F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Selmella, petit nucli de cases deshabitat de Pont d’Armentera, població I municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Camp (Tarragona).
Una mica més amunt del lloc on hi ha aquesta església, hi ha les restes del Castell de Selmella.
Època: XIII – Romànic - Generalitat de Catalunya *
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya *
Estat: Ruïnós. Lliurament accessible, tot i que un passeig entre les restes, comporta un risc ben evident.
Altres noms:
Accés – Visitada el 14/08/2017:
(0) - El punt d'inici ha estat un lloc de Pont d'Armentera (41 23 03.8 01 21 53.0) a la confluència de la carretera C-37 - (PK 27) amb la carretera TV-2141. Continuarem per aquesta darrera via, prenent una sortida indicada: Selmella.
(1) – A 41 24 42.8 01 20 09.4 – Desviació. Continuem per l'esquerra, abandonant la carretera TV-2141, en direcció a Selmella - indicat. Entrem a camí de terra.
(2) – A 41 24 44 01 19 36.4 – Desviació. Seguim per la dreta, està indicat.
(3) - A 41 25 20.6 01 20 16.4 - Arribem a un lloc on aparquem el vehicle. Hi ha indicat el començament d’un camí per anar a peu a l’església, molt propera.
(4) - Localització: N 41 25 16.1 E 01 20 18.7 - Altitud : aproximada – 808 m.
M A P A del recorregut
Altres:
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2017):
“ Descripció
L'església de Sant Llorenç pertanyia al nucli actualment despoblat de Selmella, situat al nord del municipi del Pont d'Armentera.
El seu estat actual és ruïnós, en part per l'abandó del nucli i en part per l'expoli a què s'ha vist sotmesa.
Tanmateix, conserva encara la porta d'accés, d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, i la volta, parcialment ensorrada.
També s'hi poden observar elements que, malgrat les transformacions experimentades al llarg del temps, mostren característiques romàniques de transició al gòtic i plenament gòtiques (arcs apuntats).
La coberta exterior és de teula, a una vessant.
Notícies històriques
L'església de Sant Llorenç de Selmella depenia de la de Querol”.
- Per complementar aquesta informació, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text.
“Descripció:
Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal, d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb un absis també trapezoïdal.
La volta de l'absis té un petit desnivell respecte a la de la nau, desnivell que també es dóna en el paviment, salvat per dos esglaons.
Els murs de la nau són resseguits a banda i banda per arcs formers apuntats de pedra ben treballada que foren construïts amb posterioritat a la nau romànica.
La porta d'accés, de mig punt, és al mur sud, i al seu costat, a l'angle sud-oest de la nau, s'alça el campanar de planta quadrada situat sobre el mur de la nau i amb un sortint de la línia de façana.
Al costat sud de la nau i a l'exterior hi ha dos contraforts molt posteriors construïts per contrarestar el desplom del mur de la nau en aquest indret.
Al costat nord s'obre una capella lateral que sobresurt de la planta original de la nau, coberta amb una volta d'aresta, mig enderrocada.
Al mateix costat i davant del presbiteri se situa la sagristia, també molt enderrocada.
L'edifici té dues finestres de doble esqueixada, una oberta al centre de l'absis i una altra en el mur de ponent.
Els murs exteriors són fets de maçoneria de pedra petita, actualment recoberta amb arrebossats molt deteriorats.
A l'interior la pedra és escairada i molt regular, tant a les voltes com als murs i arcs laterals.
L'estructura general de l'edifici, les seves dimensions i el sistema constructiu, no es diferencia de les altres esglésies rurals de la zona construïdes en el segle XII.
Notes històriques:
Gairebé no es coneixen referències històriques sobre aquesta església.
El lloc fou repoblat a la segona meitat del segle X i el seu castell fou assetjat i pres per les tropes d'Almansor l'any 985.
Malgrat l'antiguitat del poblament, les notícies històriques de l'església de Sant Llorenç són, ara per ara, molt minses, ja que fou una església sufragània de Santa Maria de Querol.
Almenys així consta a mitjan del segle XVIII.
Les darreres notícies de les que disposem són aquelles que ens informen que l'església fou dessacralitzada el 9 de desembre de l'any 2008.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
