F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Cunit, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès (Tarragona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Diputació de Tarragona).
Estat: Molt reformada, de l'edifici romànic només queda la capçalera trevolada i l'espai presbiteral. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/07/2014:
Al Mapa de Google no hi apareix el nom de la plaça on està ubicada aquesta edificació. A Patrimoni.Gencat diuen que ho està a la Plaça de Catalunya. A la pàgina de la Diputació de Tarragona, que es troba a la Plaça de Sant Cristòfol nº 2 ...
En definitiva, nosaltres hi hem arribat introduint les coordenades de situació al nostre navegador, i aquest estri ens hi ha portat sense cap problema.
Aparcament als carrers dels voltants.
Localització: N 41 11 51.6 E 01 38 03.2 – Altitud: 9 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2014):
“ Descripció
La façana de l'edifici presenta una portalada d'arc rebaixat emmarcada per pedra. A sobre hi ha una petita fornícula amb la imatge de la Verge amb el Nen al coll.
Damunt hi ha una rosassa que té dibuixada una creu grega i un ull de bou el·líptic.
Les cobertes són de dues vessants i tallades a cada banda de la façana per una forma còncava.
El campanar és una torre quadrangular molt reformada. És compost per diversos cossos separats per cornises. El superior presenta quatre arcs de mig punt on hi ha les campanes.
Al costat de l'església hi ha restes de l'antic cementiri.
A la banda esquerra, hi ha adossada a l'església, l'antiga casa rectoral, de tres pisos. La porta d'accés és d'arc rebaixat i presenta a la clau la data (1782).
Absis
L'església té tres absis orientats a sol ixent, coberts amb volta de quart d'esfera, amb una cúpula hemisfèrica a l'espai central que va ser reformada a començaments de segle XVII en carregar el campanar. L'absis de l'esquerra és tapat per l'antiga rectoria, el del mig és foradat per l'escala de la casa i el de la dreta està desfigurat per unes golfes que es construïren al damunt.
Cada absis té tres finestres i és decorat per unes bandes verticals i una senzilla motllura llisa i horitzontal,
on hi ha posades dues pedres amb dibuixos d'entrellaçats bastant matussers.
Les parets són fetes amb pedres del país petites
Notícies històriques
L'any 1626 la població de Cunit acordà pagar primícies sobre els fruits, per tal d'ampliar l'església que resultava insuficient per a la població.
En el 1735, i amb motiu d'una visita pastoral del bisbe Aguado, es tornà a suscitar la qüestió.
Fou en el 1762 quan s'acabà de bastir el temple actual, el qual conservà part de l'antiga església (sagristia).
Fins al segle XIV Cunit tingué rector propi, però en el 1363 es decretà la unió d'aquesta església amb Cubelles. Bastants anys després (1805) un vicari mutual s'establí amb residència a Cunit, i fou en el 1864 quan Sant Cristòfol de Cunit es convertí en parròquia independent. (Consultar la fitxa de la Sagristia de l'Església de Sant Cristòfol)”.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juliol 2014) – (La informació és força semblant a l'anterior):
“ Descripció:
Església parroquial de Cunit, construïda el 1762 en estil neoclàssic parcialment sobre l'antiga església románica del segle XII. La capçalera del temple medieval fou reaprofitada com a sagristia de l'actual. Està dedicada a Sant Cristòfol, que és el patró de Cunit.
La façana de l'edifici presenta una portalada d'arc rebaixat emmarcada per pedra. A sobre hi ha una petita fornícula amb la imatge de la Verge amb el Nen al coll. Damunt hi ha una rosassa que té dibuixada una creu grega i un ull de bou el·líptic.
Les cobertes són de dues vessants i tallades a cada banda de la façana per una forma còncava.
El campanar és una torre quadrangular molt reformada, feta amb diversos cossos separats per cornises, amb el superior definit per quatre arcs de mig punt on hi ha les campanes.
Al costat de l'església hi ha restes de l'antic cementiri.
A la banda esquerra, hi ha adossada a l'església, l'antiga casa rectoral, de tres pisos
La sagristia està formada per tres absis en creu, coronats per una cúpula hemisfèrica. Cada absis té tres finestres i és decorat per unes bandes verticals i una senzilla motllura llisa i horitzontal, on hi ha posades dues pedres amb dibuixos entrellaçats.
Adossada per la banda esquerra de l'església hi ha l'antiga casa rectoral de tres pisos. La porta d'accés és un arc rebaixat i presenta en la clau la data "1782".
A l’interior trobem l’altar major, dedicat a Sant Cristòfol, que va ser reconstruït després de la Guerra Civil. Els petits altars i capelles laterals honoraven Sant Antoni, la Dolorosa o el Sant Crist, entre d’altres sants patrons als quals s’encomanaven anys enrere les diferents famílies del poble. Cada família tenia cura de les tasques de conservació i manteniment de la capella.
Notes històriques:
L’Església parroquial de Cunit es creu que es va aixecar en el transcurs de la segona meitat del segle XII.
L'any 1626 la població de Cunit acordà pagar primícies sobre els fruits, per tal d'ampliar l'església que resultava insuficient per a la població. En el 1735, i amb motiu d'una visita pastoral del bisbe Aguado, es tornà a suscitar la qüestió.
Fou en el 1762 quan s'acabà de bastir el temple actual, el qual conservà part de l'antiga església, com a sagristia. Fins al segle XIV Cunit tingué rector propi, però en el 1363 es decretà la unió d'aquesta església amb Cubelles. Bastants anys després (1805) un vicari mutual s'establí amb residència a Cunit, i fou en el 1864 quan Sant Cristòfol de Cunit es convertí en parròquia independent.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.
