F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Taüll, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida.
Època: Segle XI – Romànic - (Generalitat de Catalunya).*
Protecció: Patrimoni de la Humanitat - BCIN - (Generalitat de Catalunya)*
Estat: Bon estat. Visitable. Hi ha disposada una zona d'aparcament gratuït, al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/09/2012:
Senzill de localitzar: a tocar de la mateixa carretera L-501, per on hem arribat al poble.
Localització: N 42 31 03 E 00 50 55 – Altitud: 1481 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):
“ Descripció
Església romànica amb dues etapes constructives.
La part baixa dels murs de la capçalera i del mur meridional corresponen a la primera època.
És un edifici de tres naus i tres absis semicirculars.
Les naus estan separades per columnes cilíndriques que sostenen grans arcs de mig punt.
La coberta és d'encavallades de fusta, la qual cosa constitueix un arcaisme explicable potser pel fet que es volgués imitar l'estructura del temple anterior.
L'interior destaca per la simplicitat de les seves formes i per la manca d'elements decoratius estructurals.
La majoria de les columnes només s'ornen al capdamunt amb un o dos frisos en dents de serra.
L'exterior dels absis presenta, en canvi, una decoració de tipus llombard, amb arcuacions cegues i lesenes, per sobre de les quals corre un fris en dents de serra.
L'element més destacat de l'edifici és, des del punt de vista arquitectònic, l'esvelt campanar de torre que es dreça, exempt, al SE de l'edifici.
De planta quadrada, té sis pisos, cinc dels quals amb finestres geminades (triples al tercer pis), emmarcades dins un parament amb arcuacions llombardes i, a partir del tercer, amb uns frisos en dents de serra que marquen la separació dels pisos.
L'església actual s'assenta sobre la base d'una construcció anterior, que degué quedar mig soterrada per una esllavissada que apujà el nivell del sòl un metre i mig, aproximadament.
Aquest fet és visible a l'absis central, on resten ran de terra les finestres de l'absis primitiu.
La construcció actual degué conservar pràcticament l'estructura de l'anterior.
Però l'element més conegut de l'església de Sant Climent són les pintures murals que decoraven l'absis central i les parets del presbiteri, i que foren descobertes l'any 1922 en el curs d'una restauració.
Traslladades al Museu d'Art de Catalunya, n'hi ha una reproducció in situ.
Les pintures de l'absis són centrades pel Pantocràtor, envoltat d'àngels i dels símbols del Tetramorf.A sota, hi ha figures de sants.
A la volta del presbiteri hi ha escenes de l'Antic i el Nou Testament i de l'Apocalipsi.
La força expressiva de les línies i la rica i acurada policromia fan d'aquest conjunt un dels millors exemples de pintura romànica catalana.
El 1998 fou restaurada l'escala d'accés al campanar.
Notícies històriques
Taüll, un poble de la vall de Boí, és conegut per les seves esglésies romàniques, aixecades gairebé simultàniament al segle XI.
L'església de Sant Climent, situada als afores, fou erigida pels Erill, senyors del lloc, probablement en un intent de crear un nucli monàstic a la vall.
Se'n desconeixen les dates concretes de la seva construcció, però l'església actual, bastida sobre els fonament d'una d'anterior, fou consagrada el dia 10 de desembre de 1123 pel bisbe de Roda d'Isàvena, Ramon Guillem, tal com s'especifica en una inscripció pintada en el fust d'una columna del temple.
Les pintures romàniques trobades reben el nom de "mestre de Taüll" i foren traslladades al MAC de Barcelona. “
En data març de 2020 comprovem que ha desaparegut l'anterior enllaç. En el seu lloc, en trobem un altre, del que transcrivim a continuació el contingut:
Descripció
L'església de Sant Climent de Taüll es troba acompanyada del cementiri, als afores de la població.
És un edifici de tres naus i tres absis semicirculars.
Les naus estan separades per arcs formers de mig punt sustentats per columnes cilíndriques decorades amb un fris de dents de serra.
