F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Llorac, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat). Temple d'origen romànic que va ser modificat en època moderna.
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. És l’església parroquial de Llorac.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/08/2015:
Hem accedit a Llorac circulant per la carretera T-224 (Santa Coloma de Queralt / Vallfogona de Riucorb).
Entre els PK 8 / 9 (a tocar del PK 8) hem pres una sortida d'aquesta carretera, indicada, que accedeix a Llorac.
L'església és senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions de llogaret. Hem aparcat a l'entrada del poble.
Localització: N 41 33 23.8 E 01 18 25.8 - Altitud: 649 m.
Altres:
- De la pàgina web (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
"L'actual església de Llorac fou bastida aprofitant elements i estructures de l'antiga església romànica.
És de nau única i absis semicircular amb coberta amb volta de canó.
La façana, molt senzilla, presenta una portada simple amb un petit rosetó que ha perdut el vitrall, i frontó de coronament.
El campanar de planta quadrada està coberta a quatre vessants.
La façana estava arrebossada i conserva un plafó amb una inscripció o una imatge segurament mutilada durant la Guerra Civil.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Agost 2015):
“ Descripció:
L’actual església va ser bastida aprofitant les estructures de l'anterior construcció romànica.
Consta d'una nau, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó.
Durant el s. XVIII va sofrir moltes reformes i ampliacions. Varen sobrealçar-se els murs laterals i l'absis, però encara s'hi conserva el ràfec sobresortit de pedra que demostra l'alçaria anterior.
Els murs laterals es varen foradar per fer-hi dos altars a cada costat.
Conserva la volta de canó arrebossada i la concavitat de l'absis amb el seu arc triomfal, tot ell enguixat.
A l'esquerra de l'absis hi ha un portal que comunica amb la sagristia afegida, des de dins de la qual es pot veure un bon fragment dels carreus exteriors de l'absis.
A l'exterior del mur de migdia queda la portalada primitiva, de punt rodó i adovellada, que està tapiada. Al seu costat va aixecar-se el campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants.
Hom diria que també fou allargada la nau per la paret de ponent, en què va fer-s'hi l'actual portal d'entrada.
Notes històriques:
L'església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. L'advocació de l'església és confusa car el 1140 era dedicada a Sta. Maria i el 1331 a Sant Pere. El S. XVII a Sant Jaume, mentre que l'advocació que ha pervingut fins a l'actualitat és la de Sant Joan. La parròquia va dependre del bisbat de Vic fins el 1957.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
