Valoració: 2 vots.

espereu…

F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Salardú, vila i cap del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d’Aran (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Incoat BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitada el 21/10/2010:

Dins el casc urbà de Salardú. “L'església està situada en la part alta precedida per una regular terrassa tancada per un mur amb reixa i formant una plaça que deuria ésser l'antiga plaça d'armes del castell.” – (Pat.mapa) - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya.

Localització: N 42 42 27.15 E 00 54 06.87 – Altitud: 1.270 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Gener 2014):

“ Descripció

Església de transició del romànic al gòtic (segle XIII), situada a la part alta de la vila, al lloc de l'antic castell.

És un edifici de tres naus, la central coberta amb volta per aresta que descansa sobre pilars cruciformes, i les laterals amb volta de quart de cercle, reforçada per robusts contraforts.

La capçalera és formada per tres absis semicirculars, decorats exteriorment amb un seguit de permòdols esculpits que ressegueixen també la cornisa de la nau.

La portada, romànica, al mur de migdia, és formada per cinc arquivoltes en degradació que descansen, la primera, sobre dos permòdols amb capets humans esculturats, i la resta sobre quatre columnes per banda, de fust llis i capitells decorats amb flors i motius geomètrics.

Just a sobre del guardapols de la portalada hi ha un crismó que conté els típics elements iconogràfics, però presenta certes peculiaritats respecte els crismons d'altres esglésies araneses; l'alfa, l'omega i la S (Sant Pau) estan solucionades de manera diferent i són més elaborades; el pal de la T no roman incorporat en el pal inferior de la P sino formant part d'un dels braços de la X .

A la façana Nord Oest de l'Església hi ha una fornícula excavada a darrera d'una de les columnes del costat Nord i inserida dins d'un arc de mig punt tancat a la part inferior per una llinda.

Sota d'aquesta llinda hi ha encastada una pedra amb símbols esculpits en baix relleu; aquests símbols consisteixen en una creu grega dins d'una esfera; al mig un motiu ornamental en forma de vas amb un braç al centre; i en l'altre extrem un símbol estelar o solar de sis puntes també inserida dins d'un cercle.

Es possible que es tractés d'una pica beneitera per la seva ubicació ( just a l'altre extrem de l'entrada) però tot i així no està massa clar.

El campanar, del segle XV, és d'estil gòtic i té caire eminentment defensiu, amb sageteres als murs.

A l'interior es conserva un dels exemplars més interessants d'escultura romànica, la talla del Crist o Majestat de Salardú (s. XIII), de fusta policromada.

Cal esmentar també una pica baptismal d'immersió, pre-romànica (s. IX-X), que es troba encastada al mur de ponent sota un finestral gòtic (s. XIII).

Només es veu la cara frontal, que té decoracions de semiesferes als costats d'una estranya i ampla creu grega.

Cal ressenyar també la reixa de ferro, forjada al 1597, que separa l'absis principal de la nau.

Està feta de travessets rematats per espigues acabades en punxa.

La porta està molt ben treballada, amb una mena de filigrana amb volutes.

La façana és situada a la nau de l'epístola, a migdia. Està aparellada amb petits carreus i està reforçada per un gruixut contrafort.

La portalada pertany a l'escola de la Seu Vella de Lleida, i composta per cinc grups d'arquivoltes de mig punt en degradació amb sengles columnes amb capitell.

Només dos de les arquivoltes tenen decoració: la que correspon al guardapols i la primera arcuació exterior.

Els capitells tenen esculpides diferents imatges que van des de motius vegetals a figures humanes o d'animals.

Les columnes són de fust d'una sola peça i acaben en base àtica.

Al damunt de la portada hi ha un crismó.

La finestra de migdia.

Consta de triple arquivolta apuntada sostinguda per columnes de fust llarg i petits capitells decorats amb fullatges i entrellaçats.

L'arquivolta exterior és l'única decorada amb dibuixos geomètrics.

El capitell de l'antic pòrtic ocupava la part central de la façana de migdia de l'església, aproximadament a dos terços d'altura és poden encara veure les obertures que servien de recolzament de les bigues que formaven la coberta.

En el mur i a l'esquerra de la porta s'obren dues arcades cegues simètriques, unides per una columna central monolítica exenta, rematada per un capitell, ben treballat, decorats amb ocells que tenen els caps fruïts i porten en els becs un animal.

L'arquitrau està decorat amb serps i rosetes. Al seu interior es conserven pintures murals, unes que representen Les Virtuts, del segle XVI, estan situades a la nau de l'evangeli.

Les altres, representant els símbols dels evangelistes, es troben a la capella del costat de l'evangeli i van ser realitzades al segle XIX.

Notícies històriques

L'església està situada en la part alta precedida per una regular terrassa tancada per un mur amb reixa i formant una plaça que deuria ésser l'antiga plaça d'armes del castell.”

Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Conselh Generau d’Aran, el següent text (Gener 2014):

“ L'església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del romànic tardà, del segle XIII.

La seva planta és de tipus basilical, l’encapçalament és de tres absis i la portada monumental, d’arquivoltes en degradació.

A l’angle sud-oest hi ha adossada una torre campanar del segle XV de planta octogonal, amb volta de nervadura gòtica.

El perímetre exterior de l’església ofereix un ric treball escultòric en forma de permòdols.

La portada, concebuda en cinc arcs en degradació aixoplugats per un guardapols, presenta una decoració composta principalment per motius vegetals; damunt la clau de l’arc, coronant la portada, hi ha esculpit un crismó.

A l'interior, ens sorprendrà la seva elegant estructura arquitectònica gòtica, coberta per voltes de creueria i sostinguda per pilars cruciformes; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gòtic.

Desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un dels exemples de pintura mural més grans i més ben conservats de l'Aran: són unes pintures del segle XVIII on es representen diverses escenes i personatges bíblics.

La visita a Sant Andrèu de Salardú culmina a l'absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú, obra mestra del taller d'Erill la Vall, datada del segle XII.

La talla mostra la imatge d'un Crist sofrent, amb la secció triangular de les seves cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.”