F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sagàs, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat), construït sobre un primitiu temple preromànic del segle X.
L'edifici actual, molt modificat, correspon bàsicament a l'aixecat al segle XI. Posteriorment ha sofert nombroses actuacions: als segles XII, XVII, XVIII, XIX i XX.
Envoltada per edificacions amb solera: al costat, la Casa de la Batllia de Sagàs, la Rectoria, del segle XV - (Patrimoni.Gencat); Cal Bonai, antiga rectoria, del segle XVII (Patrimoni.Gencat), entre altres.
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 27/08/2014:
Carretera C-62 (Vic – Prats de Lluçanès – Gironella). Punt Km. 25 / 26. Desviació (42 02 21.9 01 57 31.1). Continuar per la carretera BV-4346 fins sortida del PK 1 d’aquest vial. Entrada a Sagàs.
Localització: N 42 03 07.5 E 01 57 47.0 – Altitud: 738 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):
“ Descripció
El temple romànic fou aixecat a la primera meitat del segle XI. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars, separades per arcs formers sobre pilastres.
Originàriament era cobert amb encavallades de fusta, i un seguit de finestres situades als costats de la nau central, més alta que no les laterals, n’il·luminaven l'interior.
Aquesta tipologia, comuna al nord d'Itàlia però infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular en l'arquitectura catalana del segle XI.
Posteriorment, a finals del segle XI o a principis del XII, la coberta de fusta fou substituïda per les voltes, de canó a la nau central i de quart de cercle a les laterals.
La decoració exterior, amb arcuacions cegues i lesenes, es limita al frontis i a l'absis central. Aquesta estructura fou molt alterada a partir del segle XVII.
Les naus laterals foren compartimentades i convertides en capelles, que més tard serien cobertes amb volta d'aresta, i s'obrí un portal al mur de migdia. L'interior fou modificat amb una decoració neoclàssica al segle XVIII, i al segle passat es bastí el campanar de torre, a l'angle S W.
Després de la guerra civil, l'església fou novament restaurada (1942-50), i s'hi adossà la rectoria.
Finalment, vers el 1980 els veïns emprengueren la restauració de l'església : en repicaren tot l'interior i excavaren la necròpoli dels absis.
El 1985 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de les obres. La restauració ha consistit bàsicament a recuperar l'espacialitat de l'edifici del segle XI, i a consolidar les estructures més malmeses, com la volta de la nau de tramuntana.
Capçalera romànica de l'església de Sant Andreu.
És la part més ben conservada de la construcció romànica car la resta de l'església sofrí notables modificacions en el decurs dels anys que han desvirtuat el seu esquema primitiu.
Aquesta capçalera respon a una església de planta basilical. L'absis central, de considerable alçada i elegància, presenta la ornamentació plàstica dels seus murs pròpia de l'arquitectura del primer romànic meridional o llombard, amb la disposició dels arcs cecs separats per gruixudes faixes llombardes que separen alhora quatre nínxols d'arc de mig punt. Al bell mig de l'absis principal hi ha una esvelta i llarga finestra d'esqueixada i d'arc lleugerament apuntat. Els dos absis laterals són de planta semicircular i no presenten ornamentació exterior.
Notícies històriques
L'església parroquial de Sant Andreu, que presideix el petit nucli de Sagàs, és documentada des de l'any 903.
Tanmateix, l'edifici actual, que ha estat molt modificat, correspon bàsicament a l'aixecat al segle XI.
De la primitiva església pre-romànica només s'han pogut trobar, en les recents excavacions, vestigis d'un temple que era molt probablement de tres naus i, al seu costat, dins l'àmbit de la capçalera romànica, una necròpoli dels segles IX-X.”
- Pels lectors interessats, trobareu més informació a la pàgina de Pat.mapa – jaciments.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
