Església de Sant Jaume de Vilanova – Santa Maria d’Oló / Moianès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Adossada al Mas Vilanova, una edificació ja documentada des del segle XIV, en terrenys de Santa Maria d'Oló, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànica - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Presenta una bona apariència. La porta d'entrada llueix unes boniques ferramentes originals. Va ser restaurada l'any 1931 pel prestigiós arquitecte en Josep Puig i Cadafalch. No és accessible lliurament. El dia de la nostra visita no hem trobat a ningú de la casa per notificar-li la nostra presència. Hem aparcat al davant del mas.

Altres noms:

Accés - Visitada el  11/04/2014: (Ruta dissenyada pel nostre TomTom):

El punt de partida ha estat la població de Santa Maria d'Oló, on hem visitat unes quantes edificacions repartides pel seu terme municipal. 

Hem enfilat la sortida de Santa Maria en sentit nord, circulant per la carretera BV-4315, dirigint-nos cap a la C-25, però sense entrar-hi, fins un lloc (0) situat a 41 52 58 02 02 03, on hem girat a mà dreta i llavors hem continuat circulant per la carretera BV-4313 (O també BP-4313, depenent dels mapes), hem travessat per sota la C-25 i hem circulat una estona en paral·lel a aquesta autovia.

Posteriorment hem tornat a creuar de nou per sota la C-25, fins arribar a un lloc (1) situat a 41 53 39.6 02 04 46.6, entre els PK 17-16 d'aquesta carretera BV-4313, on hem girat a la dreta, entrant a un camí de terra perfectament transitable, indicat per anar al mas Vilanova, que en un espai d'uns 300 metres ens ha situat al davant de la masia.

Localització: N 41 53 29.0 E 02 04 55.4 – Altitud: 674 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Abril 2014):

“ Descripció

Es tracta d'un edifici de planta pràcticament circular, amb un absis semicircular situat a sol ixent.

 Els murs de la construcció rodona no presenten decoració, sí, en canvi, els de l'absis, ornamentat amb un fris de tres series d'arcuacions cegues flanquejades per bandes llombardes.

 Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt amb dovelles petites.

 La porta d'entrada es troba al cantó sud i és rematada amb un arc de mig punt fet amb grosses dovelles.

 L'aparell és força regular, encara que no tots els carreus són digital dimensió, hi ha, però, una tendència a estar disposats en filades.

 La rotonda és coberta amb una cúpula de mitja esfera, feta amb carreus petits disposats en filades concèntriques.

L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera.

Notícies històriques

La 1ª notícia de l'església és de l'any 1175 en el testament d'Arnau d'Oló, quan hom creu que ja deuria fer un segle que hauria estat construïda.

En trobem esment a partir del 1243 i fins el 1372 en deixes de la Cúria Fumada de Vic; però després la manca de notícies es fa patent.

 Hom creu que potser estaria fora de culte, perquè en les detallades visites pastorals dels anys 1685 i 1724 no apareix esmentada.

 Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oló, dins la parròquia de S. Mª d'Oló, al lloc de Vilomara.

Entre 1868-1877 passà a dependre de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, a la qual encara avui pertany.

L'any 1931 el Dr. Jaume Peyrí va comprar el mas i procedí a la seva restauració. Encarregà la tasca a J. Puig i Cadafalch.

L'any 1933 l'església ja restaurada s'obrí novament al culte.

Al morir J. Peyrí la propietat passà al senyor Font i actualment n'és el propietari en Manuel Sanllehí.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: