F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Borredà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic / Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat a la part posterior de l'edificació, on hi ha un petit cementiri.
Altres noms: Església de Roma - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 03/10/2014:
Procedents de Berga i circulant per la carretera C-26 en sentit Ripoll, havent deixat enrere fa poc, la població de Borredà, en un lloc d'aquest vial (42 08 17.8 02 00 50.0) situat a tocar de la fita del PK 168, prenem una sortida a mà dreta, indicada: Alpens i Sant Quirze de Besora, que ens aboca al PK nº 27 de la carretera BP-4654, per on continuarem fins arribar a un lloc situat a 42 07 56.2 02 02 43.7 , on de nou girem a mà dreta, i continuarem, deixant enrere, també a la dreta, el Càmping Puigcercós.
Poc més endavant, trobem una sortida a l'esquerra, indicada per anar a Ca l'Aiano, que obviem, però uns metres més endavant, també a l'esquerra, trobarem l'inici d'un discret camí de terra, (42 07 41 02 02 47) sense cap indicació. Continuarem per aquí, (Obviant d'aquesta manera passar pel bell mig dels terrenys de Cal Aiano ...) en cotxe, si considerem que els primer metres del camí auguren un bon estat, o a peu si fos necessari (*). A dia d’avui, a Google Maps, no és molt visible aquest camí, però donem fe de que existeix.
En qualsevol cas, a uns set-cents metres aproximadament (Uns 10 -15 minuts caminant), arribarem al nostre destí.
(*) Continuant des d'aquest lloc, arribaríem al Pont de Roma.
Localització: N 42 07 50.9 E 02 02 55.1 – Altitud - 818 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
Església d'estructura romànica força modificada.
Originàriament tenia una petita nau, coronada amb un absis a llevant; la primitiva volta fou modificada i l'absis substituint per un presbiteri rectangular.
Al mur de migjorn hi havia l'original porta d'entrada i una senzilla finestra.
A ponent el campanar d'espadanya és de dues obertures.
La major part de les modificacions de l'església de St. Esteve de Comià, corresponen al s. XVIII (enguixat interior, els contraforts exteriors, etc.).
Notícies històriques
L'església de St. Esteve, anomenada Guminas, surt esmentada a mitjan s. XII; coneguda antigament amb el nom de St. Esteve de Roma, nom d'una important masia propera a l'església, fou una antiga propietat del monestir de Sta. Maria de Ripoll.
El 1607 fou unida a l'antiga parròquia de St. Vicenç de Maçanós, que més tard esdevingué sufragània de Matamala.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):
“ Descripció
De l'església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia.
L'actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta "SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690".
Al s. XVIII es substituí l'absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s'hi afegiren unes capelles lateral.
La primera volta de canó fou substituïda per una d'obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular.
La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d'espadanya.
Observacions:
Per accedir a l'interior de l'església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós.
Història
El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 948 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles.
Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l'any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
