F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vinyoles, o Vinyoles d'Orís, una entitat de població de les Masies de Voltregà, municipi de la comarca d'Osona (Barcelona).
Època: Segle X – Romànic – (Patrimoni.Gencat). Mossèn Cinto Verdaguer va ser vicari de la parròquia durant els anys 1872 / 1874.
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem pogut aparcar al davant.
“L'església romànica va ser motiu de restauració pels "Amics de Verdaguer", en record a l'exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.”
Altres noms:
Accés – Visitada el 15/08/2016:
Hi hem accedit pel mateix lloc pel que ens hem acostat a la Capella de Sant Miquel d’Ordeig i a la Capella de Can Camà.
Punt d’inici: Carretera C-17-z, entre els PK 73 / 74. Sortida situada a 42 02 12.8 02 13 57.1 que accedeix a Vinyoles, entitat de població de les Masies de Voltregà. Continuem pel carrer que al mapa de Google s'identifica com a carrer Sant Esteve, tot i que juraríem que també hi hem vist, en un lloc, u altre, el nom de carrer Major (?). Hi ha una indicació: església romànica.
Al final del carrer, presideix una bonica església d'època moderna.
Hem de seguir per l'esquerra i ben aviat toparem amb la l’església romànica.
La trobarem a la Plaça d’en Jacint Verdaguer. Podem donar una volta al perímetre d'aquesta edificació.
M A P A del recorregut
Localització: N 42 02 31.9 E 02 13 49.5 – Altitud: 542 m.
Altres: De la pàgina web (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
L'església de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es situa a la part alta de Vinyoles, en una plaça.
És un edifici d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular amb decoració d'arcuacions entre lesenes sota un fris de dents de serra.
L'absis és precedit per un presbiteri curt, marcat per un parell de fornícules de planta rectangular que s'obren a banda i banda al mur.
La nau es coberta per una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que divideixen la nau en tres trams.
El tram més proper a l'absis es cobert amb volta de canó situada transversalment i té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l'escurcen, en una solució que sembla pensada per fer una cúpula sobre trompes però que mai s'arribà a fer.
Als murs de tramuntana i migjorn s'obren capelles d'època barroca.
La porta s'obre a la façana de ponent, és un arc de mig punt adovellat; a sobre s'obre un òcul. La teulada és a doble vessant i, on es troba l'arc transversal, hi ha un cos prismàtic perpendicular a la nau.
Notícies històriques
L'església de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es trobava dins l'antic terme del castell d'Orís, el qual apareix documentat des de l'any 914.
Aquesta església apareix citada l'any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred diversos béns. La funció parroquial no es documenta fins al 1060.
El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església. Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals.
El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim; aquesta va ser derruïda en els treballs de restauració que es van portar a terme al segle XX.
El creixement urbà va fer necessària la creació d'un nou temple. L'any 1955 el nou edifici va ser beneit i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada.
Després l'església romànica va ser motiu de restauració pels "Amics de Verdaguer", en record a l'exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres
Església NOVA de Vinyoles d’Orís
De la pàgina web de l'Ajuntament de les Masies de Voltregà, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ L'església nova fou construïda a partir de l'any 1950, i inaugurada el 19 de juny de 1955. La seva estructura és de pla concèntric i arcs parabòlics, que encarregaren a l'arquitecte barceloní Jordi Bonet i Armengol, adornada amb pintures murals de l'artista torellonenc Rifà, d'un bon efecte plàstic, i a la qual fou traslladada la parroquialitat de l'antiga església de Sant Esteve.
Fou punt d'unió dels tres barris que foren construïts a partir del segle XVIII. Es va formar un carrer ample, que començava a l'hostal de Ca l'Eudalda, i ascendia cap al poble, a tot el llarg del camí ral de Vic a Ripoll i més tard carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Finalment, després del 1950 s'hi va construir un barri fabril modern pels treballadors de La Farga Lacambra, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major; aquest barri ha donar una forma més arrodonida a la població.”
