F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Prenafeta, entitat de població de Montblanc, vila i municipi del mateix nom i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al costat. Una cadena impedeix (i a més, no cal) aparcar al davant mateix de l'edificació.
Altres noms: Ermita de Santa Anna de Montornès – (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) / Santa Anna de Montornès (Wikipedia).
Accés - Visitada el 25/05/2015:
(0) - Punt d'inici: Carretera TV-2421 (Montblanc – Prenafeta), a tocar del PK nº 4 (41 22 44.5 01 12 39.7), hi ha una sortida a mà esquerra, degudament indicada per anar a l'ermita de Santa Anna.
(1) - A 41 22 56.4 01 12 39.3 trobem una desviació i continuem per la dreta.
(2) - A 41 22 58.8 01 12 43.3 trobem una desviació i continuem per l'esquerra. L'església ja és visible.
Distància total del recorregut, des del punt d'inici: Uns 600 metres aproximadament, a dia d'avui, perfectament transitables.
Localització: N 41 23 03.0 E 01 12 49.8 - Altitud: 412 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):
“ Descripció
Planta rectangular (21 x 7 m). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 m, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants.
Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel·les artísticament tallades al carener. El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada.
El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant una espadanya, a l'esquerra, i la casa de l'ermità, a la dreta.
A la part central hi ha una magnífica porta de punt rodó dovellada de gran sobrietat: com a únic ornament té un guardapols motllurat i impostes, fet que l'emparenta amb l'arquitectura cistercenca.
Tret dels elements estructurals angulars, que són de pedra, la resta és de maçoneria.
Notícies històriques
Fou construïda a la segona meitat del segle XIV, fundada pel rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, posà la primera pedra.
Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornés, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936.
F. Bofarull i Sans publicà una part dels documents fundacionals. A partir del laconisme dels quals, i pel fet de parlar de l'ermita "prop de Montblanc" i Prenafeta, féu ignorar a l'erudit la pertinença del santuari a Barberà.
Modernament, algun historiador poc exigent ha seguit l'error.
Fou un important lloc de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar súpliques i pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc.
El fet de quedar inclosa dins el terme de Prenafeta, senyorejada per Poblet, provocà al llarg de la història greus enfrontaments amb Barberà per qüestions jurisdiccionals.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Juny 2015):
“ Descripció:
L'edifici de l'ermita presenta un model típic del gòtic català: una sola nau coberta amb una estructura de fusta que s'aguanta sobre arcs diafragmàtics de pedra.
La façana, situada a ponent, és molt senzilla i la presideix una portalada de mig punt, dovellada, amb guardapols motllurat, construïda probablement el segle XVI car la porta primitiva (actualment tapiada) és al costat de migdia.
Al davant hi havia una creu de terme gòtica amb capitell renaixentista que avui es troba al Museu Comarcal de Montblanc.
Ressenya històrica:
L'ermita degué ser el centre de l'antic nucli de poblament de Montornès, avui desaparegut.
La primera pedra de la construcció fou posada probablement el 1373 pel rei Pere III i l'arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí. Estigué afiliada (tot i que per pocs anys, fins el 1416), al monestir de Santa Anna de Barcelona, seu central de l'orde del Sant Sepulcre a Catalunya.
Pertany a la parròquia de Barberà però està dins del terme de Prenafeta, municipi de Montblanc.
Al llarg dels segles XII i XIII la jurisdicció eclesiàstica del lloc passà al rector de Barberà i la civil a Poblet. A partir del segle XIV, Montornès fou un dels membres de la baronia populetana de Prenafeta, i així seguí fins a la desamortització (1835) en què fou repartit entre els termes de Barberà i Montblanc.
L'ermita es va convertir en lloc de culte i trobada per a diversos pobles veïns, sobretot Barberà de la Conca, Montblanc i Prenafeta.
L'església ha estat reconstruïda des de finals del segle XX pels veïns de Barberà de la Conca.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
