F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vilada, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XVII – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: “Al segle XI o XII l'edifici preromànic fou substituït per un de romànic, el qual va desaparèixer el segle XVII o a principis del XVIII en construir-se l'actual església.” – (Pat.mapa).
Altres noms:
Accés - Visitada el 03/10/2014:
A la Plaça de l’església. Senzill de localitzar donades, les dimensions del lloc, a més de que la mola de l’església no passa gens desapercebuda.
Localització: N 42 08 14.2 E 01 55 43.1 – Altitud: 757 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
Església barroca de només una nau amb capelles laterals, presbiteri quadrat adossat a la rectoria i campanar de planta quadrada coronat per un cos vuitavat bastit al mur de llevant de l'església.
La porta és al mur de tramuntana, i és l'element més modern del conjunt; està format per un gran arc de mig que aixopluga una porta de mig punt i amb una rosassa central, fruit de les reformes de finals del segle XIX.
L'església romànica s'amaga sota els moderns murs de l'actual temple, prop del campanar i de la rectoria.
Notícies històriques
La primera notícia documental de l'església de Sant Joan de Vilada és de l'any 903, quan fou consagrada pel Bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell; l'església fou sempre parroquial de la Vall de Roset, i fou afavorida amb importants donacions pel vescomte Bernat de Conflent l'any 1003.
Al segle XI o XII l'edifici preromànic fou substituït per un de romànic el qual va desaparèixer el segle XVII o a principis del XVIII en construir-se l'actual església.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):
“ Descripció
L'actual edifici de l'església parroquial és una nau allargassada en direcció est-oest.
A la primera part de la nau, després de l'entrada, s'obren a banda i banda algunes capelles laterals, coronades per un arc. En cada una d'elles hi ha imatges sobre pedestals. A la dreta, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Maria Claret, Sant Ramon i Santa Llúcia. A l'esquerre, el sant Crist i la Verge dels Dolors, el Sagrat Cor i sant Josep.
La major part de les imatges tenen un interès poc rellevant. A l'altar major, sobre del sagrari, s'hi troba la imatge de sant Joan Baptista, possiblement la única conservada d'abans de 1936.
A la sagristia hom hi ha reposat també una altra imatge, la de sant Isidre, semblant a les de les capelles laterals. A la resta de l'església no hi destaquen cap tipus d'elements ornamentals, a excepció de la làmpada de ferro forjat que hi ha sobre l'altar major, que es va fer aprofitant les restes d'una antiga barana.
Tampoc a l'exterior trobem parts destacables: solament una representació de sant Joan Baptista, en ceràmica, damunt de la porta d'entrada.
A la façana principal hi ha també un rosetó molt simple d'imitació gòtica i un petit finestral amb dues espitlleres de trets romànics.
A les façanes laterals s'obren alguns ulls de bou que permeten augmentar la il·luminació de l'interior.
No obstant, l'element més característic de l'església és el seu alt campanar, amb una base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. A la part superior s'hi alberga un rellotge esfèric automàtic. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó, encara que no presenten un interès remarcable.
Per contra, criden més l'atenció els murs mitgers d'aparell medieval entre l'església i la rectoria i un arc gòtic de grans dimensions al vestíbul de la casa rectoral adjacent.
De totes maneres, es fa molt difícil establir una datació i un estil dels diversos elements de l'església, ja que gairebé tots són fruït de les reformes endegades al segles XIX, cap a 1852, i XX, sobretot, després de 1940.
Observacions:
Uns moviments de terres efectuats recentment a l'exterior de l'església en motiu d'unes obres van fer aflorar fragments ceràmics i restes humanes (sis inhumacions cobertes amb llosa), que podrien correspondre perfectament al cementiri primitiu (documentat des del segle X) i la sagrera medieval (documentada des del segle XII), encara que hom va decidir mantenir més o menys en secret per tal d'evitar el que podria haver comportat una excavació d'urgència.
Posteriorment, la troballa es va donar a conèixer a l'Ajuntament per part d'uns particulars que en tenien notícia, però les obres varen continuar sense cap tipus de control ni supervisió per part de l'administració.
Potser convindria arribar a una acord entre la parròquia, les institucions públiques i els interessats per tal de portar-hi a terme, si més no, una simple prospecció arqueològica que permetés conèixer l'entitat del jaciment i la seva cronologia concreta.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
