F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Vallcebre, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.gencat). És una petita església romànica que ha estat molt transformada al llarg dels anys.
L'absis, típica senya d'identitat de les romàniques resta completament amagat presa de la vegetació.
Protecció: BCIL - (Patrimoni.gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms: Sant Julià de Vallcebre – (Patrimoni.gencat).
Accés - Visitada 25/08/2015:
Procedents de Berga i circulant per la carretera C-16, anem en direcció a Bagà, sense arribar-hi. A l'alçada del PK 113 prenem una sortida a l'esquerra (42 13 03.8 01 52 08.6) , indicada per anar a Saldes. Entrem a la carretera B-400.
Al lloc on hi ha la fita del PK nº 6 d'aquest vial (42 13 21.5 01 49 21.4) hi ha una sortida a la dreta, indicada per anar a aquesta església. Encara recorrerem uns 300 m per un camí de terra, a dia d'avui transitable, fins arribar a una placeta al davant de l’església, on podrem aparcar còmodament el vehicle.
Localització: N 42 13 22.0 E 01 49 31.4 – Altitud: 999 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.gencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
“ Descripció
Sant Julià de Fréixens es troba voltada d'edificacions que amaguen els murs de migjorn i ponent i s'ubica en el pendent de la muntanya.
És una petita església romànica que ha estat molt transformada al llarg dels anys.
El cos de la nau està cobert amb una volta de canó, i el seu absis, orientat a llevant, està cobert amb un quart d'esfera; la seva amplada correspon gairebé amb la de la nau i el seu aparell de blocs de pedra quadrades i ben col·locades, a soga i través, sembla ser del segle XI.
Al bell mig de l 'absis hi ha una petita finestra d'arc de mig punt adovellada i esqueixada, actualment tapiada. La part superior del mur exterior de l'absis presenta una motllura amb unes petites mènsules quadrades, únicament amb funció ornamental.
Al segle XVIII es va construir una nova volta de canó i es van fer uns contraforts de reforç al mur de migdia. El campanar i els afegits a la part de ponent, són posteriors a l'obra romànica. La porta d'entrada també és moderna i està precedida per un porxo. Hi ha una casa adossada, la rectoria, amb planta baixa i pis. Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga.
Notícies històriques
L'església de Sant Julià de Fréixens era coneguda també amb el nom de "Sant Julià de Vallcebre", i "Vallcebre sotirà" segons un document de l'any 1311. En el seu origen, aquesta església era propietat del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, com s'indica en alguns documents del segle XI.
L'església es esmentada a un testament de l'any 1197, quan Estefania Isarna deixà dos argenços a Sant Julià, car un dels seus fills, Ramon, era clergue de Sant Julià. L'any 1312 apareix com a parròquia però al segle XV ja es sufragània de Santa Maria de Vallcebre, i, al segle XVIII, totes dues són sufragànies de Santa Maria de Falgars.
Els capellans o rectors de Sant Julià coneguts són: Miquel -1279-, R. Olzina -1340-, Bernat Corderols -1384- i Bernat Bonet -1440- (ja unida a Santa Maria de Vallcebre).
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
