Església de Sant Esteve – Caldes de Malavella / Selva

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Plafó informatiu situat a la vora de l'església

 A M P L I A C I Ó del text de la foto anterior - Català – Espanyol 

A M P L I A C I Ó del text de la foto anterior - English - Français



I T I N E R A R I 


Situació: A Caldes de Malavella, població i municipi del mateix  nom, a la comarca de la Selva(Girona).

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada: 17/03/2017.

La trobarem situada entre els carrers Sant Antoni, Mas Ros i Santa Maria.

Localització: N 41 50 11.6 E 02 48 31.6 – Altitud: 91 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):

“ Descripció

Edifici precedit per una escalinata, situat davant la plaça de Sant Esteve, al centre del nucli urbà de Caldes de Malavella.

De planta basilical, té tres naus separades per grans pilars quadrats que sustenten sis grans arcs formers. Hi ha quatre capelles de planta quadrada, dues per banda, que s'obren a les naus laterals.

 La capçalera és formada per un absis central i dues absidioles amb obertures de doble esqueixada i decoració d'arcuacions sota un fris de dents de serra de tipus llombard.

La nau central està coberta per una volta de canó apuntada i les naus laterals amb voltes de secció de quart de cercle.

 La façana principal de ponent és d'època barroca i es troba totalment esgrafiada amb la portalada de pedra i un gran òcul que hi destaquen.

El campanar, situat a tocar de l'absidiola de tramuntana, té forma de torre quadrada i, malgrat ser la primitiva torre romànica, ha patit diverses modificacions. A la part superior hi ha quatre parelles d'obertures allargades en arc de mig punt.

Notícies històriques

Havia estat possessió del monestir de Breda (Sant Salvador). És mencionada ja a l'any 1058, en una restitució que feu d'ella la comtesa Ermesindis a Berenguer Bisbe de Girona.

 Altres documents que la citen són ja del segle XII (1131 i 1194), del segle XIII (1264), del segle XIV (1362) i del segle XVII (1691).

Destaca també una làpida romana trobada a l'aixecar les lloses del terra en una última reforma, en memòria de "Lucio Emiliano Celaciano, de la tribu Quirina", i el sarcòfag amb inscripció, làpida de 1270 commemorant a Berenguer Lambardus.

El campanar ha estat modificat igual que l'església, sotmesa a diferents reformes al llarg dels segles. Les capelles laterals i la façana principal són fruit de reformes del segle XVIII.”


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: