F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Iscle d'Empordà, petita entitat de població de Serra de Daró, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat). El conjunt va ser fortificat, i es va elevar la construcció fins al doble de la seva alçària original - (Wikipedia).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. A la vora de l’església, hi ha les restes del Castell de Sant Iscle.
Altres noms: Església de Sant Iscle i Santa Julita - (Patrimoni.Gencat), i també Església de Sant Iscle i Santa Victòria - (Wikipedia).
Accés – Visitada el 31/12/2016:
Punt d'inici: Hi hem accedit des de la carretera GI-643 (Torroella de Montgrí / Serra de Daró / Parlavà). En un lloc (42 01 41.0 03 03 39.0) d'aquest vial, situat entre els PK 5 / 6, hi ha una sortida que es dirigeix a Sant Iscle. L'església ja és visible.
De seguida arribem al llogaret. El nostre objectiu és ben senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions de la població.
Hem aparcat al davant.
Localització: N 42 01 56.2 E 03 03 25.2 – Altitud: 30 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Desembre 2016):
“ Descripció
L'església de Sant Iscle es troba al lloc més elevat de la població, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.
És un edifici de dos naus, una romànica amb absis de planta semicircular, i una altra posterior afegida al costat nord, amb capçalera rectangular; ambdues es comuniquen per un gran arc rebaixat que té la data del 1632.
L'edifici fou sobrealçat i fortificat i conserva les espitlleres.
A l'interior, la nau romànica és coberta amb volta de canó apuntada i semiesfèrica a l'absis. L'arc triomfal es sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits amb figures d'animals fantàstics, el de l'esquerra, i motius vegetals i una màscara, el de la dreta.
La porta d'accés es troba al mur meridional i és d'estil barroc. Presenta una obertura rectangular amb una inscripció a la llinda, i un frontó amb una fornícula a l'interior i semiesferes decorades a la part exterior.
En aquest mur hi ha obertures de dimensions i distribució diversa.
L'absis presenta una decoració exterior d'arcuacions cegues i una obertura atrompetada.
El campanar, possiblement del segle XIX, és d'espadanya de dos ulls i es troba al costat de migdia, a tocar de l'absis.
Notícies històriques
L'any 1123 va ser consagrada l'església de Sant Iscle d'Empordà pel bisbe Berenguer de Girona, segons consta documentalment.
De la construcció romànica, actualment només se'n conserven la nau meridional i l'absis.
Durant la primera meitat del segle XVII van efectuar-s'hi importants obres de remodelació i engrandiment, d'acord amb les nombroses inscripcions relatives aquest període que apareixen a diversos llocs del temple (1632, 1633,1634,1635 i 1640).
El conjunt va ser fortificat, i es va elevar la construcció fins el doble de la seva alçària original.
El campanar correspon a una reforma encara posterior, possiblement del segle XIX. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Sant Iscle
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
