F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Segrià, i també capital de la província de Lleida.

Època: Segle XIII – (Patrimoni.Gencat)

Romànic: La nau central de l’església
Gòtic: Les naus laterals i el campanar

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Bon estat. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitada 19/09/2015:

La trobarem a la plaça de Sant Josep / Plaça de Sant Llorenç.

Localització: N 41 36 52.0 E 00 37 17.9 – Altitud: 164 m.

Altres:

De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

L'església de Sant Llorenç és situada al centre del barri antic de Lleida, entre dues places.

És un edifici de tres naus, la central romànica, coberta amb volta apuntada, dividida en tres trams per arcs torals que descansen sobre unes columnes bessones adossades als pilars, amb una estructura molt similar a la de la Seu Vella.

Sota l'espai del presbiteri hi ha una cripta, que a partir del segle XVIII, quan els serveis catedralicis foren traslladats a Sant Llorenç, funcionà com a baptisteri.

A mitjan segle XIV li fou afegida la nau lateral del costat nord, mentre que a finals de segle (1399) Berenguer Gallard planejà i edificà la nau de migdia, a la qual hom adossa, els primers anys del segle XV, l'elegant campanar poligonal.

El portal d'entrada, al qual s'accedeix per una escalinata, és protegit per un pòrtic que recorda el dels Fillols de la Seu.

L'interior guarda diverses obres escultòriques de gran interès, entre les quals destaquen els retaules de pedra de Sant Llorenç, de santa Llúcia i de sant Pere, realitzats probablement entre 1360 i 1378 per Bartomeu Robio o els seus deixebles, i directament derivats del retaule major de la seu.

D'aquest altar major, desaparegut, guarda precisament la imatge de la Mare de Déu.

Conserva també el retaule de santa Úrsula i les Onze Mil Verges, atribuït a Jaume Cascalls, així com notables sepulcres, com el de Ramon de Tàrrega (1331).

Notícies històriques

L'església de Sant Llorenç és, després de la Seu Vella, el millor temple medieval de la ciutat.

Sembla que fou començada a finals del segle XII (1194-95) per picapedrers al servei de Pere de Coma, mestre d'obres de la Seu Vella des del 1193.

L'edifici, d'una nau amb absis semicircular, fou ampliat els segles XIV-XV amb dues naus laterals gòtiques i el campanar.”

Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Lleida, el següent text (Setembre 2015):

“ La que fou dues vegades seu catedralícia, és una construcció d'estil romànic, però amb ampliacions i acabaments gòtics.

Considerada la segona església en importància després de la Seu Vella, té tres naus de la mateixa altura, amb tres absis.

La nau central, d'estil romànic, és la més antiga.

Les altres dues naus laterals, així com les capelles i el campanar de base octogonal són d'estil gòtic. (S. XV).

La construcció es va iniciar a finals del segle XII amb els escultors i artesans que treballaven amb Pere de Coma, mestre constructor de la Seu Vella.

L'edifici conserva quatre importants retaules gòtics, el més gran dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.

A la porta gòtica de la plaça de Sant Josep són visibles els blasons de Berenguer de Gallart.

Destaquen l'escultura de la Mare de Déu dels Fillols, procedent de la Seu Vella i un quadre gòtic del segle XV, Santa Maria de la Candelera, atribuït al pintor Mateu Ferrer i que representa Sant Blai.

A la mateixa església es troba el sepulcre de Ramon de Tàrrega i el Sant Crist Trobat, imatge restaurada per Jaume Perelló.

L'any 2002 es va dur a terme la restauració del campanar que ha recuperat la seva bellesa gràcies a la reproducció artesanal dels calats de la barana i de les gàrgoles originals.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Al centre històric de Lleida i voltants, hi ha un bon grapat d'interessants edificacions, segons es pot descobrir al mapa que oferim a continuació, extret d'un fulletó de mà que ens han ofert amb motiu de les festes de l'Obert Centre històric.