F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Riudellots de la Selva, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XVI – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 04/01/2017.
La trobarem a la plaça de l’Església, molt a la vora del carrer Major. Aparcament als voltants.
Localització: N 41 53 33.8 E 02 48 13.7 – Altitud: 96 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Gener 2017):
“Descripció
El temple es troba situat a l’extrem sud del nucli de la població amb la capçalera orientada a ponent. Al costat dret hi ha l’espai que ocupava l’antic cementiri, avui traslladat a la zona del Mas Joals, i en front s’obre una plaça ampliada i remodelada l’any 1995.
L’església de Riudellots és d’estil gòtic tardà, d’una sola nau i amb capelles laterals, coberta amb volta de creueria i absis poligonal.
La façana principal, orientada a llevant, presenta una bonica portalada rectangular flanquejada per dues columnetes a banda i banda, amb capitells decorats amb animals fantàstics i motius vegetals.
Sobre la llinda trobem un arc ogival, acabat amb una creu treballada amb frondes als braços, i decoració d’estil flamíger a l’interior de l’arc.
Al centre de la façana hi ha un gran òcul i, una mica més amunt, una finestra que porta inscrita la data de 1592 a la llinda.
Sota la teulada de vessants a lateral trobem tres gàrgoles de pedra amb representació d’animals.
A l’esquerra, com a acabament a la part superior, s’aixeca un petit comunidor, conegut com a la torre de les bruixes, amb coberta a quatre vents sobre pilars.
La totalitat del parament presenta un esgrafiat arrebossat de calç amb dibuixos geomètrics.
El campanar es troba adossat al a l’angle sud-oest de l’edifici i mostra un estil formalment molt allunyat de la resta de l’edifici gòtic. És de planta quadrangular i presenta dos finestrals d’arc de mig punt per banda a la part superior. Aquesta torre està rematada per un cupulí de planta hexagonal amb obertures d’arc i coberta apuntada amb recobriment ceràmic.
L’edifici està adossat a altres vivendes pel costat nord, al lateral sud s’hi obre un petit jardí que conserva encara algunes làpides de l’antic cementiri i té una escala exterior al costat de l’absis que presenta quatre potents contraforts. El parament combina pedra irregular i carreus ben escairats.
A l’interior trobem als peus el cor amb balustrada de fusta que reposa sobre una volta rebaixada. La nau central té volta de creueria amb claus de volta esculpides i la capçalera poligonal de tres bandes, amb dos grans finestrals gòtics apuntats amb vitralls. A cada costat de la nau hi ha capelles i al costat dret trobem la sagristia i altres dependències parroquials annexes.
Amb la restauració recent s’ha recuperat l’espai existent sobre les voltes i s’ha fet una gran sala sota la coberta, que s’ha aixecat uns 40 cm més respecte a l’original, a la qual s’hi accedeix per l’escala que mena al campanar al costat sud-est.
Els elements més remarcables són:
La trona de pedra, que ha estat reconstruïda però que conserva el cap del Dimoni o d’en Luter del segle XV esculpit en l’acabament de la base. També es conserva la porta d’accés a la trona amb la data de 1623 a la llinda.
La imatge d’alabastre gòtica de la Mare de Déu, anomenada l’Antiga. Va desaparèixer el 1939 i ha estat recuperada i restaurada l’any 1994. Representa la Mare de Déu amb el nen Jesús portant un ocell a la mà.
I finalment, la calaixera barroca de la sagristia de 1786. Es tracta d’un moble d’estil provençal de fusta de noguer. Una fornícula de la calaixera conté una talla de fusta policromada de la Verge amb un fons de color blau cel i amb estrelles.
Notícies històriques
La parròquia de Sant Esteve de Riudellots de la Selva existeix des del 882.
És esmentada per primera vegada en un acte de donació que el bisbe Teuter signà el 24 de novembre del 887, pel qual donava a Santa Maria de Girona i Sant Feliu diverses esglésies, entre les que hi havia la “basilicam de Rivo de Luto”. A l’any 1242 apareix com a “Rivolutlrum”.