La coberta és d'encavallades de fusta, la qual cosa constitueix un arcaisme explicable potser pel fet que es volgués imitar l'estructura del temple anterior.
S'hi distingeixen dues etapes constructives, una del segle XI i l'altre del XII.
La part baixa dels murs de la capçalera i del mur meridional corresponen a la primera època.
Els absis estan decorats externament amb, un fris de dents de serra sobre un fris d'arcs cecs entre lesenes cilíndriques.
Cada arquet té esculpits en el seu interior altres arcs en gradació.
Les lesenes no arriben fins a terra, sinó que s'acaben en el punt on es pot veure una distribució dels carreus molt diferent.
En l'absis central s'obren tres finestres, les laterals cegades a l'interior.
Passa el mateix amb els dos ulls de bou, que es van tapar en el moment de cobrir l'absis amb pintures murals.
La porta d'accés es troba en el mur oest.
Es tracta d'una senzilla porta de mig punt, que es suposa estava protegida per un porxo.
En el mur sud també podem trobar dues petites portes corresponents a l'edificació primitiva.
L'element més destacat de l'edifici és, des del punt de vista arquitectònic, l'esvelt campanar de torre que es dreça, exempt, l'angle sud-est de l'edifici.
De planta quadrada, té sis pisos, cinc dels quals amb finestres geminades amb columnes de capitell mensuliforme (triples al tercer pis), emmarcades dins un parament amb arcuacions llombardes i, a partir del tercer, amb uns frisos en dents de serra que marquen la separació dels nivells.
L'església actual s'assenta sobre la base d'una construcció anterior, que degué quedar mig soterrada per una esllavissada que apujà el nivell del sòl un metre i mig, aproximadament.
Aquest fet és visible a l'absis central, on resten ran de terra les finestres de l'absis primitiu.
La construcció actual conserva pràcticament l'estructura de l'anterior.
Però l'element més conegut de l'església de Sant Climent són les pintures murals que decoraven l'absis central i les parets del presbiteri, i que foren descobertes l'any 1922 en el curs d'una restauració.
Traslladades al Museu d'Art de Catalunya, n'hi ha una reproducció in situ.
Les pintures de l'absis són centrades pel Pantocràtor, envoltat d'àngels i dels símbols del Tetramorf. A sota, hi ha figures de sants.
A la volta del presbiteri hi ha escenes de l'Antic i el Nou Testament i de l'Apocalipsi.
La força expressiva de les línies i la rica i acurada policromia fan d'aquest conjunt un dels millors exemples de pintura romànica catalana.
A l'interior del temple es conserven diferents elements de mobiliari com la còpia del banc del presbiteri d'època romànica (l'original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya), les talles romàniques del Salvador, del Crist a la creu i de la Mare de Déu, així com un frontal d'altar romànic repintat al segle XVI i un Crismó.
Notícies històriques
Taüll, un poble de la vall de Boí, és conegut per les seves esglésies romàniques, aixecades gairebé simultàniament al segle XI.
L'església de Sant Climent, situada als afores, fou erigida pels Erill, senyors del lloc, probablement en un intent de crear un nucli monàstic a la vall.
Se'n desconeixen les dates concretes de la construcció, però l'església actual, bastida sobre els fonament d'una d'anterior, fou consagrada el dia 10 de desembre de 1123 pel bisbe de Roda d'Isàvena, Ramon Guillem, tal com s'especifica en una inscripció pintada en el fust d'una columna del temple.
Les pintures romàniques trobades reben el nom de "mestre de Taull" i foren traslladats al MNAC de Barcelona.
Església romànica amb dues etapes constructives.
La part baixa dels murs de la capçalera i del mur meridional corresponen a la primera època.
- Conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000
* Informació extreta de les pàgines web de la Generalitat de Catalunya.*
- Edificacions properes:
Altres pàgines:
- Turisme:
- Webs sobre el romànic:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.
