F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A El Talladell, entitat municipal descentralitzada de Tàrrega, població i municipi del mateix nom i capital de la comarca de l’Urgell (Lleida).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral de la carretera.
Altres noms:
Accés - Visitada el 31/05/2015:
A meitat de camí de la carretera que va de Tàrrega a El Talladell.
Localització: N 41 38 53.2 E 01 09 29.8 - Altitud: 390 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
La capella actual és bastida amb les restes romàniques i també gòtiques del primitiu monestir cistercenc del Pedregal.
L'ermita consta d'una façana amb un portal d'accés en arc de mig punt dovellat amb unes senzilles arquivoltes a mode de guardapols, acabades amb unes petites mènsules en forma de caps.
A banda i banda d'aquest portal hi ha un fris amb escuts heràldics d’entre els quals és ben visible el corresponent al llinatge dels Cardona.
Damunt d'aquesta portalada d'accés a l'ermita hi ha un finestral gòtic geminat acabat amb una rosassa de sis puntes trifoliades de dos metres d'alçada i 1 metre amb 50 centímetres d'amplada.
Al capdamunt hi ha adossada una clau de volta amb l'alt relleu d'un Agnus Dei i lateralment als extrems superiors hi ha dues figures esculpides, una és un àngel i l'altra Verge Maria.
Per la banda del migdia l'ermita presenta dues obertures més, es tracta de dues majestuoses finestres geminades de gairebé un metre i mig d'amplada amb una columna de separació interna on cada finestral a la seva part superior és coronat per un rosetó.
La coberta superior és realitzada a dos vessants. L'interior de la capella es distribueix a partir d'un espai únic, però dividit en dos àmbits clarament diferenciables. El presbiteri, presenta una gran balconada a mode de cambril, on es situa la talla gòtica de pedra de la Mare de Déu del Pedregal.
Notícies històriques
El monestir del Pedregal es correspon amb una filial cistercenca del cenobi de Vallbona de les Monges.
La seva fundació és datada aproximadament del 1190, i una de les famílies nobiliàries que es van caracteritzar per esdevenir uns grans protectors del monestir foren els Cardona tal com també ho testimonien els conservats d'aquesta família.
És un monestir que va veure la seva extinció al 1604 per manca de recursos.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
