Església de Sant Julià – Torrefeta i Florejacs / Segarra

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A El Llor, entitat de població de Torrefeta i Florejacs, municipi de la comarca de la Segarra - (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Incoat BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el  25/10/2013:

Senzill de localitzar: a la plaça de l'església.

Localització: N 41 44 48.03 E 01 18 35.37 – Altitud: 522 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):

“ Descripció

Construcció del segle XII, amb nombroses modificacions tardanes, que conserva la primitiva estructura formada per una sola nau capçada a l'est amb un absis semicircular.

La nau, coberta amb volta de canó, queda reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres amb capitells.

 De l'obra posterior al romànic, cal esmentar el transsepte, que consta de dues capelles obertes a la nau per mitjà d'arcs de mig punt en gradació; la capella del costat nord acaba en un petit absis de planta semicircular.

La porta d'entrada és fruit d'una reforma del segle XVIII, mentre que el campanar i la torre, situat al costat de la porta, fou bastit al segle XIX.

La façana oest conserva, d'època romànica, una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada decorada amb un bonic motiu d'encordat que ressegueix l'arc;també presenta una ornamentació similar la finestra que centra l'absis, el qual, sota la cornisa, te un fris d'arcuacions llombardes sostingudes per mènsules esculpides.

 La decoració originària de l'interior del temple, a part de la finestra del mur oest, es la de la línia d'impostes que ressegueix el perímetre de la nau, ornamentada amb motiu de diamants, emmarcat a la part superior per un encordat similar a l'anterior.

Notícies històriques

L'església de Sant Julià devia mantenir estretes relacions amb el proper castell del Llor, fins i tot, hom podria pensar que en fou la capella. Un argument a favor d'aquest lligam és un notable sepulcre de la família Copons, que tenia el domini senyorial del terme en el segle XIV. Es tracta de la tomba d'Hug de Copons, mort el 1354 a Cerdanya, procedent d'aquesta església i avui al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, obra associada per Duran i Sanpere al grup de sepulcres de Santa Maria de Cervera.

 Tenint en consideració l'any de la mort del senyor de Copons i les dates determinades per a les sepultures dels Serra a Cervera, la cronologia d'aquesta obra, ens remetria a les primeres dècades de la segona meitat del segle XIV. Moment en què l'església degué tenir una certa importància i que permet establir la lògica d'una intervenció global, paral·lela al projecte del sepulcre.

La construcció del campanar a finals del segle XIX, és la darrera d'un seguit de modificacions, entre les quals cal fer referència a les que, al segle XVIII, afectaren la portada, refeta novament al 1953.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran