F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Selma, un despoblat d’Aiguamúrcia, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Camp (Tarragona). A tocar de les restes del Castell de Selma.
Època: Finals del segle XVI . A la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, no hi hem trobat cap informació referent a aquesta edificació – (Agost 2017).
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Ruïna total, tot i que s’hi han fet alguns treballs de consolidació. ATENCIÓ: Mirar d’aparcar el cotxe abans d’arribar a tocar de les restes, sinó, tindrem problemes per poder donar la volta al cotxe. Si cal, a peu, feu una mirada amb antelació.
Altres noms:
Accés – Visitada el 13/08/2017:
- El punt d’inici és exactament el mateix que el que ens portaria a
I M P O R T A N T – Imprescindible vehicle 4x4
(0) - El punt d’inici de la jornada d’avui ha estat un lloc situat 41 22 05.0 01 30 04.8, a la sortida del poble del Pla de Manlleu, a la confluència de la carretera T-244 amb un carrer que a Google Maps s’identifica com a Carrer de Selma. Hem enfilat per aquest darrer vial.
(1) - A 41 22 07.1 01 30 01.3 – Sobrepassarem, deixant-la a l’esquerra l’edificació del Centre Cívic del Pla de Manlleu.
(2) - A 41 22 13.7 01 29 43.5 - Desviació. Continuem per la dreta. Indicat: Selma.
(3) - A 41 22 14.8 01 29 13.4 – Desviació. Continuem per l’esquerra. A la dreta queda Cal Domingo.
(4) – A 41 22 13 01 29 05 – Desviació. Continuem per l’esquerra. Indicat: Selma.
(5) – A 41 22 7 01 28 47.7 - Desviació. Continuem per l’esquerra.
(6) – A 41 21 59.1 01 28 33 – Aquí acaba la confluència d’itineraris. Aparcant el cotxe en aquest lloc ens podríem dirigir, a peu, a la Casa Forta de la Campanera. Ara no és el cas i continuem pel mateix camí, cap a Selma.
(7) – A 41 21 55 01 28 10, al nostre quadern de viatge hi tenim anotat que hi trobem una desviació. Al mapa de Google no hi veiem res, però deixem constància d’aquesta dada. Continuem per l’esquerra, en pujada.
(8) A 41 21 57.9 01 27 36 . Trobem una desviació. Continuem per la dreta. Hi ha un indicador: Selma. Com en el punt anterior, tampoc és “visible” en el mapa aquesta circumstància.
(9) - Localització: N 41 22 00 E 01 27 48.4 – Altitud: 697 m. - Lectura in situ proporcionada pel nostre TomTom. Aquestes dades, generalment no acostumen a tenir la precisió necessària.
Normalment, la introducció en un mapa de Google d’aquestes xifres planta la icona corresponent en el lloc “adient” . Després, manualment, si cal, nosaltres manipulem la icona situant-la en el lloc que li correspon.
Però, a vegades, com en aquest cas, no “veiem” la posició exacte d’aquesta edificació ... i per tant, no podem garantir que sigui correcta la situació d’aquesta església en aquest mapa.
M A P A del recorregut, des del punt (0) al punt (8) . Google Maps no reconeix com a transitable la darrera part del camí ...
Altres: De la pàgina web les parròquies de selma, l'albà, el montmell, rodonyà, montferri i - Josep Santesmases i Ollé ... ens complau extreure la següent informació referida a aquesta església - (Agost 2017):
SANT CRISTÒFOL DE SELMA
L’església de Sant Cristòfol de Selma fou edificada de nou, damunt de l’antiga, a finals del segle XVI.
L’any 1598 va ser beneïda l’església que l’any 1921 presidia la parròquia de Sant Cristòfol de Selma, de 9 cases aglomerades, i 129 de disseminades, amb 645 habitants i unes 400 ànimes de comunió.
Aquesta dispersa parròquia era regida per Balbino Cuscó Raventós, de 36 anys, fill d’Olesa de Bonesvalls. La situació de Selma la descrivia d’aquesta manera:
“El título de la Iglesia es San Cristobal, mártir. Está en despoblado y situada en la cima de una montaña vulgarmente llamada «lugar de Celma» hacia el oriente, y distante del pueblo mas proximo a la misma dos horas.”
Selma estaria submergida ja en el procés de despoblament que la condemnaria a la ruïna. L’any 1948, Josep Iglésies descrivia el progressiu abandonament de Selma: “La ruïna total de Selma és, però, molt recent. [...] Vint anys d’abandó han bastat per produir la desfeta.
En traspassar el segle, Selma era en puixança. En tombar el primer quart, malaltejava, però encara rics hisendats hi tenien obert llur casal, heretat dels avis.”
Iglésies explica que a Selma hi havia ferrer, sastre, modista, veterinari, metge, mestres, rector i vicari. Conta com la gent de les masies del Pla de Manlleu, de Montagut, de Valldossera i de Marmellar acudien a Selma a cercar-hi els seus serveis.
Continuava:
“Sobretot, gent del Pla de Manlleu s’aplegava cada festa, dalt del morrot, al crit de la missa.
Poc a poc, tot això fugí i a Selma s’anaren tancant les portes de les cases. Fa vint anys, es construí l’esglesiola al Pla i hom tragué altars i una de les campanes de l’antic temple encimbellat per guarnir la capella que sorgia allà baix.”
Referent a l’escola, sabem que l’any 1910 hi havia un sol mestre per a tota la canalla, 66 nens i nenes. El rector, Octavi Carbonell, tot recordant que abans hi havia una escola per a cada sexe, es queixava d’aquesta manera:
“...queda esta escuela faltada de educación y sobrada de desmoralizacion; lo primero porque el maestro no puede instruir á las niñas en sus propias labores y lo segundo porque ademas del peligro que semejantes escuelas bisexuales ordinariamente ofrecen, existe otro en esta parroquia; pues los alumnos se llevan la comida de sus casas (distantes la mayoria
FIGUERAS FONTANALS, Lluís Mª: El Senyoriu de Celma. (Esquema organitzatiu I). Institut d’Estudis Vallencs, 1992.
La història de l’antiga comanda templera i hospitalera de Selma ha trobat en Lluís M. Figueras un infatigable investigador, la recerca del qual es troba disponible en els tres volums editats per l’Institut d’Estudis Vallencs, en espera de la publicació d’un quart volum.
4 Emili Morera, a la Geografia General de Catalunya, província de Tarragona, esmenta Selma amb 18 cases.
IGLÉSIES, Josep: Les ciutats del món. Editorial Arca. Barcelona, 1948"
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
