F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Bagà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ben conservada. El dia de la nostra visita, era accessible lliurament. Boniques vistes als voltants.
Altres noms: Església de Sant Joan de l’Avellanet - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 23/10/2014:
Iniciem el recorregut dins de la població de Bagà, en un lloc situat a 42 15 12.4 01 51 29.9 a la confluència de l'Avinguda del Districte Forestal amb el carrer Historiador Pere Tomic. En aquest lloc hi ha uns antics safaretjos. Aquí s’inicia la carretera que es dirigeix a Gisclareny, cap a on anirem (sense arribar-hi).
A 42 15 45.6 01 50 13.6 sobrepassem, deixant-la a la dreta, l'Àrea recreativa del Pont de Sant Joan.
A 42 15 44.7 01 49 57.2 trobem una desviació. Girem a l'esquerra. (Per la dreta, hi ha una indicació que invita a anar a Gisclareny, situat a uns 6,5 km., passant primer per un petit túnel).
Finalment arribem a una esplanada on hi ha l'Ecomuseu de Sant Joan d'Avellanet.
Aparquem el cotxe aquí mateix: 42 15 39.6 01 50 03.9
Per arribar fins aquí, hem circulat tota l'estona per carretera asfaltada. Des del lloc d'inici de la ruta (safaretjos), fins aquí hi ha una distància aproximada d'uns 3,1 km.
Per trobar l’església hem de retornar a la carretera, una mica enrere, baixant, a peu, i ara, a l'esquerra, veurem l'inici d'un discret camí, indicat. En dos minuts som al davant de la capelleta. (Quan hem arribat a casa i hem començat a preparar la publicació d'aquesta pàgina, veiem al mapa de Google, que si haguéssim continuat una mica més endavant del lloc anteriorment indicat (plafons - Ecomuseu), hi ha una sortida a mà dreta, que permet l'accés directe al lloc on hi ha aquesta església, podent aparcar al davant).
A l'altra banda de la carretera uns metres més endavant, baixant, hi ha una zona de picnic: l'Àrea recreativa de Sant Joan d'Avellanet.
I encara més endavant, baixant, a mà dreta, hi ha l’inici (indicat) de la Via Nicolau, de la que ja hem vist informació en uns plafons situats al davant de l'Ecomuseu.
Localització: N 42 15 38.6 E 01 50 01.6 – Altitud: 943 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
Petita d'una sola nau rematada amb absis pel cantó de llevant.
El parament és de carreus de pedra disposats en filades poc regulars.
La coberta és una volta de canó i absis amb volta de quart d'esfera; exteriorment ens trobem amb una coberta a dues aigües amb teula àrab.
La porta és un arc de mig punt rebaixat adovellat i obert cap el nord.
A excepció de la finestra dels cantons curts, no hi ha més obertures al mur.
Està situada en un context rural, avui dominat per un campament de l'antiga organización de jóvenes españoles (OJE), ara de la generalitat.
Actualment hi ha un camp d'esports tancat amb filat metàl·lic just a tocar dels murs de l'església.
Notícies històriques
L'absis està datat al s. XII però la nau és una reconstrucció del s. XIV. Es té constància que el 1621 era una sufragània de la parròquia de St. Esteve de Bagà.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):
“ Descripció
Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana.
L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior.
La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada.
L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca.
A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII.
L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església.
A l'altra banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Observacions:
L'any 1992, un campament realitzat pels "Eclaireuses i Eclaireus de France", van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX.
Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.
Història
La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà.
El 1279, Berenguer d'Enveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988).
L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que "l'església sigui ben adaptada". Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies.
La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà.
Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes? que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada. El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració.
L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
