F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Barruera, que és el poble central de la Vall de Boí i el que té més comerços, però no és el més habitat, ja que el superen Taüll i Boí. Actualment forma part del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida.

Època: Segle XI – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: Patrimoni de la Humanitat - BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bon estat. Visitable. Aparcament al costat mateix de l’església, a la carretera LV-500, també anomenada aquí com a Passeig de Sant Feliu.

Altres noms:

Accés - Visitada el 20/09/2012:

Senzill de localitzar, al costat de la carretera d’accés a Barruera.

Localització: N 42 30 15 E 00 48 09 – Altitud: 1094 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):

“ Descripció

L'església de Sant Feliu és un edifici molt transformat.

Té una sola nau, està capçat per un absis central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes.

A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transsepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular sense decoració exterior molt restaurada.

El transsepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules.

La coberta està sobreaixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort.

Al costat de tramuntana de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant les darreres restauracions, com també ho fou una capella lateral entre el transsepte i el campanar.

Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt.

Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau.

El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada.

Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors, alguns estan tapiats.

La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta.

A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (s. XIII-XIV).

Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal.

Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d'on arrenca la volta fins baix.

El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta està empostissat.

El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau.

Notícies històriques

Les escriptures dels s. XI-XII on s'esmenten les poblacions de la vall de Boí no fan mai referència a l'organització per parròquies sinó que ho fa per viles, fet que no és gens habitual durant aquest període a la Catalunya Vella.

Això,juntament amb el fet de que les esglésies en la majoria dels casos estiguin segregades a sectors extrems dels pobles, indica que l'implantació de temples no va tenir una incidència massa destacada.

I que possiblement les esglésies serien posteriors a la formació dels nuclis de poblament, l'origen dels quals es desconeix.

L'estructuració parroquial doncs, no era encara prou sòlida encara en els s. XI-XII.

La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent que alhora ha sofert considerables modificacions.

A més, cap a la dècada de 1970 l'edifici va ser objecte d'una restauració exhaustiva que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre.

Raó per la qual a hores d'ara resulta força complicada l'anàlisi completa de la seva evolució. “