F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Navarcles, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat). Segle XIII segons la Diputació de Barcelona.
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Capella de titularitat pública, rehabilitada la dècada de 1980, segons s'esmenta a la pàgina web de la Diputació de Barcelona. No és accessible lliurament. Actualment és un Espai d'Art on s'hi realitzen exposicions – (Ajuntament de Navarcles).
Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 23/02/2014:
La trobarem al carrer Sant Bartomeu, cantonada al carrer Girona.
Localització: N 41 45 17.40 E 01 54 21.30 – Altitud: 255 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
L'edifici romànic constava d'una petita nau, amb un absis semicircular llis a llevant.
Aquest presenta una finestra força descentrada, actualment cegada. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i s'obre directament a la nau. Aquesta era coberta amb volta de canó, però actualment està esfondrada.
L'edifici fou recobert amb argamassa, en alguns llocs, però, s'ha desprès i es pot distingir un aparell fet amb blocs de pedra de mides desiguals col·locats en filades.
Posteriorment aquesta petita església fou allargada, de forma que la desproporció amplada-llargària es feu palesa. L'aparell d'aquesta part és obrat amb carreus de pedra quadrats i polits que contrasten amb els de la part més antiga.
La porta d'accés es troba al mur de ponent i és l'element arquitectònic més destacable del temple. Sobre el portal, amb una arquivolta de mig punt, hi ha una petita espadanya d'un ull.
Notícies històriques
L'església apareix citada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles, mentre que el 1312 se la cita com a Sant Bartomeu i S. Margarida de Navarcles.
No passà mai de ser una capella de fora vila depenent de la parroquial de Santa Maria de Navarcles, la qual al llarg del segle XII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages.
Al segle XVII l'edifici primitiu sofrí diverses reformes, així com també en el segle XVIII (1726).
Durant la Guerra Civil del 1936-39 l'església fou profanada, abandonada i posteriorment utilitzada com a galliner.
Actualment el seu estat és de ruïna. La volta i el mur de la cara nord s'han esfondrat.”
(Nota dels autors: Com es pot comprovar en el nostre reportatge fotogràfic, la informació anterior, no està actualitzada. La capella ha estat restaurada recientment.)
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):
“ Descripció
Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII.
L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta.
La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada.
La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari.
De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran.
El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra.
L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant.
Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta.
Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la construcció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social.
Observacions: Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.
Plafó turístic del Consorci "Valls del Montcau" amb informació de la capella situat a la façana exterior. La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme.
Història
La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència.
L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII.
Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida.
Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert.
Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó.
Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner.
Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics.
El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes.
En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de "gust barroc".”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar: Llocs amb encant
Navarcles
A les afores de Navarcles (N 41 45 27.80 E 01 54 28.80), trobarem “El llac”, un paratge de pau i tranquil·litat, on podrem deixar passar el temps a poc a poc, contemplant la gràcil silueta de les aus desplaçant-se sobre les tranquil·les aigües...
