F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Marganell, poble en cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Església de respectables dimensions. Tot i que no té sostre, manté en peus les parets. El perímetre exterior de l'edificació, així com l'interior, es veuen curosament arranjats. L'accés a l'interior, és lliure.
Al costat hi ha un cementiri.
Un cercat de fusta protegeix als visitants del petit caient que hi ha en una part d'aquest perímetre i des d'on es gaudeix d'un bonic paisatge.
Una petita zona de lleure completa el panorama.
Al davant, en una planura, hi ha la solitària presència de un establiment d’hostaleria: Masia Can Font.
Altres noms:
Accés - Visitada el 08/02/2014:
Senzill de localitzar:
Circulant per la carretera BV-1123 (Carretera des de la C-55 a Marganell), molt abans d'arribar a aquesta població, entre els PK nº 5-6 (més aviat a la vora del nº 5) hi ha una sortida (0) - (41 38 46.80 01 01 48 11.00) a l'esquerra, per on seguirem, travessant un petit pont i al final girarem a la dreta, en direcció al restaurant El Casot, cap a on continuarem, però sense arribar-hi, seguint els cartells que ens ho indiquen, fins arribar, abans, a l'església que busquem.
Localització: N 41 38 24.40 E 01 48 12.40 – Altitud: 330 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
Construcció que, encara que ha estat força reformada, conserva gran part de la seva antiga estructura romànica.
Es tracta d'una església d'una única nau, amb un únic absis situat a llevant, sense cap mena de decoració i desproveïts d'obertures.
Al cantó de ponent s'obre una porta que fou construïda el 1824 com indica la llinda. En aquest mateix mur també hi ha una finestra circular.
A l'extrem sud s'alça el campanar de factura moderna i d'estructura quadrada, ben conservat. L'aparell de l'edifici és obrat amb carreus regulars disposats en filades.
Actualment la coberta està esfondrada. L'estat de conservació és de total ruïna.
Notícies històriques
El lloc de Marganell és documentat de del 924, i malgrat que es considera existent al s. XI, les notícies documenten l'església el 1143, data en que Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de sta Cecília i a l'abat Guillem, l'església de Sant Esteve de Marganell.
Al estar unida a sta Cecília seguí les vicissituds d'aquest monestir, que al 1539 passà a dependrà de sta Mª de Montserrat. Al 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir. Encara que sofrí diverses reformes, solament es té datada la de 1824. El 1936 fou profanada.
Actualment es troba totalment abandonada, en estat ruïnós. Ni la porta es pot obrir conseqüència dels enderrocs.”
Nota dels autors: Com es pot comprovar per les nostres fotografies, aquesta ressenya ha d’ésser antiga, ja que avui en dia, no està tant malparada com aquí hi figura ...
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):
“ Descripció
Església d'una sola nau que tenia coberta a dos vessants, que desaiguaven a les façanes laterals, tot i que actualment no té coberta.
Consta d'un absis semicircular a la façana posterior, sense decoració ni obertures. A la façana principal hi ha un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra carejada i la inscripció "1824", any d'una reforma, sobre el qual hi ha una obertura circular.
També correspon a una reforma el campanar situat a un extrem de la façana de migdia. És de planta quadrada, coberta a quatre vessants i quatre nivells d'alçat, amb obertures amb llinda d'arc de mig punt al pis superior i també de circulars sobre d'aquestes. Probablement s'hi accedia des de fora per un portal que està a l'alçada del primer pis; i des de dins a través del cor (al primer pis), que no conserva, per un altre portal emmarcat amb ceràmica.
Actualment s'ha obert una porta a la planta baixa, i la caixa d'escala es troba esfondrada, per la qual cosa no s'hi pot accedir.
A l'interior, la nau es troba oberta a banda i banda amb un arc de mig punt amb arquivolta i brancals amb imposta, ambdós emmarcats amb pedra carejada. Aquestes obertures donaven accés a dues capelles laterals, de les quals tan sols se'n conserva una, adossada a la façana de tramuntana, essent també la que té l'arc d'accés en millor estat.
El cos de la capella es troba cobert a dos vessants, perpendiculars a les que havia tingut la nau central. Aquest cos té un ràfec complex de set fileres de rajols i teules ceràmiques. La capella es troba oberta a sol ixent amb un portal ceràmic d'arc de mig punt, que a l'interior està emmarcat amb pedra carejada. El sostre és de volta de canó de pedra, com ho havia estat la resta de la construcció.
Al lloc on hi havia hagut l'altar original n'hi ha un altre de molt senzill, fet amb tres lloses.
També a l'interior hi queden restes de l'enguixat original i de pintura de color vermellós, tot i que la major part és pedra vista, com ho és l'acabat exterior.
Davant de la façana principal hi ha el cementiri del poble; tot es troba tancat per un baluard amb una lliça de pedra carejada que havia estat inscrita però que actualment no es pot llegir.
A pocs metres al sud hi ha un pou de pedra, de planta circular i cobert amb volta esfèrica.
Observacions: S'ha restaurat modernament amb la finalitat de consolidar-la, garantint així la seva conservació i evitant la reconstrucció. Tot i així, el fet de no tenir coberta podria provocar la pèrdua de l'enguixat i pintura interiors.
Història
L'església de Sant Esteve es considera del segle XI, tot i que no apareix citada en un document fins l'any 1143 en motiu d'una donació feta pel bisbe de Vic, Ramon Gaufred, a l'abat Guillem del monestir de Santa Cecília.
Aleshores ja era parròquia de Marganell, ja que constava a la llista de parròquies anteriors al 1154. Més endavant, passà a ser sufragània de Santa Cecília, per la qual cosa el rector vivia en aquesta última i els feligresos havien de fer llargs desplaçaments per a rebre determinats sagraments.
Ja al segle XIX, el monestir de Santa Cecília quedà molt malmès per la Guerra del Francès, i des de Marganell es va demanar a les dignitats eclesiàstiques el trasllat del rector. Sant Esteve també hagué de ser reformada durant el segle XIX, ja que també quedà malmesa amb la guerra. Fou quan se li afegí el campanar i el portal, entre d'altres elements.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, però, fou profanada, incendiada i devastada. De nou, va ser restaurada per a consolidar-la, per a donar-li l'aspecte actual. La casa rectoral no es va poder conservar.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Tot i que no estan precisament a tocar les unes de les altres, en aquesta contrada hi ha tres esglésies, les de Sant Cristòfol de Castellbell, Sant Jaume de Marganell i la present, Sant Esteve de Marganell, que tenen un nexe en comú: l'accés a cadascuna d'elles s'efectua a través de les carreteres BV-1122 i BV-1123, bé per una o fins i tot per les dues carreteres alhora.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