L’església primitiva de Riudellots es trobava situada entre el riu Cric i el riu Riudevilla.
L’any 1430, o bé per evitar les continues inundacions, o a causa del terratrèmol de 1428, es decideix traslladar el nucli urbà i l’església a la zona actual.
De l’antiga església romànica no en queda cap vestigi.
En un primer moment, en ell lloc de l’actual, es va construir una capella dedicada a Sant Sebastià però ben aviat es va començar a aixecar l’església gòtica que ha arribat als nostres dies.
Josep M. Marquès estableix la cronologia bàsica de les obres de l’edifici. L’any 1500 es van iniciar les obres de la nova església de Sant Esteve. El 1527 ja té quatre altars: l’altar major, dedicat a Sant Esteve, el de Santa Maria, el de Sant Miquel i el de Sant Sebastià. Entre els anys 1545 i 1551 es fan el cor i les escales. Finalment, es realitza el retaule major que s’acaba el 1565, avui desaparegut.
L’església, però, ha sofert altres intervencions de remodelació i millora d’abast menor al llarg de la història.
Així, per exemple, el 1784 es va incendiar la sagristia i tot el que contenia. La calaixera barroca actual devia encarregar-se per substituïr el mobiliari desaparegut. La remodelació de l’altar de la Mare de Déu del Roser es va acabar el 1852. També hi va haver intervencions que afectaven a l’estructura original com l’edificació al costat nord d’una nova capella dedicada a la Mare de Déu de la Concepció.
Durant la Guerra Civil l’interior va ser molt malmés i el retaule renaixentista va ser destruït. Als anys 60 es va instal·lar un nou retaule d’estil neogòtic de menys valor artístic que l’original.
La parròquia de Sant Esteve de Riudellots de la Selva existeix des del 882. És esmentada per primera vegada en un acte de donació que el bisbe Teuter signà el 24 de novembredel 887, pel qual donava a Santa Maria de Girona i Sant Feliu diverses esglésies, entre les que hi havia la “basilicam de Rivo de Luto”. A l’any 1242 apareix com a “Rivolutlrum”. L’església primitiva de Riudellots es trobava situada entre el riu Cric i el riu Riudevilla. L’any 1430, o bé per evitar les continues inundacions, o a causa del terratrèmol de 1428, es decideix traslladar el nucli urbà i l’església a la zona actual. De l’antiga església romànica no en queda cap vestigi.
En un primer moment, en ell lloc de l’actual, es va construir una capella dedicada a Sant Sebastià però ben aviat es va començar a aixecar l’eglésia gòtica que ha arribat als nostres dies.
Josep M. Marquès estableix la cronologia bàsica de les obres de l’edifici. L’any 1500 es van iniciar les obres de la nova església de Sant Esteve. El 1527 ja té quatre altars: l’altar major, dedicat a Sant Esteve, el de Santa Maria, el de Sant Miquel i el de Sant Sebastià. Entre els anys 1545 i 1551 es fan el cor i les escales. Finalment, es realitza el retaule major que s’acaba el 1565, avui desaparegut.
L’església, però, ha sofert altres intervencions de remodelació i millora d’abast menor al llarg de la història. Així, per exemple, el 1784 es va incendiar la sagristia i tot el que contenia. La calaixera barroca actual devia encarregar-se per substituïr el mobiliari desaparegut. La remodelació de l’altar de la Mare de Déu del Roser es va acabar el 1852. També hi va haver intervencions que afectaven a l’estructura original com l’edificació al costat nord d’una nova capella dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Durant la Guerra Civil l’interior va ser molt malmés i el retaule renaixentista va ser destruït. Als anys 60 es va instal·lar un nou retaule d’estil neogòtic de menys valor artístic que l’original.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
A L T R E S :
Comunidor de l’església de Sant Esteve de Riudellots
Comunidor
Petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Comunir: Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Unes pàgines sobre Comunidors:
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs– Observatori de Sant Julià de Vilatorta
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs– Conèixer Catalunya
- Los esconjuraderos- Los esconjuraderos o esconjuraderas reciben el nombre de “Comunidors” en Cataluña.
