F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vallespinosa, entitat de població de Pontils, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat uns metres abans d'entrar a l'espai urbà. Difícil de fotografiar donat l'estretor que hi ha entre les cases.
Altres noms:
Accés – Visitada el 11/11/2016:
Accessible per diferents itineraris, segons procedència dels viatgers. Remetem als possibles visitants a estudiar els mapes d'aquesta pàgina, si els cal planificar la visita.
Des del nucli d'aquesta localitat, des de la plaça de l’església de Sant Jaume, seguint les indicacions que faciliten unes rajoles – Carrer del Castell – es pot accedir, a peu, en primer lloc, a les restes de l'Ermita de Vallespinosa, antiga església del castell, i també, en segon lloc, a les restes del Castell de Vallespinosa, tot i que nosaltres, no hem passat de l'ermita, desconeixent per tant, la resta del camí.
Localització: N 41 26 41.28 E 01 20 58.47 - Altitud aprox.: 642 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna.
L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.
Notícies històriques
Vallespinosa es devia colonitzar durant la segona meitat del segle XI.
No obstant, la primera notícia relativa al seu castell correspon a l'any 1193. Era propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets.
La capella castellera dedicada a Santa Maria ja era bastida l'any 1193.
Possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, en un moment en el qual les necessitats deurien créixer.
En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Novembre 2016):
“ Descripció
Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Es cobreix amb una volta de canó apuntada que arrenca d'una imposta.
Durant el segle XIV s'obren dues capelles, rectangulars i cobertes amb una volta de creueria, en la zona de l'església immediata al presbiteri. La capella del costat de l'Epístola presenta l'escut heràldic de la família Cervelló en la clau de l'arc. L'altra capella fou ampliada tardanament en direcció als peus de l'església.
En la façana sud s'hi construí una galeria porxada suportada per dos arcs apuntats.
Presenta dues portes d'accés formades per arcs de mig punt amb dovelles, aquestes es troben situades en la façana oest i sud respectivament. L'aparell constructiu és només visible en els punts on l'arrebossat està desprès, es tracta de carreus regulars disposats de forma horitzontal.
Resenya històrica
La colonització de Vallespinosa degué produir-se durant el segle XI, malgrat tot però, la primera notícia històrica relativa a l'indret és de l'any 1193, fent referència al seu castell.
Aquest era propietat de la família Cervelló tot i que la família Clariana hi posseïa drets.
En aquest any trobem que la capella castellera ja estava construïda, essent dedicada a Santa Maria. Possiblement l'església de Santa Maria fou construïda entorn aquesta data, atesa la impossibilitat d'ampliar la capella del castell, en un moment en el qual les necessitats de la població deurien créixer, ja que en aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret.
L'església fou afavorida per diversos llegats testamentaris durant el segle XIV.
Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
