F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Alguaire, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Segle XI – Gòtic – (Patrimoni.Gencat). “... construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic tardà, sobre les restes d'una antiga església visigòtica.”
Protecció: BCIL – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Presenta un relatiu bon aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 29/09/2015:
Alguaire: Carrer Eixamplá, cantonada carrer Sant Ramon (Segons la grafia de Google Maps).
Localització: N 41 44 19.3 E 00 34 52.0 – Altitud: 314 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):
“ Descripció
L'ermita fou construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic tardà,sobre les restes d'una antiga església visigòtica.
L'ermita de la Mare de Déu del Merli segueix la tipologia de planta única amb presbiteri de fons pla i laterals de biaix.
A la segona meitat del segle XVIII es reformà i s'amplià l'església medieval en estil barroc (amb els sistemes constructius habituals del segle XVIII), auster, amb alguns motius neoclàssics com el portal i la cornisa interior, i elements de la construcció tradicional del segle XVIII com les volts de maó de pla i voltes amb llunetes i ràfecs ceràmics.
La façana est, la principal a partir del segle XVIII és molt sòbria i té el portal, un òcul, una espadanya petita i un estucat d'aparell de grans carreus.
El portal de llinda plana, cornisa i pilastres neoclàssiques d'ordre toscà.
A les façanes laterals es manifesta el mur medieval de carreus, de gran qualitat, i els murs barrocs de factura molt més senzilla.
A ponent, el presbiteri actual és de mur sense singularitats decoratives.
Interiorment la única decoració era la cornisa neoclàssica, la tímida arrencada triangular d'uns arcs torals reduïts a la mínima expressió del guix, i el revestiment d'uns 2,20 m d'altura del presbiteri amb un aplacat de pedra.
El retaule de l'església fou destruït a la Guerra Civil.
Notícies històriques
Capella prop del poble que va dependre del convent de les monges santjoanistes d'Alguaire.
Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s'inicià la construcció o reconstrucció de l'església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d'Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior.
En les obres, que van finalitzar el 1278, van contribuir diverses institucions eclesiàstiques.
Hi ha constància que al juliol de l'any 1296 l'abat de la canònica de Sant Pere d'Àger demanava almoines en favor de la imatge de la Mare de Déu de Merli per a sufragar les obres de la casa dels sacerdots.
Amb el trasllat de les monges a Barcelona l'any 1699 només va quedar un sacerdot ermità.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament d’Alguaire, el següent text (Setembre 2015):
“ Ermita de la Mare de Déu del Merli:
té el seu origen en una antiquíssima església visigòtica anterior al poblament d’Alguaire, que restaurà el 1264 la primera priora del Convent, Marquesa de Guàrdia.
En uns murals del segle XVI es representa el llegendari episodi segons el qual, en els enfrontaments entre el comtat d’Urgell i el monestir per uns antics tributs o quèsties, el comte Ermengol X (1260-1314), hauria quedat cec en atacar el convent, i hauria recuperat miraculosament la vista en retirar-se.
L'actual edifici ha estat restaurat i modificat.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
