F O T O S
Façana davantera.
Dues làpides al terra del pati del davant de l'església, suposem, l'antic cementiri.
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Iscle de Bages, un veïnat de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 24/01/2014:
Senzill de localitzar, en un extrem de Sant Iscle, a tocar de les darreres cases del poble, i també a tocar de les vies del tren per on circula el Trempat.
Localització: N 41 45 31.09 E 01 50 38.68 – Altitud: 297 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2014):
“ Descripció
Església situada dins el nucli de la vila. Aquesta conserva l'estructura de l'edificació medieval d'una nau. Presenta un campanar adossat de planta quadrada amb arcuacions a nivell de planta i coberta piramidal, té un l'absis semicircular amb finestres de doble esqueixada. Malgrat que entre el 1912 i 1916 es van fer reformes al campanar i al frontal d'entrada, el conjunt està força deteriorat.”
Nota dels autors: Tot i ser força minsa aquesta informació, fem constar que en contraposició a les dades obtingudes, dins de les “ investigacions” que habitualment fem, per contrastar i/o documentar la informació de les nostres pàgines, en relació amb el text anterior, hem arribat a les següents conclusions:
- Tot i que en aquesta pàgina web s'esmenta que aquesta església pertany al municipi de Santpedor, la pàgina de la Diputació de Barcelona, la situa a Sant Fruitós de Bages.
- Per altra banda, també es diu que es localitza dins el nucli de la vila (Suposem que es refereix a Santpedor). En realitat està a les afores de Sant Iscle i Santa Victòria, entitat de població de Sant Fruitós (A 2,5 km de distància).
- Finalment, es diu que el conjunt està força deteriorat. Home, no n’hi ha per tant. Sembla ser que l’any 1999 es va fer la darrera restauració, i l’estat que presenta aquesta edificació, en general, ara, es força acceptable.
- A la pàgina web de l’Ajuntament de Santpedor, no hem sabut trobar cap informació al respecte. En canvi, si que apareix a la pàgina de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
- Així doncs, i llevat de veus més autoritzades que les nostres, “adjudiquem” a Sant Fruitós, aquesta església.
- Com a complement de les informacions anteriors, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text:
“ Descripció
La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X.
L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.
Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O.
L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic.
L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912. L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret.
Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada.
Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-.
Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l’ il·luminació interior.
També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII.
L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999, deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.
Observacions: Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 51
Història
De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació.
L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196).
Aquesta informació continua encara de manera força extensa, sobrepassant segurament els límits habituals de les nostres pàgines.
Així doncs, i per finalitzar, facilitem a continuació el darrer paràgraf d'aquesta informació.
“ L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.”
Remetem als lectors interessats a aprofundir en aquest tema, la visita a la web citada anteriorment.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme
- El Trempat - Una proposta sorprenent
- Consorci de promoció turística del Cardener
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
