F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Tavertet, població i municipi del mateix nom, a la comarca d’Osona (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: A la data de la nostra visita, no figura a la corresponent pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, cap informació al respecte.
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada el 12/01/2019:
Senzill de localitzar: A la plaça Major. Aparcament als voltants. Espectaculars vistes panoràmiques del Collsacabra i de les Guilleries.
Localització: N 41 59 43.6 E 02 25 10.2 – Altitud: 871 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2019):
“ Descripció
Sant Cristòfol de Travertet està situada en una plaça a l'entrada de la població, amb l'absis orientat a llevant, a tocar d'un cingle.
Inicialment era d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, capçada per una absis semicircular precedit d'un ampli espai presbiteral.
A finals del segle XII o principis del XIII s'hi afegí a ponent un campanar de torre amb finalitats defensives.
Al segle XVII s'amplia pel costat de tramuntana amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria.
Un segle més tard s'afegí la sagristia de migdia.
L'absis és la part més antiga i presenta a l'exterior decoració d'arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada.
El portal es troba a migdia i es adovellat, amb dovelles de grans dimensions, i un òcul a la part superior.
Per accedir a la porta s'ha de passar per sota d'un pont amb arc rebaixat que comunica amb la rectoria.
Des de la restauració, les parets interiors són de pedra vista.
Notícies històriques
La primera notícia que tenim de Sant Cristòfol de Tavertet data del 1070 a través d´un document en què els vescomtes d´Osona- Cardona (Senyors de Rupit) donen com a feu a Robert Umbert dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.
A finals dels segles XII i XIII s'afegí el campanar al sector de ponent i possiblement la unió amb la rectoria.
Al segle XVII s´hi afegí una nau a tramuntana. Al segle XVIII s'hi bastí la sagristia i un altar o capella a migdia.
A finals del segle XX es va restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.
De la pica baptismal, no consta cap dada que permeti donar cronologia a la peça, però no es descarta que el peu i la tassa siguin d'època diferent. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació: