F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: Al costat del Mas d'Olzinelles, a Olzinelles, antic veïnat, avui deshabitat, de Sant Fruitós de Bages, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI - (Diputació de Barcelona).
A la mateixa pàgina de la Diputació, també es diu: “Notes de conservació: La casa corre perill de ruïna imminent, no existint per la propietat cap voluntat de reforma.”
Època: Segles X - XII – Preromànic – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).
Estat: L'exterior ha estat restaurat i presenta un relatiu bon aspecte. L’interior, malmès. Lliurament accessible. Hem aparcat a la vora mateix de l'església.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/03/2014:
En un lloc de la carretera BV-4511 (Pont de Cabrianes – Santpedor – Callús), en un punt situat entre els PK 0 /1 d'aquest vial (Més aviat a tocar del PK 1 - N 41 46 28.40 E 01 53 54.90), hi ha una sortida de la carretera que accedeix a un camí de terra, perfectament transitable. L'església ja és visible entre l'arbreda.
Al cap d'un curt recorregut d'uns 200 o 300 metres arribem al lloc on hi ha les restes molt malmeses del Mas i al costat, les de l'església.
Localització: N 41 46 26.50 E 01 53 49.60 – Altitud: 296 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):
“ Descripció
Església d'estil romànic bastida en la primera meitat del segle XII.
Presenta una sola nau, un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera que té una finestra de doble esqueixada, formada per un arc de mig punt adovellat.
La porta antiga fou reemplaçada per una de factura moderna. Encara és pot veure el perfil de la porta original feta amb arc de mig punt.
Al la banda de ponent s'alça un campanar tardà, format per una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple.
Altres modificacions són: la finestra quadrada oberta sota el campanar i l'arcada sobre la qual es recolza un cos d'edifici modern.
El més notable, però, és la transformació de l'edifici a causa dels murs sobrealçats de la nau.
Al mur de tramuntana es conserva la capçalera del temple pre-romànic anterior, que fa funcions de sagristia. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular cobert amb volta de pedra a l'interior i a l'exterior amb una teulada de doble vessant. L'aparell és fet amb pedra desbastada formant carreus de diferents mides i disposició irregular.
Notícies històriques
Aquesta església corona un petit puig al lloc d'Olzinelles. Aquest lloc apareix documentat a partir del 978, en una butlla del papa Benet VII, al bisbe de Vic i torna a esmentar-se a l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa. L'església, però, no fou esmentada fins l'any 1086.
En l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de l'Estany (1133) l'església de Sant Jaume d'Olzinelles i la sagrera consten com a propietat de la canònica. L'església va restar sota el domini de la canònica fins el 1592 quan passà a passà a domini episcopal. Les dues parròquies del terme passaren a tenir un sol rector, Sant Jaume i Sant Genís de la Vall dels Horts es van unir a finals del segle XVI.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Març 2014):
“ Descripció
Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions.
La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat.
La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis.
La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu.
D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament.
Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna.
El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple.
Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern.
A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor.
A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits.
L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual.
L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.
Observacions: Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28
Història
Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles.
L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada.
L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués.
Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'empenyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera.
Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir.
L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal.
L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes.
En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.”
- I encara una mica més. De la pàgina web de Wikipedia, ens complau extreure el següent fragment d’informació (Març 2014):
“Quan es va construir una fàbrica tèxtil uns centenars de metres més amunt del Pont de Cabrianes, i cases pels treballadors a banda i banda de la divisòria del terme amb Sallent, es va construir una nova església prop d'aquest nucli, on es van traslladar les funcions parroquials amb la mateixa titularitat que l'església antiga.
El tancament de la fàbrica tèxtil va determinar la despoblació d'aquesta zona”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar i/o conèixer: Situada a prop de l'anterior, hi ha
l'Església de Sant Jaume, també coneguda com l'Església del Pont de Cabrianes.
Tot i que és una edificació de finals del segle XIX (Patrimoni.Gencat), és una església que té relació directa amb la de Sant Jaume d'Olzinelles, doncs la va substituir, tal i com s'explica al següent text:
- De la pàgina web de Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):
“ Descripció
“ Església de tipus neoromànica, té planta rectangular i està coberta a dues vessants.
El portal d'entrada, encarat al migdia, és de pedra, amb portal de mig punt, formant una arquivolta. A cada costat té una columna, cadascuna sobre un pòdium extremadament alt i capitell amb decoració geomètrica i floral.
A la banda de tramuntana, té un absis semicircular que abraça tota la nau. Els murs laterals estan recolzats sobre cinc petits contraforts, i, al nivell superior, per sobre d'aquests contraforts, hi ha unes petites obertures a manera d'arcuacions.
Té adossat, al cantó de ponent, una construcció que havia tingut funció de rectoria. Entre aquesta darrera i l'església, s'aixeca un campanar quadrat, d'un metre per banda, que a la part superior presenta un ull per costat.
Notícies històriques
L'església fou construïda al darrer terç del segle XIX, en terrenys de la finca Bertran, responent a les necessitats de la població, assentada recentment, arran de la fàbrica tèxtil que s'hi havia construït.
L'església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles, en aquell moment, en plena decadència.
És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial.
Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l'església no té culte continuat i, de fet, actualment s'hi fan, de manera molt escadussera, celebracions com casaments i bateigs.”
Coordenades: N 41 46 18.60 01 54 11.30 – Altitud: 255 m.
I finalment, i també en el mateix context, caldria afegir-hi informació de la fàbrica que va motivar la construcció d'aquesta darrera església:
La Fàbrica del Pont (Coneguda també com la fàbrica vermella):
- De la pàgina web de Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014)¨
“ Descripció
Recinte fabril tancat, dins, les diverses dependències de la fàbrica estan disposades una a tocar de l'altre, format un gros triangle de forma irregular.
D'esquerra a dreta, s'hi distingeix el que estat la porteria, als habitatges pels obrers, les dependències industrials i la capella.
L'alçada dels edificis és de dues o tres plantes. A l'entrada del recinte, a la dreta, hi ha la capella de Santa Llúcia, datada del 1852, d'estil historicista amb elements d'inspiració neoclàssica.
Sobre el portal hi ha un frontó amb un relleu sobre el baptisme de Crist.
La capella està coronada per un campanar de ferro forjat en mal estat.
Es conserva en bon estat el canal que donava energia a la fàbrica.
Destaca l'alta xemeneia d'obra. La tipologia del recinte es correspon amb el model de clos de colònia.
Tot i així, cal dir que difereix dels models de colònies industrials del Llobregat.
Notícies històriques
La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a finals dels segle XVIII.
L'any 1817 es va edificar en aquell indret un molí fariner. La substitució del molí per la fàbrica es va fer pels volts del 1833.
Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es fan obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca.
El 1862 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp finalment va vendre la fàbrica i que aquesta va acabar funcionant de lloguer en lloguer. Els anys 30 del segle XX es coneixia com "Can Vives" i a mitjans del segle, la fàbrica va deixar de funcionar, restant el recinte abandonat.
A finals de la dècada dels 80 es reaprofita l'edifici acollint-hi diferents tallers artesans.”
Coordenades: N 41 45 12.30 E 01 53 32.60 – Altitud: 248 m.
