F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Corçà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants. Hi ha una zona indicada a l'efecte.
Altres noms:
Accés – Visitat el 01/10/2016:
Senzill de localitzar. A la zona coneguda com “El Firal”. Des d'aquest punt s'inicia una ruta que s'endinsa al Corçà medieval.
Localització: N 41 59 22.1 E 03 01 02.5 – Altitud: 41 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):
“ Descripció
Sant Julià es troba al bell mig de la població de Corçà.
L'església és d'una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al SW el qual era separat de la resta de l'edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s'ha conservat la façana de l'església romànica.
Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medievals. L'antic campanar d'espadanya de dues obertures, d'època més tardana, queda integrat a la façana reconvertint les obertures en finestres.
També, exteriorment, es veuen restes de l'absis semicircular romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l'obra de fortificació que es dreça damunt de l'antic temple (probablement al segle XV o al XVI).
L'estructura interior de l'edifici correspon a la reconstrucció del XVIII. Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats. La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dona al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735.
L'alt campanar dels segles XVIII-XIX queda unit al temple mitjançant un cos d'edificació que serveix de baptisteri.
Notícies històriques
L'església es documentada des de l'any 1065: Sancti Iuliani de Quarciano, l'indret de Corçà ja era poblat en època romana; al Puig Rodó, a poca distància vers el N. del nucli, hi ha les restes d'una vil·la romana de la qual es coneixen notícies de troballes de mosaics ja de finals del segle XIX; actualment s'hi ha fet alguns treballs d'excavació. Els materials, fins avui, abracen una cronologia des del segle I aC. als segles VI-VII dC.
-Inscripció de la finestra de la sagristia, esmentada:
MANVS POPVLI FECERVNT ME / TOTAM IN CIRCVITV 1735
A la façana de llevant d'aquesta mateixa sagristia hi ha encastat un carreu amb l'emblema del poble esculpit -un cor sobremuntat d'una corona reial- i la llegenda "CORSA 1598".
- Al mur de ponent del campanar, enlairada, hi ha una làpida rectangular amb escultura gòtico-renaixentista.
Entre dos ressalts horitzontals s'hi representen els busts de quatre sants, ja força erosionats. Es tracta, molt possiblement, dels quatre màrtirs venerats a Girona i en aquestes comarques, dits "els sants de la Pera" (Germà, Just, Paulí i Sisi).
L´any 992 el lloc de Corçà s´esmenta entre les possessions de la Seu de Girona. L´any 1294 el bisbe Bernat de Vilamarí comprà les jurisdiccions de la vila. El 1475 els veïns de Corçà lliuraren la població a les forces remenses.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Corçà
- Castell de l'Alberg, també conegut com a Can Caramany
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
