesiàstica de Segrestos que nomenà nou batlle la qual cosa enfrontà els Boatella amb la vila i terme de Borredà. El plet s'allargà fins el 1717 i els Boatella van perdre la batllia de Borredà.
Els Boatella emparentaren, al s. XIX, amb la família berguedana dels Senespleda i deixaren de viure a la masia, traslladant la seva residència primer a Berga i després a Barcelona.”
Fotografies del mas
Fotografies de la capella privada del mas
Posició del mas: N 42 06 48.9 E 02 01 58.3 – Altitud: 755 m.
