F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys d'Igualada, població de la comarca de l’Anoia ( Barcelona).
Època: Segle XI - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada entre els anys 1993-1995.
Altres noms:
Accés - Visitada el 05/02/2011:
Terreny delimitat pels carrers Bages, Ermita, Empordà i Àngel Guimerà.
Localització: N 41 35 12 E 01 35 11 - Altitud: 363 m.
Altres:
- De la pàgina web de Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
" Descripció
L'església de Sant Jaume Sesoliveres es tracta d'un edifici romànic que ha patit successives reconstruccions durant els segles XIV, XV i XVII, les quals han alterat i desfigurat considerablement la seva fesomia primitiva.
Edifici de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular, amb el portal al mur de migdia.
És feta amb carreus desbastats, sense cap mena d'ornamentació. La primitiva volta degué esfondrar-se en algun moment desconegut, raó per la qual l'edifici fou apuntalat amb contraforts al mur de migdia, i els murs s'apujaren per tal de construir una nova volta de rajol amb llunetes, de tipus barroc, que aparegué caiguda en el moment de la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, però de la qual es veu l'arrencada.
També fou afegida una petita sagristia al mur de migdia, així com un campanaret d'espadanya al mur de ponent, on s'obrí un portal que apareix (en el moment de la visita al jaciment) tapiat.
Entre els mesos d'abril i juliol de 1993, el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d'Albert López, Xavier Fierro i Àlvar Caixal, va dur a terme excavacions arqueològiques en aquesta església, com a pas previ a la seva restauració, que va ser finalitzada l'any 1994.
Els treballs arqueològics van afectar la totalitat de la nau del temple, la meitat occidental de l'entorn de migdia i els dos terços de ponent de l'entorn septentrional, i també es va obrir un sondeig exterior a tocar de la testera.
No van localitzar-se restes associables a la primera església, esmentada per primer cop en un document de l'any 1059.
Podria pertànyer a la primera fase arquitectònica de l'edifici una mena de sòcol bastit en direcció nord-sud -fet amb carreus, lloses irregulars i altres materials aprofitats- que ocupava tota l'amplària de la façana de ponent de l'edifici posterior. Podria tal vegada tractar-se d'una estructura ornamental relacionada amb la porta de ponent.
El temple actualment conservat és romànic no llombard, la construcció del qual va anar associada a la d'una terrassa situada a migdia, datada a l'entorn del començament del segle XIII en base als fragments de ceràmica grisa medieval del taller de Cabrera d'Igualada que contenien les seves terres.
El temple és de nau única, amb un absis semicircular i amb dues portes, una a migdia i una altra a l'est.
La coberta devia ser de volta de mig canó a la nau, reforçada per un arc toral, i de volta de forn a l'absis.
El paviment del presbiteri era de lloses de pedra i el de la resta de la nau estava format per una capa de calç i guix recolzada en el terreny natural.
A l'entorn de l'església van localitzar-se diverses sepultures medievals, concentrades sobretot al costat de tramuntana. Consistien en simples fosses excavades al subsòl natural, excepte una que estava formada per una caixa de lloses.
A mitjan segle XIV es va pavimentar de nou el presbiteri i es van dur nombroses reformes als costats septentrional i meridional del temple. Aquestes reformes han estat datades a partir de les troballes ceràmiques i numismàtiques recuperades durant les excavacions.
Al voltant del 1487 es va esfondrar parcialment l'església, que va haver de ser refeta. Es van construir contraforts, es va afegir una espadanya damunt de la testera i a l'entorn de l'església van ser abandonades i colgades diverses construccions que ocupaven la terrassa de migdia.
Tot sembla indicar que al final del segle XV l'edifici tenia dos pisos. La planta baixa estava ocupada per l'església, la coberta de la qual era un sostre pla recolzat en un forjat, mentre que l'absis conservava la volta de forn. El primer pis, format per pilars, tenia una coberta feta amb encavallades.
Aquestes transformacions han pogut ser datades per les ceràmiques blaves del taller de Barcelona i de reflex metàl·lic trobades en els estrats associats a les reformes, i per l'esment documental que l'any 1487 es va fer un porxo al capdamunt de l'església.
Cap al 1632 es va bastir al sud-est de la fàbrica un afegitó -desmuntat durant els recents treballs de restauració fets per la Diputació de Barcelona- que va ser utilitzat com a sagristia, la qual cosa va implicar l'arrasament parcial d'un contrafort i la desaparició d'una finestra romànica. Possiblement aleshores també, entre d'altres reformes, s'eliminés la volta de l'absis i s'obrissin dues fornícules a ambdós costats de la nau.
Al segon decenni del segle XVIII va ser construït un hipogeu sota la meitat occidental de la nau, destinat a lloc d'enterrament col·lectiu.
Context
Situada als confins del terme d'Igualada amb el d'Òdena, al peu del primitiu traçat de la N-II a la sortida vers Jorba. Dins la urbanització del mateix nom."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
