F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sisquer, una de les set entitats de població del municipi de Guixers. No té cap nucli urbà i tot el seu poblament és dispers. Comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un bon aspecte. Té la rectoria al costat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Magnífiques vistes als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 21/11/2014:
Rodant per la carretera LV - 4241 (Berga / Sant Llorenç de Morunys, i circulant en aquest sentit, en un lloc (42 07 07.3 01 41 47.6) situat entre els PK 43 – 42, trobarem una desviació a mà dreta, indicada, per accedir a aquesta edificació.
Localització: N 42 08 03.4 E 01 41 28.4 – Altitud: 1.108 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):
“ Descripció
Aquest terme parroquial compren el territori més septentrional del municipi de Guixers, entre l'Aigua d'Ora, per la banda de llevant i el riu Valls, per ponent.
L'església dedicada a Sant Esteve, junt amb alguna casa, està poc més o menys a la carena, mitja hora de camí a l'esquerra de la carretera que va de Sant Llorenç a Berga.
L'església potser conserva algun tros de paret de l'època romànica, però com que ha estat un lloc on hi ha hagut vida religiosa i altres exigències, s'hagué de reconstruir dins del segle XVII, i el seu estil és d'un barroc rural.
Està situada en un promontori. El teulat és de doble vessant. El campanar es quadrat, amb quatre obertures de mig punt adovellades i coberta a quatre vessants. Hi ha una llinda amb data 1797.
Adossada hi ha la rectoria amb una data de 1716 i, al costat est, el cementiri.
S'hi conservava un retaule amb pintures de bona qualitat però fou robat, i la policia el trobà desmuntat. Se'n conserven unes peces, que es poden veure al Museu de Sant Llorenç de Morunys.
Notícies històriques
Situada dins l'antic terme del Castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que no fa gaire perdé la titularitat a causa del despoblament.
Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys. Apareix citada per primer cop entre el 872 i 878, quan el Comte Guifré i el bisbe Galderic establiren parròquies a la vall de Lord. És possible però que sigui anterior.
Per la documentació sabem el govern de la parròquia entre el 872 -878 i 947. Aquests papers es van redactar per portar-los al concili d'Elna, a fi que servís de prova contra pretensions del Comte Sunifred, que usurpava els drets episcopals de parròquies de la vall de Lord.
Apareix al segle X-XI a l'apòcrifa acta de la Seu d'Urgell. Figura al 1040, a l'acta de consagració de Sant Serní de Tavèrnoles com a possessió de Sant Llorenç de Morunys. El 1083 apareix al testament de Ramon Folc i de Cardona, quan la deixa a la seva muller i nebot, ja que la tenia en feu.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
