F O T O S
Església
Claustre
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Llorenç de Morunys, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. El dia de la visita, estava oberta.
Altres noms: - Monestir de Sant Llorenç de Morunys - (Wikipedia).
Accés – Visitada el 02/07/2017 - 18/07/2017 - 19/07/2017:
La trobarem a la plaça de l’església.
Localització: N 42 08 15.1 E 01 35 27.9 – Altitud: 921 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):
“ Descripció
El temple de Sant Llorenç de Morunys en l'actualitat forma part de l'enteixinat d'edificacions properes al sector nord-oest del recinte emmurallat de la població de manera que els murs exteriors queden parcialment amagats.
L'església és de planta basilical, de tres naus separades per pilars cruciformes, i cobertes amb volta de canó sobre arcs torals la central, i amb voltes d'aresta les laterals, més baixes.
El seu aspecte actual és fruit de la restauració, no gaire reeixida, feta als anys 1960-63, i que suprimí la decoració barroca de guix.
A la nau central s'aixeca un cimbori romànic, de planta octogonal sobre petxines, decorat interiorment amb pintures barroques.
Dels tres absis originals, el de la dreta fou suprimit al segle XVIII per a fer-hi la capella de la Mare de Déu dels Colls, mentre que els altres dos es troben embeguts en una construcció veïna.
L'absis major, amb decoració llombarda a l'exterior, queda mig amagat entre les construccions de les cases de la vila. És de planta semicircular i presenta tres finestres d'arc de mig punt dovellades i les típiques bandes llombardes i arcuacions cegues. Conserva, en molt mal estat, unes pintures del segle XIII. Sota el paviment s'han trobat restes de l'antiga cripta, que es veu a l'exterior amb tres finestres baixes.
El campanar és de planta quadrada amb obertures d'arcs de mig punt i porta la data de 1570.
El portal d'entrada s'obre al mur de tramuntana i correspon a la porta que donava al cementiri que al segle XVI ja fou traslladat fóra els murs de la muralla de la vila. És un elegant exemplar, format per un arc de mig punt dovellat i rematat per una cornisa.
L'acompanyen, en la degradació lleugera de la porta dues arquivoltes molt fines sostingudes per fines columnes i una cornisa que ressegueix els capitells formant una imposta. Sobre la porta fou oberta posteriorment una petita fornícula on es col·locà la imatge de Sant Llorenç.
El claustre, adossat al SE de l'església, fou edificat en els darrers anys del segle XV o primers del XVI, probablement sobre un claustre anterior. De planta trapezoïdal, té dues galeries d'arcs rodons que descansen sobre columnes de fust llis.
La rectoria, antiga casa del priorat, és també una construcció dels segles XV-XVI, adossada al claustre. Conserva encara motllures de portes i un teginat de guix d'època renaixentista.
L'element més notable del conjunt és, però, el retaule barroc de la Mare de Déu dels Colls, obra de l'escultor Josep Pujol (1773-84).
L'església conserva també un retaule gòtic de l'Esperit Sant, obra de Lluís Borrassà, i l'altar major, barroc, obra de Joan Francesc Morató, de l'any 1713, parcialment destruït durant la guerra civil.
Notícies històriques
L'antic monestir de Sant Llorenç de Morunys fou fundat per una petita comunitat de monjos documentada ja a principis del segle X.
Afavorit per diverses donacions dels comtes d'Urgell en el darrer terç d'aquell segle, el 1019 fou unit pel bisbe Ermengol i la comtessa Ermessenda al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, perquè hi introduís la regla benedictina.
Des d'aleshores continuà com a priorat dependent de Tavèrnoles, tot i que el 1078, quan es trobava en plena decadència, fou unit al monestir de Tresponts i, l'any següent, juntament amb Tresponts, al de Ripoll. Tanmateix, el 1084 Tavèrnoles reeixí a recuperar el priorat, que conservà fins a la seva extinció.
El 1297 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, amb l'aprovació del prior de Morunys i de l'abat de Tavèrnoles, féu edificar i fortificar a redòs del monestir una vila franca, que aviat adquirí prosperitat gràcies a la fabricació de draps de llana, dits "piteus".
Al llarg de tot el segle XVI es feren obres de millora al monestir, fins que el 1592 fou secularitzat.
L'església, que ja era parròquia del poble, restà com a col·legiata. De les antigues edificacions monàstiques, conserva, a més de l'església romànica, aixecada a la primera meitat del segle XI, el claustre i la casa del priorat, d'època posterior.
Entre els anys 1994 i 1997 es dugueren a terme obres de restauració que afectaren el claustre i el campanar. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Església de Sant Llorenç de Morunys - Wikipedia
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
