F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Albió, una petita entitat de població de Llorac, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic / Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
- Al segle XIX es va reformar el campanar i l'edifici annex de la rectoria. Reformada l’estiu de 2003 - (Diputació de Tarragona).
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/03/2010:
El conjunt format per l'església de Sant Gil d'Albió i el clos del cementiri, se situa al municipi de Llorac prop de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona de Riucorb, a uns 10 km de Santa Coloma. El conjunt d'església, abadia i cementiri queden separats del poble.
Localització: N 41 33 56.8 E 01 16 22.4 – Altitud: 712 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):
“ Descripció
L'església se situa en la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona de Riucorb, a uns 10km de Santa Coloma.
L'església apareix documentada per primera vegada a mitjans de segle XII dins el llistat de parròquies del Bisbat de Vic.
Originàriament tenia una sola nau acabada amb absis semicircular. A aquesta estructura s'hi afegí dues capelles a banda i banda de la part anterior al presbiteri i el campanar. El mur originari s'ha conservat gairebé totalment.
L'aparell és regular i està treballat a cops de maceta i col·locat de manera diatònica. La coberta originàriament de possible volta de canó, va ser substituïda per creueria, mentre que l'absis conserva la volta de quart d'esfera.
La nau té sis capelles a banda i banda i una decoració molt pobra: àbacs decorats amb estrelles i ziga-zagues.
L'església fou reformada en la segona meitat del segle XVI i la portada està datada l'any 1561. Originàriament era una església d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera, cobert per una volta sobre arcs faixons. Aquests arrancaven d'unes pilastres adossades als murs laterals, sobre les quals hi ha capitells amb decoració de tipus geomètric. En total hi ha tres pilastres per banda.
L'interior va ser modificat a mitjans del segle XVI i va ser substituïda la volta primitiva per l'actual de creueria. Possiblement el portal que s'obre en el mur sud correspon també a aquesta reforma (en ell hi figura la data de 1561). És d'arc de mig punt, adovellat i resseguit exteriorment per un bordó, a manera de guardapols. Sobre la clau de l'arc va ser-hi col·locada una lauda amb la representació d'un calvari.
Tant el mur sud com el nord va ser obert tardanament i van bastir-se en la primer la sagristia i en el segon dues capelles. El material de construcció és el carreu regular i col·locat a la manera "isodoma".
A la part dels peus de l'església hi ha una torre campanar que pot ser contemporània a les capelles de la façana sud.
Portada
Portada oberta en la façana sud de la nau, en el punt que l’església s’uneix a la casa rectoral. Datada el 1561, esta constituïda per una construcció adovellada en la meitat superior i amb acanalament perimetral. Sobre la clau es situa un relleu amb la representació del Calvari. Aquest esta centrat per una creu processional amb les potences flordelisades, extreta clarament dels models d´orfebreria gòtica. La verge i Sant Joan flanquegen la creu en la que s’inscriu la figura de Crist.
Notícies històriques
En la donació d'unes terres situades a la "Vall Dalfez", l'any 1075, consta existent ja el Castell d'Albió. Posteriorment apareix de nou el 1078 i el 1080 com a afrontació dels de Montargull i Rauric. Successives cessions, durant els segles XII i XIII, als Templers establerts a Vallfogona de Riucorb, de terres en el terme d'Albió acabaren conformant un important domini de l'Orde a l'indret.
L'església de Sant Gil apareix mencionada en unes llistes de parròquies del bisbat de Vic, del qual depenia, pels volts de la meitat del segle XII. Novament es menciona l'any 1238 quan va rebre per un legat testamentari uns drets sobre el molí Mig que hi havia en el lloc.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Agost 2014):
“ Descripció:
L'església de Sant Gil és una construcció romànica de transició al gòtic. La planta té forma de creu llatina amb una capella a cada costat. El campanar de planta quadrada té una coberta de quatre vessants. En una de les finestres del campanar es pot llegir l'any 1853.
Descripció:
L'església apareix documentada per primer cop a mitjans de segle XII dins el llistat de parròquies del Bisbat de Vic. Originàriament tenia una sola nau acabada amb absis semicircular. A aquesta estructura s'ha afegeixen dues capelles a banda i banda de la part anterior al presbiteri i el campanar. El mur originari s'ha conservat quasi totalment. La coberta de possible volta de canó, va ser substituïda per creueria, mentre que l' absis conserva la volta de quart d'esfera.
La nau té sis capelles a banda i banda i una decoració molt pobra: àbacs decorats amb estrelles i ziga-zagues. L'església fou reformada en la segona meitat del segle XVI i la portada està datada l'any 1561. L'interior va ser modificat a mitjans del segle XVI i va ser substituïda la volta primitiva per l'actual de creueria. Possiblement el portal que s'obre en el mur sud correspon també a aquesta reforma (en ell hi figura la data de 1561). És d'arc de mig punt, adovellat i resseguit exteriorment per un bordó. Sobre la clau de l'arc va ser-hi col·locada una lauda amb la representació d'un calvari. Amb el temps, també s'hi van afegir dues capelles laterals i un campanar de torre, de planta quadrada amb una coberta de quatre vessants. El material de construcció és el carreu regular. Destacar sobre la clau un relleu amb la representació del Calvari. Aquest està centrat per una creu processional. La verge i Sant Joan flanquegen la creu en la que s´ inscriu la figura de Crist.
Annexa a l’església trobem la rectoria i el cementiri, on hi ha esteles funeràries.
Notes històriques:
En la donació d'unes terres situades a la “Vall Dalfez”, l'any 1075, consta existent ja el Castell d'Albió. Posteriorment apareix de nou el 1078 i el 1080 com a afrontació dels de Montargull i Rauric. Successives cessions, durant els segles XII i XIII, als Templers establerts a Vallfogona de Riucorb, de terres en el terme d'Albió acabaren conformant un important domini de l'Orde.
L'església de Sant Gil apareix mencionada en unes llistes de parròquies del bisbat de Vic, del qual depenia, pels volts de la meitat del segle XII. Novament es menciona l'any 1238 quan va rebre per un legat testamentari uns drets sobre el molí Mig que hi havia en el lloc.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Conca de Barberà : Veure en un mapa més gran.
