F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Rocamora i Sant Magí de Brufaganya, una entitat de població de Pontils, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
“ En realitat es tracta de dos nuclis de població, Rocamora per una banda i Sant Magí de Brufaganya per l'altra. Estan separats uns 700 m l'un de l'altre en línia recta, però hi ha uns 2 km per camins, ja que cal travessar la vall d'un barranc. Tots dos es troben a uns 5 km a l'est del nucli urbà de Pontils.” – Wikipedia.
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Relativament bo. Encara manté sencera quasi tota la volta. En canvi el terra és ple de pedres. La porta d'entrada conserva unes boniques dovelles. L'accés a l'interior és lliure.
Altres noms:
Accés – Visitada el 11 i el 12/11/2016:
Avui, pel mateix preu, dues maneres d'arribar-hi, que és el nombre de viatges que hem hagut de fer per poder localitzar aquesta església.
PRIMERA OPCIÓ: Motoritzada.
Des de la localitat de Pontils, ens hem dirigit al punt d'inici, situat a 41 29 33.2 01 26 04.5 , un lloc a tocar de la fita del P.K. nº 5 de la carretera TV-2011, on hem pres una sortida indicada per anar a Sant Magí.
Entrem a la carretera TV-2012, continuant trepitjant terreny asfaltat, fins un punt on trobem una desviació, indicada 41 29 05.7 01 26 31.8:
Per l'esquerra i en pujada al ---> Santuari de Sant Magí de Brufaganya. (visita opcional).
Nosaltres hem de continuar per la dreta, en baixada, en direcció a la ---> Capella de les Fonts (Visita opcional).
I aquí es produeix un miracle. La carretera per la que veníem, automàticament es duplica. Hem de continuar per la carretera TV-2012, però per la “de baix” (Veure mapa de Google), i sobrepassar l'entrada a la Capella de les Fonts, fins un lloc molt proper, situat a 41 28 58.2 01 26 43.3, on prenem una sortida a mà dreta, amb una indicació: pas exclusiu veïns, que accedeix a un camí de terra, on hi ha tres sortides.
Obviem la del mig. La de la dreta té el pas tancat per una cadena. Hem de continuar per la de l'esquerra, un camí que ofereix unes expectatives poc brillants.
Expectatives que es compleixen fil per randa. És a dir es tracta d'un camí que no té pèrdua. Sempre endavant. Aquest és l'aspecte positiu. L'altra cara de la moneda és que el terra d'aquesta via està constituït per un continu pedregar, que Déu n'hi do el que arribem a botar dins del cotxe. Herbes altes i vegetació acaronen constant i amorosament la carrosseria del nostre vehicle.
Però curiosament, no recordem haver rascat ni una sola vegada, la panxa del cotxe contra el terra. Deu ser que hem circulat amb força compte ...
O sigui que ha de quedar clar que s'hi ha de circular a peu o amb un tot terreny 4x4. En aquest darrer cas pensem que les possibilitats de trobar un cotxe de cara, han de ser mínimes. Però si us en trobeu un, segons a on, feina us dono.
Finalment hem anat a parar a una planura on el camí es fon com per encanteri. Hi ha un parell d'edificacions, però no trobem ni rastre del camí a seguir.
Pleguem veles, i cap a casa.
SEGONA OPCIÓ: Una estona en cotxe i una altra, a peu.
L'endemà, després d'haver estudiat un nou itinerari, tornem a provar-ho, per una altra banda.
De nou tornem al lloc de sortida anterior, però ara encara continuarem, per la mateixa carretera TV-2012 fins arribar a un lloc més endavant, situat a 41 28 55.6 01 27 24.3. Hi ha unes edificacions que semblen abandonades, el lloc és desolador.
Aquest serà el punt d'inici de la descoberta d'avui. Sortim pel camí que es veu a la dreta, deixant a l'esquerra les cases abandonades.
Entrem a camí de terra, transitable. El nostre destí previst, està situat a 41 28 30.4 01 27 32.7
En aquest lloc tenim pensat aparcar el cotxe i després caminant pel voral d'un terreny, dirigir-nos fins el punt on es veuen unes edificacions. Vegi's el següent mapa:
Avui, fins i tot, perquè res falli, tenim unes dades per comprovar que anem en el sentit de la marxa correcte, que enfilem bé el camí:
1º punt de comprovació: 41 28 53.4 01 27 26.3
2º punt: de comprovació: 41 28 41.4 01 27 33.9
Punt final: 41 28 30.4 01 27 32.7
Arribats a aquest darrer lloc, sense cap indicació, deixem aparcat el cotxe, baixem al voral d'un camp, avui en dia, sense cultivar, i ens posem a caminar, tranquil·lament, en el sentit de la marxa que s'aprecia a la següent fotografia.
Caminant pel voral del camp
Ja estem a mig camí
I a què no sabeu a on vàrem arribar, al cab d'uns 5 / 10 minuts ?
Doncs exactament al mateix punt on ja havíem estat el dia anterior !
És a dir, ahir, no vàrem ser capaços de donar-nos compte de que ja havíem arribat a destí.
Com diem sempre, les coses que sobre el mapa es veuen d'una manera, no són com les veiem en la realitat. I tant segurs estàvem de que no “havíem arribat” que ni se'ns va ocórrer comprovar les coordenades de que disposàvem. ! En fi, que hi farem ... Bé està el que bé acaba.
Finalment, detallarem la darrera part de la descoberta.
La gràcia està en trobar intuïtivament l'edificació que busquem, a partir del lloc d'arribada. Com ja hem dit, no hi hem vist camí, però ens hem dirigit de la manera com es mostra a la següent imatge .
Ara, a estones, si que hi ha rastre d'un camí ...
Durant aquesta caminada veiem els senyals que han deixat a terra, en forma de petjades, ben evidents i nombroses, uns vells coneguts, els porcs senglars. Esperem no trobar-nos-els de cara ...
Durant la propera part del recorregut ens acompanyen unes boniques vistes:
L'edificació que veiem a mitja muntanya del davant, és el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya
També trobem unes quantes basses d'aigua, on els animals que van a abeurar, deixen les seves petjades.
Veiem una edificació, les restes d'un mas abandonat.
Ja hem arribat a la porta d'entrada d'aquest mas.
L'església que busquem està al darrere
Localització: N 41 28 42.2 E 01 26 56.5 - Altitud : 766 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
Edifici construït amb carreus petits sobre planta rectangular, de nau única coberta amb volta de canó apuntada.
Al segle XIV s'hi afegí una capella de planta quadrangular que sobrepassa l'amplada de la nau, coberta amb volta de creueria.
La clau d'aquesta volta presenta un escut amb tres franges en el camper, probablement de la família Guimerà.
S'accedeix a l'interior per una porta oberta a la façana nord, d'arc de mig punt sense cap decoració.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Novembre 2016):
“ Descripció
Es tracta d'un edifici originàriament d'estil romànic, d'una sola nau, amb capçalera quadrada, coberta de fusta i porta adovellada oberta en el mur de migdia, prop de l'angle sud.
Aquest edifici va patir diverses reformes al llarg dels segles posteriors.
Així, durant els segles XII-XIII es procedí a substituir la coberta originaria de fusta per una volta de canó, lleugerament apuntada, fet pel qual calgué reforçar els murs perimètrics de l'edifici.
Durant el segle XIV es construí una nova capçalera de planta quadrada, coberta amb volta de creueria i es procedí igualment a obrir una nova porta a l'alçada del presbiteri, fet que implica l'anul·lació de la porta romànica original.
La volta de creueria presenta una clau amb escut heràldic, probablement dels Guimerà.
Els murs del presbiteri encara conserven restes de decoració pictòrica en forma de franges vermelles.
Ressenya històrica
Les primeres noticies documentals referents a Rocamora corresponen a la segona meitat del segle XII, i per elles coneixem algunes de les famílies que disfrutaren de drets en el seu àmbit.
Els Montargull, feudataris dels Cervelló i dels Puigverd a diferents indrets de la Conca de Barberà, l'any 1168 tenien diferents prerrogatives tant a Rocamora com a Brufaganyes, ja que pel testament de Guillem, aquestes varen passar al fill gran del testador.
També els Clariana posseïren drets directes al terme i castell; els trobem documentats l’any 1174, fent donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas emplaçat dins aquesta circumscripció.
En el testament de Berenguer de Clariana, l’any 1193, aquest s’anomena senyor del lloc i castell de Rocamora, entre d’altres.
La definició d’un tros de terra de la Comanda Hospitalària de Sant Valentí de les Cabanyes al Penedès, feta per Ramon de Tous i la seva muller Ermessen l’any 1178, va encetar tot un seguit de concessions als hospitalers, que culminaren amb la venda feta a la Casa de Sant Valentí de l’heretat de Brufaganyes, durant el segle XIII.
L’any 1196 féu testament Pere de Rocamora, i per ell podem documentar per primera vegada l’existència de l’església de Sant Jaume: s’establí que una part de la dècima que el testador posseïa a Rocamora, i que després de la mort de Pere havia d’heretar el seu fill Guerau, juntament amb la resta de les propietats del seu pare, passés a l’església del lloc.
L’església de Sant Jaume es documenta de nou a mitjan segle XIV, entre la resta d’esglésies del bisbat de Tarragona, contribuint al pagament d’una dècima papal de 15 sous per part del seu rector.
L’edifici romànic, en aquest moment no deuria estar en massa bon estat, o almenys el visitador de la diòcesi ho va considerar així, excomunicant els jurats de Rocamora per haver negligit les seves ordres: fer obres i comprar els ornaments necessaris.
El mes d’abril de l’any següent els va retirar la pena, cosa que porta a suposar que les reformes foren dutes a terme.
No podem determinar si la reforma que acusa l'edifici en la part del presbiteri es correspon amb l’ordre del visitador diocesà.
L'ampliació de la capçalera de l’església fou segurament el resultat d'una iniciativa particular, ja que la clau de la volta de creueria que la cobreix ostenta un emblema heràldic.
L’any 1401, i per la manca de recursos de la parròquia, fet agreujat segurament pels estralls que produïren les mortaldats del segle XIV, l’arquebisbe tarragoní va dispensar al rector de Rocamora la seva Residència a l’indret; finalment, a finals del segle XV, la parròquia de Rocamora fou unida al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, on acabà establint-s’hi una comunitat dominica.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
